El 28 de juny de 2012 el Sant Pare Benet XVI va autoritzar la Congregació per a les causes dels sants a promulgar el decret de martiri, entre altres servents i serventes de Déu, dels monjos de Montserrat morts per la fe de Crist.

G. Bernat Vendrell i Olivella
D. Francesc de P. Sánchez i Soler
G. Ildefons M. Civil i Castellví
(25 juliol 1936)
G. Josep M. Jordà i Jordà
(26 juliol 1936)
P. Àngel M. Rodamilans i Canals
(27 juliol 1936)
P. Odiló M. Costa i Canal
D. Narcís M. Vilar i Espona
D. Hildebrand M. Casanovas i Vila
(28 juliol 1936)
P. Josep M. Fontserè i Masdéu
P. Domènec González i Millán
(19 agost 1936)

P. Joan Roca i Bosch
P. Ambròs M. Busquets i Creixell
P. Plàcid M. Feliu i Soler
G. Eugeni M. Erausquin i Aramburu
G. Emilià M. Guilà i Ximenes
(19 agost 1936)
P. Lleó Alesanco i Maestro
P. Lluís Palacios i Lozano
(30 novembre 1936)
P. Fulgenci Albareda i Ramoneda
(19 desembre 1936)
P. Robert Grau i Bullich
(5 gener 1937)
P. Pere Vallmitjana i Abarca
(?? març 1937)

El dia 4 de juny de 2013 el Sant Pare Francesc ho féu també per al P. Raimon Lladós i Salud, mort per la fe de Crist junt amb els monjos del Pueyo, Barbastre.

Tots ells foren beatificats a Tarragona el 13 d’octubre de 2013.

	G. Bernat (Jaume) Vendrell i Olivella N. Sant Esteve d’Ordal 29.06.1878, prof. 14.07.1900, m. Gelida 25.07.1936. Entrà a Montserrat als vint anys i es distingí per la seva discreció i fidelitat en les tasques encomanades. Des del 1924 treballà a la sagristia.
	Dom Francesc de P. Sánchez i Soler N. Barcelona 25.08.1880, prof. 22.01.1905, m. Molins de Rei 25.07.1936. De petit mostrà, com el seu pare, aptitud per a la música, i arribà a ser-ne professor. Un cop ingressat al monestir, se li detectaren símptomes d’una greu malaltia, que no li impedí la professió temporal ni l’inici d’estudis eclesiàstics. Féu la professió solemne i es conformà a no rebre ordes sagrats. Treballà com a carter de la comunitat.
	G. Ildefons M. (Aleix) Civil i Castellví N. Molins de Rei, 11.01.1889, prof. 3.05.1916, m. Molins de Rei 25.07.1936. Als vuit anys entrà il·lusionat a l’Escolania, on mostrà bones aptituds per a les lletres i la música i exercí d’«ancià». Després es perfeccionà en música a Barcelona i a París. Sempre mantenint el desig de fer-se monjo, prestà el servei militar a Àfrica. Ingressà el monestir, però fou cridat novament a files. En reincorporar-se novament a Montserrat li aconsellaren que ho fes en qualitat de germà. Malgrat les aptituds musicals, no mostrà pretensions de cap mena, i treballà també com a servidor particular de l’abat Marcet.

G. Josep M. Jordà i Jordà

N. Tarragona 17.11.1884, prof. 30.12.1906, m. Tarragona 26.07.1936.

De jove treballà en diverses cases comercials i als vint anys abraçà la vida monàstica. Des del 1908 treballà a la sastreria, però abans havia prestat serveis a la fusteria, la sagristia i l’hostatgeria. Era exigent amb si mateix i també volia que ho fossin els altres.

P. Àngel M. Rodamilans i Canals

N. Sabadell 1.05.1874, sac. 13.10.1901, prof. 1.11.1924, m. Sabadell 27.07.1936.

Fou escolà de Montserrat del 1883 al 1890 i després féu d’organista al monestir del Pueyo durant nou anys, mentre s’iniciava en els estudis eclesiàstics, que acabà en el seminari de Barcelona. Un cop sacerdot, retorna a la ciutat natal on exerceix de mestre de música i, després, d’organista i de mestre de Capella, a la parròquia de la Puríssima Concepció. El 1915 guanya les oposicions als mateixos càrrecs de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa. Durant aquests anys es consolida com a compositor. Morts els seus pares, es veu lliure per a poder ingressar al monestir el 1923. Sempre queda vinculat a l’Escolania, com a prefecte i professor, i compon un centenar llarg d’obres, algunes de gran envergadura. Però sobreposa la seva vocació de sacerdot i de monjo a la de músic.

	P. Odiló M. (Joan) Costa i Canal N. Vic 13.12.1905, prof. 5.10.1923, sac. 13.07.1930, m. ? 28.07.1936. Formà part de l’Escolania durant sis anys, i un any després d’haver-ne sortit ingressà al monestir. Un cop ordenat sacerdot dirigí la impremta i exercí d’organista suplent.
	D. Narcís M. (Pere) Vilar i Espona N. Hostalets de Balenyà 7.08.1916, prof. 6.08.1934, m. ? 28.07.1936. Ingressà com a col·legial als dotze anys i cursà les humanitats abans de començar el noviciat. Era de temperament viu i fogós.
	D. Hildebrand M. (Lluís) Casanovas i Vila N. Hostalets de Balenyà 21.01.1918, prof. 4.08.1935, m. ? 28.07.1936. Seguí el mateix currículum que el seu company convilatà, però amb un temperament que el feia passar desapercebut.

	P. Josep M. Fontserè i Masdéu N. Vinyoles d’Orís 30.10.1854, prof. 31.08.1889, sac. 4.04.1885, m. Pedralbes 19.08.1936. Visqué la infantesa a Manlleu i no pogué acomplir els desigs d’entrar a Montserrat. El trobem el 1883 incardinat a la diòcesi italiana de Norcia, on rebé els ordes sagrats, vivint al monestir celestí de la Mare de Déu de la Creu. Serví la parròquia de Monteleone, fins al desembre de 1885, quan tornà a la pàtria a causa de les amenaces dels anticlericals italians. Hi ha indicis que féu de capellà en un dels vaixells de la Companyia Transatlàntica, on també exercia el ministeri el seu antic company mossèn Jacint Verdaguer. El 1888 fou admès com a novici a Montserrat. Professà solemnement el 8 d’octubre de 1892. Fou un bon conseller espiritual. Fins al 1904 assessorà M. Teresa Gallifa Palmarola en la fundació de l’Institut de les Serventes de la Passió i el 1925 testificà en el procés de beatificació de sant Enric d’Ossó a causa del tracte que hi havia tingut a la porteria del monestir. També era l’encarregat de proporcionar a la comunitat els objectes d’escriptori i de neteja. En esclatar la guerra era el més ancià de la comunitat.
	P. Domènec (Cebrià) González i Millán N. La Losilla, Logronyo, 16.09.1880, prof. 10.10.1897, sac. 10.03.1906, m. Pedralbes 19.08.1936. Com a col·legial de Valvanera, el 1895 anà a Montserrat, on cursà les humanitats, entrà el noviciat, emeté la professió temporal i cursà la carrera eclesiàstica. El 1900 tornà al seu monestir de Valvanera, on professà solemnement el 21 de març de l’any següent. Malgrat la salut delicada, era observant. Tenia talent pràctic i fou bon professor de llatí. Sense perdre l’estabilitat al monestir d’origen, el 1920 passà a residir a Montserrat.
	P. Joan Roca i Bosch N. Guissona 11.07.1884, prof. 9.11.1901, sac. 18.12.1909, m. Pedralbes 19.08.1936. Als tretze anys ingressà a Montserrat, i un cop ordenat sacerdot fou destinat al Miracle. Del 1913 al 1916 fou prefecte dels escolans, i, després, durant un any, fou majordom. El 1917 el Foment de Pietat Catalana edità la traducció que havia fet de La perla de les virtuts. Una exhortació al jove catòlic, del jesuïta Adolf de Doss. El mateix any l’enviaren a la casa dependent de Montserrat de Nàpols, on exercí de superior durant deu anys. Després demanà passar a la Congregació benedictina brasilera, però no trobant-hi allò que esperava, sol·licità el 1930 la readmissió a Montserrat. Amb humilitat acceptà d’ocupar durant un any el darrer lloc dels sacerdots.
	P. Ambròs M. (Agustí) Busquets i Creixell N. Torroella de Montgrí 7.06.1903, prof. 20.08.1919, sac. 29.05.1926, m. Pedralbes 19.08.1936. Després de la primera instrucció al col·legi dels germans gabrielistes, entrà al Col·legi d’aspirants, de Montserrat, l’11 de setembre de 1914. Destinat pels superiors al monestir de Manila, cursà quasi tota la carrera a Sant Anselm de Roma. Però al moment de la professió solemne, que tingué lloc el 21 de març de 1925, demanà fer-la per al monestir de Montserrat. Complí la formalitat del servei militar vivint a Palestina. Tornat al monestir, es dedicà a les llengües clàssiques, grec i llatí, que coneixia a fons. Traduí al català i publicà el De consideratione de sant Bernat (1934).
	P. Plàcid M. (Càndid) Feliu i Soler N. Sant Mori 1.11.1904, prof. 10.08.1921, sac. 25.09.1927, m. Pedralbes 19.08.1936. Ingressà al seminari de Girona i d’aquí passà al Col·legi de Montserrat als catorze anys. La seva conducta exemplar durant el juniorat li valgué una especial dispensa per a poder ser ordenat sacerdot catorze mesos abans de l’edat prescrita. Li fou confiada la direcció de la impremta i també fou prefecte dels germans conversos. Tingué cura de les edicions catalanes de Religio religiosi. Objecte i fi de la vida religiosa del benedictí card. Gasquet (1927) i dels Opuscles ascètics del Vble. Lluís de Blois (1928). El 1932 rebé el nomenament de prefecte dels escolans i aconseguí la confiança dels nois.
	G. Eugeni M. (Josep) Erausquin i Aramburu N. Lazkao 21.10.1902, prof. 10.06.1920, m. Pedralbes 19.08.1936. No admetent el monestir de Lazkao vocacions de nois del poble, un monjo l’acompanyà a Montserrat, on començà el noviciat el 1918 com a monjo de cor, però preferí passar a germà. Treballà sobretot a la impremta del monestir. No molt abans de començar la guerra visità els seus familiars, i no féu cas dels qui el volien dissuadir de tornar a Catalunya.
	G. Emilià M. (Ignasi) Guilà i Ximenes N. Mataró 4.04.1914, prof. 20.04.1930, m. Pedralbes 19.08.1936. Freqüentà una escola a Figueres, on s’havien traslladat els seus pares, però mai no fou avantatjat en els estudis. També estudià un any al seminari gironí. Sempre demostrà una gran religiositat. En entrar a Montserrat, passà del noviciat dels coristes al dels germans. Treballà a l’enquadernació. Féu el servei militar a Manresa des del començaments de 1936 fins al 13 de juliol.

P. Lleó (Lluís Gonzaga) Alesanco i Maestro

N. San Millán de la Cogolla 22.06.1882, prof. 18.10.1898, sac. 30.10.1912, m. 30.11.36.

Entrà per a col·legial a Valvanera i el 1895 passà a Montserrat, on estudià les humanitats, féu el noviciat, la professió temporal i la solemne, alhora que cursava els estudis eclesiàstics. Retornà al seu monestir d’origen el 1904. Tenia un do especial per a tractar els malalts i es distingia per la devoció amb què celebrava la missa i en donava gràcies. Alhora el traïa un temperament difícil, cosa que explica que residís en diversos monestirs espanyols. Traduí al castellà la Regla de Sant Benet i altres opuscles d’espiritualitat monàstica.

Des de 1935 vivia a la propietat montserratina de Can Castells i d’allí hagué de fugir amb els altres monjos residents davant les amenaces dels revolucionaris d’Esparreguera.

P. Lluís Palacios i Lozano

N. Agés, Burgos, 25.08.1893, prof. 11.05.1911, sac. 22.09.1917, m. 30.11.36.

En la infantesa ja destacà per la pietat i per la facilitat pels estudis. El seu desig primerenc de ser sacerdot es concretà en la vocació de ser monjo de Montserrat, on tenia tres parents, i així hi ingressà als tretze anys. Es llicencià en filosofia a Sant Anselm de Roma, i, després de l’ordenació, passà uns anys a Jerusalem, on perfeccionà els estudis bíblics i les llengües semítiques. A Sant Anselm va ensenyar hebreu i també fou suplent de la càtedra de Sagrada Escriptura. El 30 de juliol del 1923 fou elegit consultor prop de l’Abat General i exercí quatre anys el càrrec. També fou uns anys prefecte de disciplina a Sant Anselm. La guerra l’atrapà, junt amb deu monjos més, a la finca de Can Castells on havia anat a reposar en acabar el curs.

És autor d’una Grammatica syriaca vol. I: Phonologia et Morphologia (1931; reed. 1954)) i d’una Grammatica aramaico-biblica (1933; reed. 1953, 1970, 1980).