Avui, dia 14 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Llorenç, abat i bisbe; i la de sant Ruf d’Avinyó, bisbe.
Sant Llorenç O’Toole, abat i bisbe
Nascut a Irlanda en 1128 en el si d’una noble família gaèlica. Esdevingué abat de Glendalough i arquebisbe de Dublín. Destacà per la seva austeritat: dormia a terra, dejunava amb freqüència i passava llargues hores en pregària, donant gran importància a la litúrgia i la dignitat del culte. Legat del papa a Irlanda, reformà l’Església del seu país, aixecant la vida espiritual enmig de les trifulgues de la invasió normanda i la presència anglesa a l’illa.
Cada dia rebia 30 o 60 pobres a la seva casa episcopal i ell mateix els servia. Segons la llegenda, no deixava que cap pobre marxés amb les mans buides. Un dia, un servent li va dir que no quedava res per donar, però Llorenç, sense vacil·lar, va respondre: “Déu proveirà. Obre el rebost i dona’ls el que trobis”. Quan el servent hi va anar, va trobar el rebost ple, tot i que abans era buit. Quan el recomanaren que fes testament digué: “Déu sap que no tinc béns ni diners, perquè tot ho he repartit entre el poble. Ai, poble meu, ¿qui et podrà portar la pau?”.
Promogué la pau enmig dels problemes polítics de les illes britàniques, fins que l’any 1180 quan complia una missió de pau a Normandia davant el rei d’Anglaterra, va emmalaltir i va ser acollit a l’abadia agustiniana d’Eu. Sentint propera la seva mort, va demanar que el col·loquessin sobre cendra i va dir: “a les teves mans, Senyor, encomano el meu esperit”. Fou canonitzat el 1225.
Sant Ruf d’Avinyó, bisbe
Es diu que era originari d’Itàlia i que va portar el cristianisme a Avinyó i als seus voltants, arribant a ser el primer bisbe d’Avinyó a la Provença, al segle IV. D’ell es conserva un gran record. Set segles després, s’erigí a la ciutat amb el nom de Sant Ruf d’Avinyó, un monestir de canonges agustinians, que durant els segles XI i XII tingué una notable influència al sud de França, Catalunya i al nord d’Itàlia.