Vigilia Pascual

“Oh nit benaurada!” Hem començat a celebrar-la a les fosques. I hem entrat en aquesta basílica il·luminats només per la flama del ciri pasqual, del qual hem anat encenent després els nostres ciris. La columna de cera que il·luminava la foscor i el núvol d’encens que la precedia ens evocaven la llarga marxa del poble d’Israel fins a la terra promesa quan de nit avançaven il·luminats pel núvol lluminós. Tal com hem pogut escoltar en la tercera lectura d’aquesta vetlla: hi havia el núvol i la fosca, però el núvol il·luminava nit (Ex 14, 20). Germans i germanes estimats en el goig de Pasqua: ja no és Moisès qui ens ha conduit. És Jesucrist ressuscitat, simbolitzat en el ciri pasqual. Per això aclamàvem “la llum de Crist” que ens guiava, la “joiosa llum santa” que ens ha fet, per la fe i el baptisme, fills de la llum. Rememorant la pasqua antiga, celebrem la pasqua nova de la resurrecció de Jesucrist. Perquè aquells fets antics anunciaven els que vivim en l’Església.

Hem escoltat unes lectures que ens han mostrat de quina manera Déu va salvar el seu poble en el passat, anunciant ja l’obra de Jesucrist, i ens han instruït sobre els dons que celebrem aquesta nit. Les hem escoltades amb el ciri pasqual entronitzat per expressar que tota la celebració queda il·luminada per la llum de Crist. Així hem meditat la creació del món segons el relat que en fa el llibre del Gènesi i ens hem adonat que el do dels inicis del cosmos, de la vida i dels éssers humans troba la seva plenitud en el Fill de Déu fet home i en la seva Pasqua. Hem trobat, també, la figura d’Abraham, el pare de tots els creients, i la promesa que Déu li va fer de donar-li una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges (Gn 22, 17); i hem comprès que aquesta promesa es compleix en el poble dels batejats. Hem escoltat, a més, el relat del pas del Mar Roig per part del Poble d’Israel; Déu l’havia alliberat de l’esclavatge a què l’havia sotmès el faraó. I que ara, que ja havia sortit d’Egipte, es veia perseguit per l’exèrcit per tal de fer-lo tornar a l’esclavitud. Però Déu, que l’havia alliberat amb poder, no ho permeté. Salvà el seu poble fent-lo passar incòlume a través de l’aigua mentre els perseguidors –cavalls i cavallers- s’enfonsaven en el mar com un roc. Aquell alliberament del poble a través de l’aigua ens ha portat a pensar en l’aigua del baptisme per la qual homes i dones de totes les nacions poden arribar a ser fills i filles d’Abraham i membres del Poble de Déu per la seva incorporació a Jesucrist pel sagrament del baptisme.

“Oh nit realment benaurada!” Jesucrist ressuscitat, present en aquesta assemblea de fe i de pregària, hi actua amb la gràcia dels sagraments que brollen de la seva Pasqua, de l’Esperit Sant que lliurà dalt la creu i del costat obert per la llançada (cf. Jo 19, 30.34). Ara iniciarem la festa baptismal de la nostra Vetlla amb una celebració de l’aigua, en la qual renovarem la nostra participació, en tant que batejats, en la resurrecció de Crist. La iniciarem, en aquesta nit “que uneix el cel i la terra”, demanant la protecció de Déu, de Santa Maria i de tots els sants i santes sobre els qui rebran el baptisme i sobre tots nosaltres. Tot seguit, beneirem l’aigua amb la qual seran batejats uns escolans (l’Albert Torras i el seu germà Gerard, en Fèlix Blay, en Nil Gascon, l’Ot Grané i l’Àlex Tua) i la Sra. Noemí Arans. Tots ells volen que Jesucrist sigui el centre de la seva vida i la llum joiosa dels seus passos. Davant nostre professaran públicament la seva fe i rebran el bany de l’agua baptismal. Així, incorporats pel baptisme a Jesucrist ressuscitat, seran una nova creació, s’inseriran en la gran família dels descendents d’Abraham i seran fills i filles de Déu Pare, que els ha estimat des de sempre i avui se’ls mira complagut com a nova fillada unida a Jesucrist.
La Noemí rebrà, a més, el sagrament de la confirmació. És a dir, el do de l’Esperit Sant que envigorirà el seu viure de cristiana perquè es vagi identificant cada dia més amb Jesucrist i la farà testimoni joiosa del Ressuscitat i del seu Evangeli.

Acabat, renovarem la nostra fe i els nostre baptisme que ens va incorporar a Jesucrist i serem aspergits amb l’agua que beneirem i amb la quan hauran estat batejats els nostres nous germans en la fe. Aquesta renovació per la qual ens hem preparar al llarg de la quaresma, ens omple de goig i ens compromet a treballar per viure cada dia la nostra condició de cristians, de fills i filles de Déu, i a treballar amb esperança per fer un món millor a través del nostre compromís en la societat.

El cim de tota la celebració en aquesta nit lluminosa serà la celebració de l’Eucaristia. És el do per excel·lència de la Pasqua de Jesucrist. Que ens fa participar del pas del Senyor cap al Pare, de la vida nova dels qui per gràcia hem començar a passar de mort a vida pel baptisme tot esperant d’arribar a la joia de la Pasqua per sempre. Els nous batejats rebran per primera vagada aquest sagrament que nodreix la nostra fam i set de vida, de veritat i de joia. L’Eucaristia ens uneix al Crist ressuscitat perquè donem fruits de vida nova, arrelats en l’amor, en la pau, en el servei als altres.

Agraïm tanta bondat perquè la Pasqua de Jesucrist ens enriqueix i dóna una plenitud nova a la nostra existència mentre ens obre un horitzó d’esperança indefectible. “Oh nit realment benaura.

adminVigilia Pascual