27 d'abril de 2025
27 d'abril 2025 festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de les diòcesis catalanes; i la de santa Zita de Lucca, verge.
Avui, dia 27 d'abril, celebrem la festivitat: de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de les diòcesis catalanes; i la de santa Zita de Lucca, verge.
La Mare de Déu de Montserrat
Vers l’any 1025, l'abat de Ripoll i bisbe de Vic, Oliba, fundà el monestir de Santa Maria de Montserrat, en una muntanya que de temps molt antic era plena d'ermites habitades per ermitans que buscaven solitud i ambient de pregària. I a partir d'aquí, la devoció s'estengué arreu de Catalunya i més enllà.
El papa Lleó XIII, en el 1880, declarà la Mare de Déu de Montserrat patrona de les diòcesis catalanes, com a fruit de les celebracions del mil·lenari del suposat trobament de la imatge de la Verge, i instituí la seva festa que finalment, l'any 1914, quedà fixada el 27 d'abril.
Natura, sentit de país, pietat popular, vida monàstica s'agermanen a la santa muntanya, en una lloança única al Creador, sostinguda per la mirada serena de Maria, que ofereix el seu Fill a tots els qui van a venerar-la. I des de Montserrat, María, continua essent punt de referència del nostre camí cristià.
Enguany el monestir de Montserrat celebra el seu mil·lenari, escollint el següent lema per celebar-ho: Ora, lege, labora, rege te ipsum, in comuniate (prega, llegeix, treballa, regeix-te a tu mateix, en comunitat)
Santa Zita de Lucca, verge
Santa Zita, filla d'un humil matrimoni, que la van saber educar en una religiositat profunda, nasqué l'any 1218 a Monsagrati, nord d'Itàlia. Quan tenia només dotze anys, es va traslladar a la veïna ciutat de Lucca, on va entrar al servei, durant 50 anys, de la família Fatinelli. Aviat es va guanyar l'estima de la família, per la seva dedicació a la feina i l'estima dels pobres i malats, per la seva generositat i caritat.
En el moment del traspàs el 1278, la seva fama de dona santa ja s'havia estès, per tota la ciutat de Lucca d'on es Patrona. Fou canonitzada l'any 1696
La Mare de Déu de Montserrat
Vers l’any 1025, l'abat de Ripoll i bisbe de Vic, Oliba, fundà el monestir de Santa Maria de Montserrat, en una muntanya que de temps molt antic era plena d'ermites habitades per ermitans que buscaven solitud i ambient de pregària. I a partir d'aquí, la devoció s'estengué arreu de Catalunya i més enllà.
El papa Lleó XIII, en el 1880, declarà la Mare de Déu de Montserrat patrona de les diòcesis catalanes, com a fruit de les celebracions del mil·lenari del suposat trobament de la imatge de la Verge, i instituí la seva festa que finalment, l'any 1914, quedà fixada el 27 d'abril.
Natura, sentit de país, pietat popular, vida monàstica s'agermanen a la santa muntanya, en una lloança única al Creador, sostinguda per la mirada serena de Maria, que ofereix el seu Fill a tots els qui van a venerar-la. I des de Montserrat, María, continua essent punt de referència del nostre camí cristià.
Enguany el monestir de Montserrat celebra el seu mil·lenari, escollint el següent lema per celebar-ho: Ora, lege, labora, rege te ipsum, in comuniate (prega, llegeix, treballa, regeix-te a tu mateix, en comunitat)
Santa Zita de Lucca, verge
Santa Zita, filla d'un humil matrimoni, que la van saber educar en una religiositat profunda, nasqué l'any 1218 a Monsagrati, nord d'Itàlia. Quan tenia només dotze anys, es va traslladar a la veïna ciutat de Lucca, on va entrar al servei, durant 50 anys, de la família Fatinelli. Aviat es va guanyar l'estima de la família, per la seva dedicació a la feina i l'estima dels pobres i malats, per la seva generositat i caritat.
En el moment del traspàs el 1278, la seva fama de dona santa ja s'havia estès, per tota la ciutat de Lucca d'on es Patrona. Fou canonitzada l'any 1696
Array
(
[ID] => 320
[actiu] => 1
[fecha] => 1745704800
[cicle] =>
[titol] => 27 d'abril 2025 festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de les diòcesis catalanes; i la de santa Zita de Lucca, verge.
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 27 d'abril, celebrem la festivitat: de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de les diòcesis catalanes; i la de santa Zita de Lucca, verge.
La Mare de Déu de Montserrat
Vers l’any 1025, l'abat de Ripoll i bisbe de Vic, Oliba, fundà el monestir de Santa Maria de Montserrat, en una muntanya que de temps molt antic era plena d'ermites habitades per ermitans que buscaven solitud i ambient de pregària. I a partir d'aquí, la devoció s'estengué arreu de Catalunya i més enllà.
El papa Lleó XIII, en el 1880, declarà la Mare de Déu de Montserrat patrona de les diòcesis catalanes, com a fruit de les celebracions del mil·lenari del suposat trobament de la imatge de la Verge, i instituí la seva festa que finalment, l'any 1914, quedà fixada el 27 d'abril.
Natura, sentit de país, pietat popular, vida monàstica s'agermanen a la santa muntanya, en una lloança única al Creador, sostinguda per la mirada serena de Maria, que ofereix el seu Fill a tots els qui van a venerar-la. I des de Montserrat, María, continua essent punt de referència del nostre camí cristià.
Enguany el monestir de Montserrat celebra el seu mil·lenari, escollint el següent lema per celebar-ho: Ora, lege, labora, rege te ipsum, in comuniate (prega, llegeix, treballa, regeix-te a tu mateix, en comunitat)
Santa Zita de Lucca, verge
Santa Zita, filla d'un humil matrimoni, que la van saber educar en una religiositat profunda, nasqué l'any 1218 a Monsagrati, nord d'Itàlia. Quan tenia només dotze anys, es va traslladar a la veïna ciutat de Lucca, on va entrar al servei, durant 50 anys, de la família Fatinelli. Aviat es va guanyar l'estima de la família, per la seva dedicació a la feina i l'estima dels pobres i malats, per la seva generositat i caritat.
En el moment del traspàs el 1278, la seva fama de dona santa ja s'havia estès, per tota la ciutat de Lucca d'on es Patrona. Fou canonitzada l'any 1696
[imatge] => https://abadiamontserrat.cat/wp-content/uploads/2025/04/X-i-FB-Santoral-4-1.png
)