20 de gener de 2026
Sant Sebastià, Sant Fabià, La Mare de Déu de Sió
Avui, dia 20 de gener, celebrem la festivitat de: sant Sebastià, màrtir; sant Fabià, papa i màrtir; i de la Mare de Déu de Sió.
Sant Sebastià, màrtir
Segons les tradicions més antigues, era originari de Milà (tot i que hi ha qui el fa de Narbona, a la Gàl·lia, i que s’havia traslladat a Milà a viure). En qualsevol cas, es tracta d’un soldat imperial que morí màrtir a Roma probablement a primers del segle IV, víctima de la persecució de Dioclecià. És un dels màrtirs més coneguts que, segons la tradició, el van lligar nu a un pal i va patir el suplici de les fletxes, a les quals va sobreviure, però posteriorment va ser colpejat a garrotades fins a morir. Va ser sepultat el dia d’avui a les catacumbes que reberen el seu nom. A Catalunya se celebren festes, aplecs i romeries a nombroses poblacions, que el veneren com a patró, ja que tradicionalment se l’associa com a soldat sol·lícit envers els cristians perseguits, i considerat com a defensor de l’Església i protector contra malalties, especialment la pesta i altres epidèmies. Ja en el segle IV, sant Ambròs menciona la seva funció d’intercessor, perquè la seva imatge amb fletxes, simbolitza les “punyalades invisibles” de la malaltia.
Sant Fabià, papa i màrtir
Essent simplement laic, fou elegit papa l'any 236: segons s'explica durant el procés d’elecció, un colom blanc va posar-se sobre el seu cap, interpretant-se com un senyal directe de l’Esperit Sant. Dirigí l'Església de Roma durant catorze anys. Va organitzar i estructurar l'església: establí un procés més acurat en la selecció dels candidats a bisbes, dividí la ciutat eterna en set diaconies per assistir els pobres, dictà normes per a la celebració de la litúrgia, promogué el culte als màrtirs. Fruí de gran reputació en tot el món cristià; foren anys de pau i d'expansió missionera. En iniciar-se la persecució de Deci, vers el 250, en fou una de les primeres víctimes, segons el testimoniatge de sant Cebrià. Fou enterrat com a màrtir a les catacumbes de Sant Calixt, a la famosa cripta dels papes.
La Mare de Déu de Sió
El 20 de gener del 1842 la Mare de Déu de Sió es va aparèixer com la representada a la Medalla Miraculosa a Alfons de Ratisbonne, jueu francès d'Estrasburg, que es convertí a la fe arran d'aquest fet miraculós. Uns anys després, ja catòlic i sacerdot, juntament amb el seu germà, també convertit, fundaren la Congregació de la Mare de Déu de Sió, amb l’objectiu de donar testimoni dins de l’Església i al món que Déu continua fidel en l’amor pel poble jueu, i promoure la comprensió i reconciliació entre jueus i cristians.
Sant Sebastià, màrtir
Segons les tradicions més antigues, era originari de Milà (tot i que hi ha qui el fa de Narbona, a la Gàl·lia, i que s’havia traslladat a Milà a viure). En qualsevol cas, es tracta d’un soldat imperial que morí màrtir a Roma probablement a primers del segle IV, víctima de la persecució de Dioclecià. És un dels màrtirs més coneguts que, segons la tradició, el van lligar nu a un pal i va patir el suplici de les fletxes, a les quals va sobreviure, però posteriorment va ser colpejat a garrotades fins a morir. Va ser sepultat el dia d’avui a les catacumbes que reberen el seu nom. A Catalunya se celebren festes, aplecs i romeries a nombroses poblacions, que el veneren com a patró, ja que tradicionalment se l’associa com a soldat sol·lícit envers els cristians perseguits, i considerat com a defensor de l’Església i protector contra malalties, especialment la pesta i altres epidèmies. Ja en el segle IV, sant Ambròs menciona la seva funció d’intercessor, perquè la seva imatge amb fletxes, simbolitza les “punyalades invisibles” de la malaltia.
Sant Fabià, papa i màrtir
Essent simplement laic, fou elegit papa l'any 236: segons s'explica durant el procés d’elecció, un colom blanc va posar-se sobre el seu cap, interpretant-se com un senyal directe de l’Esperit Sant. Dirigí l'Església de Roma durant catorze anys. Va organitzar i estructurar l'església: establí un procés més acurat en la selecció dels candidats a bisbes, dividí la ciutat eterna en set diaconies per assistir els pobres, dictà normes per a la celebració de la litúrgia, promogué el culte als màrtirs. Fruí de gran reputació en tot el món cristià; foren anys de pau i d'expansió missionera. En iniciar-se la persecució de Deci, vers el 250, en fou una de les primeres víctimes, segons el testimoniatge de sant Cebrià. Fou enterrat com a màrtir a les catacumbes de Sant Calixt, a la famosa cripta dels papes.
La Mare de Déu de Sió
El 20 de gener del 1842 la Mare de Déu de Sió es va aparèixer com la representada a la Medalla Miraculosa a Alfons de Ratisbonne, jueu francès d'Estrasburg, que es convertí a la fe arran d'aquest fet miraculós. Uns anys després, ja catòlic i sacerdot, juntament amb el seu germà, també convertit, fundaren la Congregació de la Mare de Déu de Sió, amb l’objectiu de donar testimoni dins de l’Església i al món que Déu continua fidel en l’amor pel poble jueu, i promoure la comprensió i reconciliació entre jueus i cristians.
Array
(
[ID] => 600
[actiu] => 1
[fecha] => 1768863600
[cicle] => -
[titol] => Sant Sebastià, Sant Fabià, La Mare de Déu de Sió
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 20 de gener, celebrem la festivitat de: sant Sebastià, màrtir; sant Fabià, papa i màrtir; i de la Mare de Déu de Sió.
Sant Sebastià, màrtir
Segons les tradicions més antigues, era originari de Milà (tot i que hi ha qui el fa de Narbona, a la Gàl·lia, i que s’havia traslladat a Milà a viure). En qualsevol cas, es tracta d’un soldat imperial que morí màrtir a Roma probablement a primers del segle IV, víctima de la persecució de Dioclecià. És un dels màrtirs més coneguts que, segons la tradició, el van lligar nu a un pal i va patir el suplici de les fletxes, a les quals va sobreviure, però posteriorment va ser colpejat a garrotades fins a morir. Va ser sepultat el dia d’avui a les catacumbes que reberen el seu nom. A Catalunya se celebren festes, aplecs i romeries a nombroses poblacions, que el veneren com a patró, ja que tradicionalment se l’associa com a soldat sol·lícit envers els cristians perseguits, i considerat com a defensor de l’Església i protector contra malalties, especialment la pesta i altres epidèmies. Ja en el segle IV, sant Ambròs menciona la seva funció d’intercessor, perquè la seva imatge amb fletxes, simbolitza les “punyalades invisibles” de la malaltia.
Sant Fabià, papa i màrtir
Essent simplement laic, fou elegit papa l'any 236: segons s'explica durant el procés d’elecció, un colom blanc va posar-se sobre el seu cap, interpretant-se com un senyal directe de l’Esperit Sant. Dirigí l'Església de Roma durant catorze anys. Va organitzar i estructurar l'església: establí un procés més acurat en la selecció dels candidats a bisbes, dividí la ciutat eterna en set diaconies per assistir els pobres, dictà normes per a la celebració de la litúrgia, promogué el culte als màrtirs. Fruí de gran reputació en tot el món cristià; foren anys de pau i d'expansió missionera. En iniciar-se la persecució de Deci, vers el 250, en fou una de les primeres víctimes, segons el testimoniatge de sant Cebrià. Fou enterrat com a màrtir a les catacumbes de Sant Calixt, a la famosa cripta dels papes.
La Mare de Déu de Sió
El 20 de gener del 1842 la Mare de Déu de Sió es va aparèixer com la representada a la Medalla Miraculosa a Alfons de Ratisbonne, jueu francès d'Estrasburg, que es convertí a la fe arran d'aquest fet miraculós. Uns anys després, ja catòlic i sacerdot, juntament amb el seu germà, també convertit, fundaren la Congregació de la Mare de Déu de Sió, amb l’objectiu de donar testimoni dins de l’Església i al món que Déu continua fidel en l’amor pel poble jueu, i promoure la comprensió i reconciliació entre jueus i cristians.
[imatge] => https://abadiamontserrat.cat/wp-content/uploads/2026/01/X-i-FB-Santoral-13.png
)