6 d'octubre de 2025
6 d'octubre de 2025 Sant Bru, sant Emili, Santa Fe i Beata Maria Anna Mogas
Avui, dia 6 d'octubre, celebrem la festivitat de Sant Bru, prevere; de sant Emili, mrtir; de santa Fe, mrtir; i de la beata Maria Anna Mogas, religiosa.
Sant Bru, prevere
s el fundador dels monjos cartoixans. Va nixer a Colnia, Alemanya, cap a l'any 1035. Va ser ordenat prevere, i esdevingu mestre de teologia i canceller de l'arquebisbat de Reims. Desitjs d'una altra mena de vida, es retir amb daltres sis companys prop de Grenoble, al lloc anomenat Chartreuse, i aquell lloc dona principi i nom, al que havia de ser la Gran Cartoixa, un nou orde caracteritzat per cultivar la mxima solitud perqu enmig de les vicissituds daquest mn el seu cor trobs reps en Du. Tot i no tenir intenci de fundar un orde religis, la seva obra s'escampa ja en vida d'ell per Itlia, on mori l'any 1101. Fou canonitzat en 1623.
El monjo cartoix s, sens dubte, un eremita, ja que passa la major part del temps en la soledat de la seva cella, per s tamb, en certa manera, cenobita, pel fet que alguns actes, com la missa conventual, els realitzen en comunitat. Les celles estan construdes al voltant dun claustre, on cada cella s una mena de casa de dues plantes que inclou, entre altres espais, un oratori, una sala destudi, un taller i un jard. s un lloc de prova i de purificaci de la fe, per un cam de despreniment que va contra la lgica de tenir, de lxit i de la felicitat illusria. Vivint en soledat i silenci, viu en una profunda comuni amb els seus germans, els homes.
Sant Emili, mrtir
Mor mrtir a Capua l'any 251, al no abjurar de la fe cristiana. Fou cremat viu juntament amb sant Cast.
Santa Fe, mrtir
Fe, s el nom d'una virtut teologal del llat fides. Santa Fe, la seva fermesa i valentia portaren a la santa aix anomenada a ser martiritzada a Agen, Aquitani, al tombant del segle IV. La seva fama es va estendre molt durant ledat mitjana i va donar nom a fora poblacions del Nou Mn.
Beata Maria Anna Mogas, religiosa
Nasqu a Corr d'Avail, Valls Oriental en 1886. Religiosa fundadora de les terciries franciscanes de la Mare de Du del Div Pastor, dites vulgarment de la Divina Pastora. El 1850 entr, a Ripoll, a l'Institut tot just fundat de terciries caputxines de la Divina Pastora, del qual fou la primera superiora; per l'abandon el 1872, per fundar el seu, sota l'orientaci del beat Josep Tous i Soler. L'orde s'establ a diverses poblacions de Catalunya i Madrid, on passar la resta de la seva vida, estenent el seu institut. Mor el 1886, essent beatificada a Roma el 6 d'octubre de 1996.
Sant Bru, prevere
s el fundador dels monjos cartoixans. Va nixer a Colnia, Alemanya, cap a l'any 1035. Va ser ordenat prevere, i esdevingu mestre de teologia i canceller de l'arquebisbat de Reims. Desitjs d'una altra mena de vida, es retir amb daltres sis companys prop de Grenoble, al lloc anomenat Chartreuse, i aquell lloc dona principi i nom, al que havia de ser la Gran Cartoixa, un nou orde caracteritzat per cultivar la mxima solitud perqu enmig de les vicissituds daquest mn el seu cor trobs reps en Du. Tot i no tenir intenci de fundar un orde religis, la seva obra s'escampa ja en vida d'ell per Itlia, on mori l'any 1101. Fou canonitzat en 1623.
El monjo cartoix s, sens dubte, un eremita, ja que passa la major part del temps en la soledat de la seva cella, per s tamb, en certa manera, cenobita, pel fet que alguns actes, com la missa conventual, els realitzen en comunitat. Les celles estan construdes al voltant dun claustre, on cada cella s una mena de casa de dues plantes que inclou, entre altres espais, un oratori, una sala destudi, un taller i un jard. s un lloc de prova i de purificaci de la fe, per un cam de despreniment que va contra la lgica de tenir, de lxit i de la felicitat illusria. Vivint en soledat i silenci, viu en una profunda comuni amb els seus germans, els homes.
Sant Emili, mrtir
Mor mrtir a Capua l'any 251, al no abjurar de la fe cristiana. Fou cremat viu juntament amb sant Cast.
Santa Fe, mrtir
Fe, s el nom d'una virtut teologal del llat fides. Santa Fe, la seva fermesa i valentia portaren a la santa aix anomenada a ser martiritzada a Agen, Aquitani, al tombant del segle IV. La seva fama es va estendre molt durant ledat mitjana i va donar nom a fora poblacions del Nou Mn.
Beata Maria Anna Mogas, religiosa
Nasqu a Corr d'Avail, Valls Oriental en 1886. Religiosa fundadora de les terciries franciscanes de la Mare de Du del Div Pastor, dites vulgarment de la Divina Pastora. El 1850 entr, a Ripoll, a l'Institut tot just fundat de terciries caputxines de la Divina Pastora, del qual fou la primera superiora; per l'abandon el 1872, per fundar el seu, sota l'orientaci del beat Josep Tous i Soler. L'orde s'establ a diverses poblacions de Catalunya i Madrid, on passar la resta de la seva vida, estenent el seu institut. Mor el 1886, essent beatificada a Roma el 6 d'octubre de 1996.
Array
(
[ID] => 491
[actiu] => 1
[fecha] => 1759701600
[cicle] =>
[titol] => 6 d'octubre de 2025 Sant Bru, sant Emili, Santa Fe i Beata Maria Anna Mogas
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 6 d'octubre, celebrem la festivitat de Sant Bru, prevere; de sant Emili, mrtir; de santa Fe, mrtir; i de la beata Maria Anna Mogas, religiosa.
Sant Bru, prevere
s el fundador dels monjos cartoixans. Va nixer a Colnia, Alemanya, cap a l'any 1035. Va ser ordenat prevere, i esdevingu mestre de teologia i canceller de l'arquebisbat de Reims. Desitjs d'una altra mena de vida, es retir amb daltres sis companys prop de Grenoble, al lloc anomenat Chartreuse, i aquell lloc dona principi i nom, al que havia de ser la Gran Cartoixa, un nou orde caracteritzat per cultivar la mxima solitud perqu enmig de les vicissituds daquest mn el seu cor trobs reps en Du. Tot i no tenir intenci de fundar un orde religis, la seva obra s'escampa ja en vida d'ell per Itlia, on mori l'any 1101. Fou canonitzat en 1623.
El monjo cartoix s, sens dubte, un eremita, ja que passa la major part del temps en la soledat de la seva cella, per s tamb, en certa manera, cenobita, pel fet que alguns actes, com la missa conventual, els realitzen en comunitat. Les celles estan construdes al voltant dun claustre, on cada cella s una mena de casa de dues plantes que inclou, entre altres espais, un oratori, una sala destudi, un taller i un jard. s un lloc de prova i de purificaci de la fe, per un cam de despreniment que va contra la lgica de tenir, de lxit i de la felicitat illusria. Vivint en soledat i silenci, viu en una profunda comuni amb els seus germans, els homes.
Sant Emili, mrtir
Mor mrtir a Capua l'any 251, al no abjurar de la fe cristiana. Fou cremat viu juntament amb sant Cast.
Santa Fe, mrtir
Fe, s el nom d'una virtut teologal del llat fides. Santa Fe, la seva fermesa i valentia portaren a la santa aix anomenada a ser martiritzada a Agen, Aquitani, al tombant del segle IV. La seva fama es va estendre molt durant ledat mitjana i va donar nom a fora poblacions del Nou Mn.
Beata Maria Anna Mogas, religiosa
Nasqu a Corr d'Avail, Valls Oriental en 1886. Religiosa fundadora de les terciries franciscanes de la Mare de Du del Div Pastor, dites vulgarment de la Divina Pastora. El 1850 entr, a Ripoll, a l'Institut tot just fundat de terciries caputxines de la Divina Pastora, del qual fou la primera superiora; per l'abandon el 1872, per fundar el seu, sota l'orientaci del beat Josep Tous i Soler. L'orde s'establ a diverses poblacions de Catalunya i Madrid, on passar la resta de la seva vida, estenent el seu institut. Mor el 1886, essent beatificada a Roma el 6 d'octubre de 1996.
[imatge] => https://abadiamontserrat.cat/wp-content/uploads/2025/09/X-i-FB-Santoral-5-1.png
)