22 de desembre de 2025
7 de gener de 2026 Sant Ramon de Penyafort
Avui, dia 7 de gener, celebrem la festivitat de Sant Ramon de Penyafort, prevere.
Ramon, nascut al castell de Penyafort (Penedès) cap a l'any 1175, era descendent de nobles catalans. El 1204 era clergue i escriptor de la catedral de Barcelona. Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat. Després de doctorar-s'hi escriu la Summa luris, un manual escolàstic, de gran difusió a l'edat mitjana. De nou a Barcelona, fou canonge i paborde de la seu, però renuncià molt aviat aquests càrrecs per ingressar 1222 a l'orde de sant Domènec, congregació que conegué a Bolonya.
Després d'uns anys de silenci documental, que esmerçà en l'estudi i en la redacció d'alguns tractats, escriu la regla penitencial anomenada Summa casuum, obra important perquè per primera vegada el dret civil es veu subordinat al dret eclesiàstic. Més tard fou cridat pel papa Gregori IX a Roma, que el nomenà penitencier papal i confessor, confiant-li la compilació de les Decretals de Gregori nou.
Fou el tercer general de l'orde i s'interessà per la conversió dels jueus i dels musulmans. Exercí també el càrrec de confessor del rei Jaume I, i conseller estimat de gent important i gent senzilla. Morí a Barcelona, quasi centenari, el dia de Reis del 1275. Les seves despulles, abans venerades al convent de santa Caterina, foren traslladades a la catedral el 1838 i a la capella actual el 1879.
Ramon, nascut al castell de Penyafort (Penedès) cap a l'any 1175, era descendent de nobles catalans. El 1204 era clergue i escriptor de la catedral de Barcelona. Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat. Després de doctorar-s'hi escriu la Summa luris, un manual escolàstic, de gran difusió a l'edat mitjana. De nou a Barcelona, fou canonge i paborde de la seu, però renuncià molt aviat aquests càrrecs per ingressar 1222 a l'orde de sant Domènec, congregació que conegué a Bolonya.
Després d'uns anys de silenci documental, que esmerçà en l'estudi i en la redacció d'alguns tractats, escriu la regla penitencial anomenada Summa casuum, obra important perquè per primera vegada el dret civil es veu subordinat al dret eclesiàstic. Més tard fou cridat pel papa Gregori IX a Roma, que el nomenà penitencier papal i confessor, confiant-li la compilació de les Decretals de Gregori nou.
Fou el tercer general de l'orde i s'interessà per la conversió dels jueus i dels musulmans. Exercí també el càrrec de confessor del rei Jaume I, i conseller estimat de gent important i gent senzilla. Morí a Barcelona, quasi centenari, el dia de Reis del 1275. Les seves despulles, abans venerades al convent de santa Caterina, foren traslladades a la catedral el 1838 i a la capella actual el 1879.
Array
(
[ID] => 587
[actiu] => 1
[fecha] => 1766358000
[cicle] =>
[titol] => 7 de gener de 2026 Sant Ramon de Penyafort
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 7 de gener, celebrem la festivitat de Sant Ramon de Penyafort, prevere.
Ramon, nascut al castell de Penyafort (Penedès) cap a l'any 1175, era descendent de nobles catalans. El 1204 era clergue i escriptor de la catedral de Barcelona. Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat. Després de doctorar-s'hi escriu la Summa luris, un manual escolàstic, de gran difusió a l'edat mitjana. De nou a Barcelona, fou canonge i paborde de la seu, però renuncià molt aviat aquests càrrecs per ingressar 1222 a l'orde de sant Domènec, congregació que conegué a Bolonya.
Després d'uns anys de silenci documental, que esmerçà en l'estudi i en la redacció d'alguns tractats, escriu la regla penitencial anomenada Summa casuum, obra important perquè per primera vegada el dret civil es veu subordinat al dret eclesiàstic. Més tard fou cridat pel papa Gregori IX a Roma, que el nomenà penitencier papal i confessor, confiant-li la compilació de les Decretals de Gregori nou.
Fou el tercer general de l'orde i s'interessà per la conversió dels jueus i dels musulmans. Exercí també el càrrec de confessor del rei Jaume I, i conseller estimat de gent important i gent senzilla. Morí a Barcelona, quasi centenari, el dia de Reis del 1275. Les seves despulles, abans venerades al convent de santa Caterina, foren traslladades a la catedral el 1838 i a la capella actual el 1879.
[imatge] => https://abadiamontserrat.cat/wp-content/uploads/2025/12/4-2.png
)