Avui, 10 de març, celebrem la festivitat de sant Simplici, papa, i de sant Melitó, màrtir.

Sant Simplici, papa

Durant el seu pontificat, entre els anys 468 i 483, va tenir lloc la destitució de l'últim emperador romà d'Occident, Ròmul Augústul, i la proclamació del bàrbar i arrià Odoacre com a rei d'Itàlia l'any 476. Van ser temps de grans canvis a Europa i especialment per als cristians, però malgrat la gravetat del moment, Simplici va treballar per l'organització eclesial romana i italiana, mantenint la independència de l’Església envers el poder polític.

Va intervenir també en els problemes doctrinals provocats per les heretgies que qüestionaven que Jesucrist fos veritable Déu i veritable home, tot defensant el Concili de Calcedònia, el qual desembocà en el cisma de les esglésies orientals (armènia, siríaca i copta). Morí l'any 483.

Existeix una tradició sense fonament que afirma que Simplici havia nascut a Bàrcino, al si de la família dels Gualbes, els quals tenien el seu palau a l’actual Pati Llimona de Barcelona; en el seu record, un dels carrers que hi mena porta el seu nom.

Sant Melitó de Sebaste, màrtir

Ahir celebràvem la festa dels quaranta màrtirs de Sebaste, soldats de la legió XII que de cap manera van voler apostatar quan el governador de l'Àsia Menor els hi volia obligar. Van morir congelats en un estany gelat prop de Sebaste, a l’actual Turquia asiàtica. I avui recordem el més jove de tots ells: sant Melitó, que morí el darrer dels quaranta mentre la seva mare l’animava a perseverar en la seva fe en Crist.