Avui, 3 de març, celebrem la festivitat de santa Cunegunda, religiosa, i la dels màrtirs Medir, Emeteri i Celedoni.


Santa Cunegunda de Luxemburg, religiosa

Nasqué vers el 975. Amb el consentiment del seu marit, l'emperador Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, guardà la virginitat promesa abans del matrimoni i afavorí les esglésies. Va ser molt activa en política: assessorà el seu marit i prengué part en els consells de l'Imperi. Un cop morí Enric II, fou regent juntament amb el seu germà fins a l’elecció del successor. Es retirà com a simple monja a l’abadia benedictina de Kaufungen, que ella mateixa havia fundat. Reposà en el Crist l'any 1033.

Fou canonitzada l’any 1200. En la butlla de canonització s’explica, entre altres miracles, que una vegada fou acusada de conducta escandalosa i ella acceptà sotmetre’s al judici diví caminant sobre ferros roents sense patir cap mal, amb gran joia del seu marit.


Sant Medir, màrtir

És un sant de molta tradició a Barcelona i al Vallès. Segons la llegenda popular, sant Medir era un pagès que vivia al vessant vallesà de la serra de Collserola, vora el camí ral entre Barcelona i Sant Cugat. Durant la persecució decretada per l'emperador Dioclecià contra els cristians, molts van córrer a refugiar-se a llocs més segurs. Un dels que s'amagà per salvar la vida fou el bisbe de Barcelona, sant Sever, que va deixar la ciutat per anar cap a Sant Cugat.

A mig camí es trobà sant Medir, que treballava al seu hort plantant faves. El bisbe se li donà a conèixer i, abans de reprendre el camí, va fer un miracle: va fer florir i granar les faves que el pagès tot just acabava de plantar. Poca estona després, van aparèixer els perseguidors del bisbe i van preguntar al sant si l'havia vist passar. Ell, que no volia delatar-lo però que tampoc volia mentir, els respongué que el bisbe havia passat quan ell plantava les faves que en aquell moment ja collia. Els perseguidors s'ho van prendre com una burla descarada i, com a càstig, el van executar. L'ermita que duu el seu nom s'aixeca damunt del lloc on se suposa que vivia el sant.

Els estudiosos afirmen que la llegenda de sant Medir és una popularització, apropiació i desdoblament de la de sant Emeteri.


Sants Emeteri i Celedoni, màrtirs

Aquests foren realment dos legionaris romans que van ser jutjats, empresonats i finalment executats pel fet de declarar-se cristians a Calahorra (la Rioja) durant una de les persecucions romanes. Prudenci en canta les lloances a finals del segle IV:

«El rabiüt tirà amenaçava amb l’espasa la lliure creença d’aquells que es mantenien ferms i íntegres en l’amor de Crist, i els turmentava amb assots i garfis. La presó oprimeix amb dures cadenes els colls aferrats, el botxí aterra per tota la plaça i la veu verídica es condemna. La virtut ferida picà el terra trist amb l’espasa i, llençada damunt les pires, absorbí les flames amb el seu alè. Als sants tan dolç els sembla ser cremats com ser travessats pel ferro».

La veneració d’aquests màrtirs s’estén per tota Catalunya. Porten el seu nom poblacions com Sant Celoni (Vallès Oriental) o Sant Medir (Gironès), i són patrons de Cardona (anomenats allí Ermenter i Celdoni). Els seus noms adopten, doncs, diverses formes: Emeteri, Ermenter, Medir; Celedoni, Celdoni, Celoni.