Avui, dia 26 de novembre, celebrem la festivitat de; sant Silvestre Guzzolini, abat; de sant Lleonard de Porto Maurizio, religiós; i de sant Pere Alexandrí, màrtir.
Sant Silvestre Guzzolini, abat
Va néixer en 1177 i quan esdevingué prevere, ja tenia una sòlida formació jurídica i teològica. Visqué retirat tres anys als Apenins de les Marques, i després prop de Fabriano, on van venir molts curiosos a demanar-li consell o una pregària. Quan en 1228 el papa Gregori IX envià una delegació de frares dominics, Fra Ricard i fra Bonaparte, per conèixer aquest estrany ermità per convidar-lo a unir-se a un orde monàstic ja existent o, almenys, per adoptar una regla de vida més estructurada i precisa, tal com havia establert el IV Concili del Laterà. Aquests dos frares es convertiren en els dos primers germans del nostre sant en la nova comunitat, que adoptà la regla benedictina, l’Orde de Sant Benet de Monte Fano, coneguts popularment com a silvestrins, i que combina l’anacoresi amb un cenobitisme místic i pobre. Reposà en la pau del Senyor el 26 de novembre del 1267 i fou canonitzat en 1589.
Sant Lleonard de Porto Maurizio, religiós
Nasqué a Porto Maurizio, Ligúria, l’any 1676 i fou batejat amb el nom de Pau Jerònim Casanova. Va ser educat a Roma al col·legi romà dels Jesuïtes, i va ser congregant de l’orde de sant Felip Neri. El 1697 va entrar a l’orde dels franciscans menors reformats, prenent el nom de Lleonard, on va dedicar els seus esforços, a la predicació i a les missions populars per tot Itàlia, durant quaranta anys. Fou un gran promotor de la devoció del Via Crucis, tot impulsant, que se n’edifiquessin a tot arreu on anava (entre altres llocs, al Colisseu romà). Grans multituds acudien a escoltar la seva ardent predicació, quedant impressionades i commogudes. “És el missioner més gran del nostre segle”, arribà a dir sant Alfons M de Liguori. Morí a Roma el 26 de novembre l’any 1751. La seva canonització data del 1867. En 1923 fou declarat patró dels països catòlics.
Sant Pere d’Alexandria, màrtir
Va néixer al segle III. Cap a l’any 300 fou ordenat bisbe i patriarca d’Alexandria (càrrec que exercí durant onze anys), autor eclesiàstic i Pare de l’Església. Al cap de tres anys d’ocupar la seu d’Alexandria, van començar les persecucions de Dioclecià, continuades pels seus successors. Pere Alexandrí s’hagué d’amagar, anant d’un lloc a l’altre. Recorregué Mesopotàmia, Fenícia, Palestina i diverses illes. Restà empresonat probablement sota Maximià II, però finalment fou alliberat. L’any 311 fou detingut altra vegada per ordre de Maximi Daia. Portat al martiri, morí decapitat a Alexandria el dia 26 de novembre, segons una crònica oriental de bisbes. La seva canonització és antiga.
Fou un gran defensor de la unitat de la fe i la doctrina cristiana, especialment contra l’arrianisme, insistint en la importància de la raó i de la tradició apostòlica per entendre l’Escriptura i la fe cristiana. Això va establir un model de lideratge episcopal basat en l’autoritat doctrinal i pastoral.