24 de desembre de 2025
24 de desembre de 2025 Santa Tàrsila, sant Delfí i els sants avantpassats de Jesús
Avui, dia 24 de desembre, celebrem la festivitat de: santa Tàrsila, verge; de sant Delfí, bisbe; i dels sants avantpassats de Jesús.
Santa Tàrsila, verge
Nascuda en el segle VI en el si d’una família romana antiga i noble (la gens Anicia), coneguda per sobretot per ser tieta de sant Gregori el Gran, papa i doctor de l’Església, que parla d’ella fonamentalment en els “Diàlegs”.
Amb la seva germana Emiliana, convertí casa seva en una mena de monestir domèstic, menant una vida de contínua oració i de singular abstinència, però sense deixar d’assistir als necessitats. Poc abans de morir, tingué una visió en què se li va aparèixer el seu difunt oncle, el papa sant Fèlix III, que li mostrava un lloc de glòria i la convidava a unir-se-li. Poc després moria a Roma la vigília de Nadal vers l’any 585.
Sant Delfí, bisbe
Fou el segon bisbe de Bordeus (França) al segle IV. Portà a terme una gran activitat pastoral, en aquelles èpoques en què l'església agafava cada cop més força, quan el temps dur de les persecucions anava quedant ja llunyà. Treballà també per refermar la fe catòlica davant les controvèrsies priscil·lianistes, participant en el concili de Saragossa del 380 que va condemnar aquesta heretgia. L’any 388 va batejar sant Paulí de Nola, un aristòcrata romà que va abraçar la vida ascètica i religiosa arribant a ser bisbe i sant. Sant Paulí en diverses cartes l’anomena com a “pare i mestre espiritual”, cosa que testifica l’admiració i respecte que el professava. Morí cap a l'any 403.
Els sants avantpassats de Jesús
El santoral romà commemora la seva festa avui, vigília de Nadal, i diu textualment: ""tots els sants avantpassats de Jesús, fill de David, fill d'Abraham, fill d'Adam, és a dir, tots aquells que van plaure Déu, i foren trobats justos i fidels a la fe quan van morir, i que no van arribar a veure les promeses de Déu, sinó que només les van poder albirar de lluny"". És una bona cosa, preparar-nos per al naixement del Fill de Déu, recordant la llarga nissaga d'homes i dones de la qual procedeix Jesús, i que el fa plenament membre, de la nostra feble i alhora estimada història humana. La seva genealogia és citada als Evangelis de Mateu i de Lluc.
San Cesáreo de Nacianzo, confesor de la fe
En el siglo IV, hermano menor de san Gregorio de Nacianzo, fue médico en la corte imperial de Constantino II y de Juliano el Apóstata. Algunas fuentes hagiográficas explican que un terremoto detuvo su condena a muerte, por lo que renunció a su posición de honores y dedicó su vida a Cristo sirviendo a los pobres y a los enfermos. Murió hacia el año 369.
San Néstor, obispo y mártir
Obispo de Magido, en la actual Turquía. Mientras estaba orando en su casa fue detenido durante la persecución de Decio, hacia el año 250. Tras un largo interrogatorio, siguió manteniéndose firme en la fe, por lo que fue condenado y murió mártir, probablemente crucificado.
Santa Tàrsila, verge
Nascuda en el segle VI en el si d’una família romana antiga i noble (la gens Anicia), coneguda per sobretot per ser tieta de sant Gregori el Gran, papa i doctor de l’Església, que parla d’ella fonamentalment en els “Diàlegs”.
Amb la seva germana Emiliana, convertí casa seva en una mena de monestir domèstic, menant una vida de contínua oració i de singular abstinència, però sense deixar d’assistir als necessitats. Poc abans de morir, tingué una visió en què se li va aparèixer el seu difunt oncle, el papa sant Fèlix III, que li mostrava un lloc de glòria i la convidava a unir-se-li. Poc després moria a Roma la vigília de Nadal vers l’any 585.
Sant Delfí, bisbe
Fou el segon bisbe de Bordeus (França) al segle IV. Portà a terme una gran activitat pastoral, en aquelles èpoques en què l'església agafava cada cop més força, quan el temps dur de les persecucions anava quedant ja llunyà. Treballà també per refermar la fe catòlica davant les controvèrsies priscil·lianistes, participant en el concili de Saragossa del 380 que va condemnar aquesta heretgia. L’any 388 va batejar sant Paulí de Nola, un aristòcrata romà que va abraçar la vida ascètica i religiosa arribant a ser bisbe i sant. Sant Paulí en diverses cartes l’anomena com a “pare i mestre espiritual”, cosa que testifica l’admiració i respecte que el professava. Morí cap a l'any 403.
Els sants avantpassats de Jesús
El santoral romà commemora la seva festa avui, vigília de Nadal, i diu textualment: ""tots els sants avantpassats de Jesús, fill de David, fill d'Abraham, fill d'Adam, és a dir, tots aquells que van plaure Déu, i foren trobats justos i fidels a la fe quan van morir, i que no van arribar a veure les promeses de Déu, sinó que només les van poder albirar de lluny"". És una bona cosa, preparar-nos per al naixement del Fill de Déu, recordant la llarga nissaga d'homes i dones de la qual procedeix Jesús, i que el fa plenament membre, de la nostra feble i alhora estimada història humana. La seva genealogia és citada als Evangelis de Mateu i de Lluc.
San Cesáreo de Nacianzo, confesor de la fe
En el siglo IV, hermano menor de san Gregorio de Nacianzo, fue médico en la corte imperial de Constantino II y de Juliano el Apóstata. Algunas fuentes hagiográficas explican que un terremoto detuvo su condena a muerte, por lo que renunció a su posición de honores y dedicó su vida a Cristo sirviendo a los pobres y a los enfermos. Murió hacia el año 369.
San Néstor, obispo y mártir
Obispo de Magido, en la actual Turquía. Mientras estaba orando en su casa fue detenido durante la persecución de Decio, hacia el año 250. Tras un largo interrogatorio, siguió manteniéndose firme en la fe, por lo que fue condenado y murió mártir, probablemente crucificado.
Array
(
[ID] => 572
[actiu] => 1
[fecha] => 1766530800
[cicle] => -
[titol] => 24 de desembre de 2025 Santa Tàrsila, sant Delfí i els sants avantpassats de Jesús
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 24 de desembre, celebrem la festivitat de: santa Tàrsila, verge; de sant Delfí, bisbe; i dels sants avantpassats de Jesús.
Santa Tàrsila, verge
Nascuda en el segle VI en el si d’una família romana antiga i noble (la gens Anicia), coneguda per sobretot per ser tieta de sant Gregori el Gran, papa i doctor de l’Església, que parla d’ella fonamentalment en els “Diàlegs”.
Amb la seva germana Emiliana, convertí casa seva en una mena de monestir domèstic, menant una vida de contínua oració i de singular abstinència, però sense deixar d’assistir als necessitats. Poc abans de morir, tingué una visió en què se li va aparèixer el seu difunt oncle, el papa sant Fèlix III, que li mostrava un lloc de glòria i la convidava a unir-se-li. Poc després moria a Roma la vigília de Nadal vers l’any 585.
Sant Delfí, bisbe
Fou el segon bisbe de Bordeus (França) al segle IV. Portà a terme una gran activitat pastoral, en aquelles èpoques en què l'església agafava cada cop més força, quan el temps dur de les persecucions anava quedant ja llunyà. Treballà també per refermar la fe catòlica davant les controvèrsies priscil·lianistes, participant en el concili de Saragossa del 380 que va condemnar aquesta heretgia. L’any 388 va batejar sant Paulí de Nola, un aristòcrata romà que va abraçar la vida ascètica i religiosa arribant a ser bisbe i sant. Sant Paulí en diverses cartes l’anomena com a “pare i mestre espiritual”, cosa que testifica l’admiració i respecte que el professava. Morí cap a l'any 403.
Els sants avantpassats de Jesús
El santoral romà commemora la seva festa avui, vigília de Nadal, i diu textualment: ""tots els sants avantpassats de Jesús, fill de David, fill d'Abraham, fill d'Adam, és a dir, tots aquells que van plaure Déu, i foren trobats justos i fidels a la fe quan van morir, i que no van arribar a veure les promeses de Déu, sinó que només les van poder albirar de lluny"". És una bona cosa, preparar-nos per al naixement del Fill de Déu, recordant la llarga nissaga d'homes i dones de la qual procedeix Jesús, i que el fa plenament membre, de la nostra feble i alhora estimada història humana. La seva genealogia és citada als Evangelis de Mateu i de Lluc.
San Cesáreo de Nacianzo, confesor de la fe
En el siglo IV, hermano menor de san Gregorio de Nacianzo, fue médico en la corte imperial de Constantino II y de Juliano el Apóstata. Algunas fuentes hagiográficas explican que un terremoto detuvo su condena a muerte, por lo que renunció a su posición de honores y dedicó su vida a Cristo sirviendo a los pobres y a los enfermos. Murió hacia el año 369.
San Néstor, obispo y mártir
Obispo de Magido, en la actual Turquía. Mientras estaba orando en su casa fue detenido durante la persecución de Decio, hacia el año 250. Tras un largo interrogatorio, siguió manteniéndose firme en la fe, por lo que fue condenado y murió mártir, probablemente crucificado.
[imatge] => https://abadiamontserrat.cat/wp-content/uploads/2025/12/8-2.png
)