Homilia del P. Valentí Tenas, monjo de Montserrat (21 d’abril de 2024)

Fets dels Apòstols 4:8-12 / 1 Joan 3:1-2 / Joan 10:11-18

 

Germans i Germanes:

En aquest IV diumenge de Pasqua cada any, contemplem el Crist Ressuscitat com a Bon Pastor del seu ramat. Era una imatge molt suggerent i estimada pels primers Cristians. Trobem dins les grans Catacumbes Romanes una petita representació del Bon Pastor pintada finament a la paret de calç blanca tot portant un petit xai a les seves espatlles, era un símbol de l’Amor de Crist per la seva Església… Una antiga inscripció sepulcral diu: “Sóc un deixeble del Pastor Sant”.

Mirem ara la imatge del Pastor:

Un vell Majoral de grans ramats del Pirineu, ara mort, deia: “ Pastor tranquil, ramat en calma. Pastor nerviós, ovelles neguitoses”. “Un intercanvi d’Amor, un bescanvi de seguretat”. El Bon Pastor, condueix i camina sempre davant el ramat, quan el camí és difícil i escabrós. Ell és,  el primer, el capdavanter, que obre la drecera del camí fressat amb la seva veu, i marca el pas de tot el seu ramat.

Tots vivim i ens deixem seduir per la figura del Pastor, del rabadà per la seva gràcia. Però hi ha un perill de quedar-nos en la superfície. El Bon Pastor, és una persona ferma, de muntanya, de poques paraules. Disposat a defensar les seves ovelles i no aprofitar-se d’elles. No és un jornaler que fuig i abandona les ovelles si veu a venir les orelles del llop.  Ell és disposat a donar la vida per Elles, perquè les coneix personalment i pel seu nom les crida una a una.

Ser Pastor en temps de Jesús,  significava viure fora de les normes estrictes redactades per la Llei. No respectaven el repòs del Dissabte, (els animals cal alimentar-los tots els dies) . Netejar diàriament el corral comportava impuresa, una fortor i una contaminació, que per precepte de la Llei tot bon Jueu pietós havia d’evitar el seu contacte. Aquesta és la figura modèlica que paradoxalment  l’Evangelista sant Joan ens presenta com a exemple a seguir, un amor total entre nosaltres- les- ovelles i Ell, el Diví Bon Pastor.

La metàfora Bíblica del Ramat i el  Pastor, també la podem actualitzar avui amb altres senzilles semblances com: El Bon líder polític o un bon líder social. El bon entrenador el “Mister”. El bon empresari. El bon treballador. El bon Bisbe o Rector i un llarg etc… Però totes aquestes figures requereixen un plus d’Amor total, d’estimació, de fidelitat; i si no ho tenen, són simplement, funcionaris que treballen senzillament pel seu sou i jornal.

Mirem ara breument el Ramat:

L’Evangelista Sant Marc, en la multiplicació dels Pans i dels Peixos ens diu: “ Eren com ovelles sense pastor”(Mc.6:34). En un Ramat o en una societat gregària com la nostra, hi ha moltes ovelles – (persones) – amb caràcter propi, gent amb temperament molt marcat. Així hi ha : “La mansa, la queixosa, la treballadora, la destructora, la tossuda, la bona i santa. Però; sempre, sempre! hi trobem, la rara avis, que vol fer la guerra dia i nit, desgraciadament per tots nosaltres gent pacífica.

Potser, el principal problema que tenim avui és, que no sabem reconèixer la veu i l’olor del Bon Pastor i preferim pasturar en altres pletes: “Del meu Jo, del meu diner, del tenir, del meu físic, d’intel·ligència artificial. Del per què serveix??? i, Fora mal de caps!!! Molt zelosos de la nostra realització personal, de la nostra zona de confort dins la nostra cleda closa d’amics. La nostra xarxa social virtual-informàtica, que ens fa més insensibles a tot”. Avui dia estem més: Comunicats que mai, però més solitaris com mai!

Jesús, el Bon Pastor, ens crida al seu seguiment. Ell sols ens demana cinc minutets de temps el dia per meditar, per escoltar, per llegir, i per pregar.  Ell vol establir amb Tu una relació recíproca de mutu reconeixement personal, perquè Ell és la Vida, i ens dóna la Vida. “ Que la feblesa del ramat arribi allà on ha arribat la fortalesa del seu Pastor”.

Un graffiti diu:

Ningú pot recórrer el
camí d’algú altre,
però, oi! que ens podem acompanyar,
si hi ha Amor Cristià?           PAX