Dissabte 29 de març de 2025.- Hi ha moltes maneres d’entendre la cultura. Gairebé tantes com maneres hi ha de transmetre-la. Tant és així que sovint es fa difícil posar límits a allò que podem entendre com una aportació a la cultura, però que pot tenir molt a veure amb allò que cada persona, de manera independent, pot portar de manera intrínseca al seu tarannà.

L’article de Serra d’Or d’aquest mes de març de l’any del Mil·lenari, dedicat a l’aportació de Montserrat a la cultura, n’és un exemple. L’autor, Josep Pedrals, relata unes vivències personals sobre els seus estius a Montserrat que ens acaben dibuixant molt bé com un element tan abstracte com és el tarannà, en aquest cas el de l’Abadia de Montserrat i el seu entorn, té la capacitat d’aportar la cultura des d’un component tan senzill com és la influència en el dia a dia i en les coses menys evidents. Una aportació aparentment poc significativa però que, a la llarga, té la capacitat de generar un corrent que pot educar multitud de persones en els valors que promou.
Així és com en aquesta edició ens trobem amb un text que relata com anècdotes, relacions socials i el contacte periòdic amb la comunitat benedictina de Montserrat i els estiuejants habituals de l’abadia, pot acompanyar un conjunt de persones fins al punt d’entendre com aquesta història personal, amplificada a les possibilitats d’un entorn per on passen desenes de milers de persones cada any, esdevé el fonament d’una aportació tan indirecta com rellevant en la manera de fer, viure i, en el fons, d’entendre la vida i la cultura de cada persona.
Històries com la que ens presenta Josep Pedrals manifesten la importància que ha tingut Montserrat en la cultura més enllà del simple fet purament cultural.