Dimarts 10 de juny de 2025.– L’auditori de l’ONCE de Barcelona va acollir el passat dijous una nova edició de “Foros de Vanguardia”, organitzada pel diari La Vanguardia, dedicada a la celebració dels mil anys que l’Abadia de Montserrat està celebrant aquest 2025.
“Montserrat, mil anys de compromís” va ser el nom amb el qual es va presentar una trobada protagonitzada pel P. Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat, que va estar acompanyat pels periodistes Ramon Rovira, encarregat de conduir el diàleg, Enric Juliana, adjunt al director de La Vanguardia, i Joan Maria Morros, cap d’Informatius de RAC 1.
Un dels primers temes que va plantejar l’abat Gasch i Hurios va ser la preocupació que poden generar, especialment en l’àmbit del lleure, les noves tecnologies que
“a nivell sensorial tenen una força alienant molt important i perquè això no es mengi la capacitat personal planteja un repte, que passa per la capacitat espiritual de no quedar-te tancat amb tots aquests sistemes i reconèixer que hi ha Déu i qüestions més transcendental que un mateix”.
També es va parlar del paper de Montserrat en diversos moments de transcendència política i l’abat va voler expressar que “
ara a Montserrat li toca aquest paper d’acompanyar, de parlar amb tothom i d’escoltar tothom” tenint en compte que
“en la història pot haver tingut un paper més essencial en la política perquè feia de substitutiu en una societat on no hi havia la possibilitat d’expressar-se democràticament, i ara la societat catalana pot expressar-se democràticament gairebé cada any i crec que a Montserrat li toca retirar-se d’aquest paper de protecció que va tenir els anys seixanta i setanta”.
El diàleg també es va dirigir al recent nomenament del Papa Lleó XIV, de qui l’abat de Montserrat va indicar que, pel seu bagatge en diferents entorns de l’Església i pertanyent a l’orde de Sant Agustí,
“té el perfil perfecte per al càrrec que ha d’exercir”.
Per acabar, l’acte va oferir un moment distès fent un repàs dels pics de la serra de Montserrat, tot observant diverses imatges de la muntanya, i l’abat, bon coneixedor dels cims que la conformen, va aportar alguns detalls sobre els diferents punts que es visualitzaven.