Avui, 5 de març, celebrem la festivitat: de sant Geràsim, abat; de sant Luci I, papa; de sant Adrià, màrtir; i la de sant Joan Josep de la Creu, religiós.

Sant Geràsim, abat

Va néixer a començaments del segle IV a la regió de Lícia, a l’actual Turquia. De jove va sentir-se cridat per la vida ascètica i es retirà com a ermità al desert de la Tebaida, a l’Egipte. Posteriorment, es mudà al desert de Judà, prop de Jericó. Allà hi fundà una laura amb un monestir central i ermites isolades. Gràcies a la influència de sant Eutimi, abandonà el monofisisme i s’adhereix a la doctrina calcedoniana tot reconeixent les dues naturaleses de Crist: divina i humana. Morí cap al 475.

És cèlebre la llegenda que diu que un dia que el monjo passejava vora el riu Jordà va curar un lleó traient-li una espina de la pota, i que l’animal es va quedar mansament amb ell fins que, un cop mort l’anacoreta, es va jaure sobre la teva tomba fins que va morir.

Sant Luci I, papa

Luci, originari de Roma, fou elegit papa l'any 253, per succeir sant Corneli i, igual que ell anteriorment, fou exiliat. Tanmateix, de seguida pogué tornar a Roma gràcies a l'accés al poder de l'emperador Valerià, el qual a l'inici del seu mandat fou favorable als cristians. Al retorn, però, s'hagué d'enfrontar a la difícil qüestió de què calia fer amb els lapsi, els cristians que havien apostatat durant la persecució. Luci sabé adoptar posicions tolerants d’admissió d’aquests després de pràctiques penitencials, tot seguint les tesis de sant Corneli i sant Cebrià, enfront de la intransigència de l'antipapa Novacià. Morí l'any 254.

Sant Joan Josep de la Creu, religiós

Carlo Gaetano Calosirto nasqué a l'illa d'Ischia (Nàpols) el 1654. Amb només setze anys va ingressar als franciscans prenent el nom de Joan Josep de la Creu. Ben aviat destacar però, per la seva gran ascesi, consistent en una vida marcada per la penitència, la pregària i l'austeritat. Introduí a Itàlia la reforma de sant Pere d'Alcantara que promulgava el retorn a la pobresa inicial, arribant a fundar un convent reformat. Tota la vida vestirà un únic hàbit tot esquinçat i molt apedaçat, per la qual cosa rebrà el sobrenom de “el frare dels cent pedaços”. Durant vint anys fou provincial de l'orde. És igualment conegut com a bon confessor i director espiritual, així com autor de diversos miracles i guaricions. Morí el 5 de març del 1734. La seva canonització data del 1839.