24 de gener de 2026
Sant Francesc de Sales
Avui, dia 24 de gener, celebrem la festivitat de:
Sant Francesc de Sales, bisbe i doctor.
Nascut l'any 1567 en el si d’una família noble de Savoia, estudià dret a París i teologia a Pàdua. Durant els seus estudis universitaris va sentir-se cridat al sacerdoci, essent finalment ordenat a la diòcesi de Ginebra, a la regió calvinista de Chablais. El 1602 fou nomenat bisbe de Ginebra, on introduí les reformes de Trento. Tingué contactes amb el cardenal Bérulle, sant Vicenç de Paül i sant Joana de Chantal, amb la qual fundà l'orde de la Visitació de Santa Maria.
Francesc va ser un home culte, educat, bon predicador, bon escriptor i bon director espiritual. Eren anys difícils de lluites amb els protestants. Com a bisbe de Ginebra, no va poder anar mai a la seva ciutat episcopal (sota control calvinista), sinó que tenia la seu a Annecy, a la Savoia francesa. No eren èpoques d'ecumenisme ni diàleg, certament, però tot i així, la fe catòlica que ell defensava i transmetia, no era agressiva sinó d'una profunda religiositat i humanisme, que va encetar un corrent de vida cristiana que, a França, estava destinat a tenir un grup de pes.
Destaquen dues obres seves: la seva guia espiritual “Introducció a la vida devota” on detalla com es pot viure la santedat en la vida quotidiana i on podem llegir: “no és necessari fer grans gestes per Déu; només cal fer-les amb gran amor”. I també el tractat de teologia espiritual “Tractat de l’amor de Déu” on parla de l’amor de Deu com a centre d ela vida cristiana: “com més estimem Déu, més ens tornarem semblants a Ell”. Però el resum de la seva espiritualitat podria ser una frase d’una carta seva dirigida a santa Joana de Chantal, escrita en majúscules: “CAL FER-HO TOT PER AMOR I RES PER FORÇA”.
Morí a Lió el 1622 als 55 anys. Fou canonitzat el 1665 i declarat Doctor de l’Església en el 1923 amb el títol “Doctor de l’Amor Diví”.
Sant Francesc de Sales, bisbe i doctor.
Nascut l'any 1567 en el si d’una família noble de Savoia, estudià dret a París i teologia a Pàdua. Durant els seus estudis universitaris va sentir-se cridat al sacerdoci, essent finalment ordenat a la diòcesi de Ginebra, a la regió calvinista de Chablais. El 1602 fou nomenat bisbe de Ginebra, on introduí les reformes de Trento. Tingué contactes amb el cardenal Bérulle, sant Vicenç de Paül i sant Joana de Chantal, amb la qual fundà l'orde de la Visitació de Santa Maria.
Francesc va ser un home culte, educat, bon predicador, bon escriptor i bon director espiritual. Eren anys difícils de lluites amb els protestants. Com a bisbe de Ginebra, no va poder anar mai a la seva ciutat episcopal (sota control calvinista), sinó que tenia la seu a Annecy, a la Savoia francesa. No eren èpoques d'ecumenisme ni diàleg, certament, però tot i així, la fe catòlica que ell defensava i transmetia, no era agressiva sinó d'una profunda religiositat i humanisme, que va encetar un corrent de vida cristiana que, a França, estava destinat a tenir un grup de pes.
Destaquen dues obres seves: la seva guia espiritual “Introducció a la vida devota” on detalla com es pot viure la santedat en la vida quotidiana i on podem llegir: “no és necessari fer grans gestes per Déu; només cal fer-les amb gran amor”. I també el tractat de teologia espiritual “Tractat de l’amor de Déu” on parla de l’amor de Deu com a centre d ela vida cristiana: “com més estimem Déu, més ens tornarem semblants a Ell”. Però el resum de la seva espiritualitat podria ser una frase d’una carta seva dirigida a santa Joana de Chantal, escrita en majúscules: “CAL FER-HO TOT PER AMOR I RES PER FORÇA”.
Morí a Lió el 1622 als 55 anys. Fou canonitzat el 1665 i declarat Doctor de l’Església en el 1923 amb el títol “Doctor de l’Amor Diví”.
Array
(
[ID] => 604
[actiu] => 1
[fecha] => 1769209200
[cicle] => -
[titol] => Sant Francesc de Sales
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 24 de gener, celebrem la festivitat de:
Sant Francesc de Sales, bisbe i doctor.
Nascut l'any 1567 en el si d’una família noble de Savoia, estudià dret a París i teologia a Pàdua. Durant els seus estudis universitaris va sentir-se cridat al sacerdoci, essent finalment ordenat a la diòcesi de Ginebra, a la regió calvinista de Chablais. El 1602 fou nomenat bisbe de Ginebra, on introduí les reformes de Trento. Tingué contactes amb el cardenal Bérulle, sant Vicenç de Paül i sant Joana de Chantal, amb la qual fundà l'orde de la Visitació de Santa Maria.
Francesc va ser un home culte, educat, bon predicador, bon escriptor i bon director espiritual. Eren anys difícils de lluites amb els protestants. Com a bisbe de Ginebra, no va poder anar mai a la seva ciutat episcopal (sota control calvinista), sinó que tenia la seu a Annecy, a la Savoia francesa. No eren èpoques d'ecumenisme ni diàleg, certament, però tot i així, la fe catòlica que ell defensava i transmetia, no era agressiva sinó d'una profunda religiositat i humanisme, que va encetar un corrent de vida cristiana que, a França, estava destinat a tenir un grup de pes.
Destaquen dues obres seves: la seva guia espiritual “Introducció a la vida devota” on detalla com es pot viure la santedat en la vida quotidiana i on podem llegir: “no és necessari fer grans gestes per Déu; només cal fer-les amb gran amor”. I també el tractat de teologia espiritual “Tractat de l’amor de Déu” on parla de l’amor de Deu com a centre d ela vida cristiana: “com més estimem Déu, més ens tornarem semblants a Ell”. Però el resum de la seva espiritualitat podria ser una frase d’una carta seva dirigida a santa Joana de Chantal, escrita en majúscules: “CAL FER-HO TOT PER AMOR I RES PER FORÇA”.
Morí a Lió el 1622 als 55 anys. Fou canonitzat el 1665 i declarat Doctor de l’Església en el 1923 amb el títol “Doctor de l’Amor Diví”.
[imatge] => https://abadiamontserrat.cat/wp-content/uploads/2026/01/X-i-FB-Santoral-2-1.png
)