18 de novembre de 2026
Dedicació de les basíliques de sant Pere i sant Pau; la dedicació de la catedral de Barcelona; sant Ot i santa Rosa Filipina Duchesne
Avui, dia 18 de novembre, celebrem la festivitat de: la dedicació de les basíliques de sant Pere i sant Pau, apòstols; la dedicació de la catedral de Barcelona; sant Ot, abat; i santa Rosa Filipina Duchesne, verge.


La Dedicació de les basíliques de Sant Pere del Vaticà i Sant Pau Extramurs

Tal dia com avui de l'any 1626, el papa Urbà VIII consagrà la Basílica de Sant Pere del Vaticà, començada a construir gairebé cent-vint anys abans, en substitució de la que l'emperador Constantí havia fet edificar en el segle IV sobre el lloc on havia estat enterrat l'apòstol Pere.

I avui també recordem i unim, com és tradició, les figures dels dos grans apòstols i la consagració de l'actual basílica de Sant Pau, que realitzà el papa Pius IX el 10 de desembre de 1854 —restaurada després de l'incendi que la devastà l'any 1823—, situada també en el lloc de la tomba de l'apòstol al camí d'Òstia.

La celebració conjunta d’aquestes dues basíliques expressa la fraternitat de Pere i Pau i la unitat de l’Església. Ja des dels primers segles, els cristians de Roma i els pelegrins que hi arribaven acudien als seus sepulcres per venerar els dos apòstols. Una antiga notícia del segle II explica que el sacerdot romà Gaius indicava als cristians que volien conèixer les tombes dels apòstols: “Veniu al Vaticà o al camí d’Òstia”. Així, molt abans de les grans basíliques, aquells dos llocs ja eren punts de referència de la memòria apostòlica de l’Església de Roma.


La Dedicació de la Catedral de Barcelona

Ja el concili barceloní de l'any 599 esmenta la Santa Creu com a titular de la seu. Després de la reconquesta cristiana de 877, acollia una capella a la Mare de Déu i les relíquies de santa Eulàlia acabades de descobrir. Llavors s’afegí a l’antic títol el de Santa Eulàlia. La catedral romànica es va consagrar el 18 de novembre de 1058. El temple actual és la tercera catedral, construïda a partir de 1298 al llarg de 150 anys, sense comptar la façana, del segle XIX, i el cimbori, acabat el 1913.


Sant Ot, Abat de Cluny

Nasqué prop de Le Mans, França, vers el 878. Fou canonge de l’església de Sant Martí de Tours, però en conèixer la Regla de sant Benet, se sentí atret per la vida monàstica i ingressà en l’abadia de Baume. Més endavant es traslladà a Cluny i, l’any 927, fou elegit abat, consolidant la seva independència envers el poder civil i episcopal. Va instaurar l’observança monàstica segons la Regla de sant Benet i la disciplina de sant Benet d’Aniana, establint Cluny com a centre de reforma monàstica que influiria en tota Europa occidental.

Una antiga biografia explica que, quan encara era adolescent, durant una vetlla de Nadal, Ot començà a pregar espontàniament a la Mare de Déu i l’anomenà “Mare de Misericòrdia”, una invocació que conservaria tota la vida.Malgrat el seu rigor com a reformador, el seu biògraf destaca també la seva bondat: li agradava trobar infants pel camí,demanar-los que cantessin i donar-los després algun petit obsequi. Morí el 18 de novembre del 942 després de quinze anys d’abadiat. Si bé el calendari romà el celebra avui, a Montserrat es celebra el 11 de maig juntament amb els altres sants abats de Cluny.


Santa Rosa Filipina Duchesne, verge

Va néixer a Grenoble el 1769 en el si d’una família benestant i profundament cristiana. Va decidir fer-se religiosa de la Societat del Sagrat Cor, però la Revolució Francesa impedí que pogués consagrar-se formalment, havent de fugir i viure en comunitats clandestines. Finalment es consagrà el 1799, i es dedicà a treballar en la reconstrucció de les comunitats i escoles afectades per la revolució.

Sentia una vocació missionera molt forta. Així, després d’aconseguir l’autorització pontifícia i de la Societat, el 1818 es va traslladar amb algunes poques companyes a Missouri, als Estats Units. Allà, enmig d’un clima dur, emmarcat per la pobresa i la distància, establí una nova comunitat i diverses escoles, essent pionera en l’educació femenina de l’Oest americà. Entre els nadius fou coneguda com “l’anciana que prega sempre”. Ella acostumava a dir: “tot per a Déu, tot per a l’educació dels nens”. Poc abans de morir, el 18 de novembre de 1852, va dir: “Senyor, no vull res més que ser als teus peus i pregar per tots els meus fills”. Fou canonitzada el 1898.