Diumenge 15 de novembre de 2026
15 de novembre de 2026
Sant Albert el Gran, sant Eugeni de Toledo, sant Josep Pignatelli i sants màrtirs del Paraguai
Avui, dia 15 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l’Església; sant Eugeni de Toledo, bisbe; sant Josep Pignatelli, religiós; i els sants màrtirs del Paraguai.
Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l’Església
Nasqué vers el 1206 a Lauingen, a la Baviera alemanya. Estudià arts liberals i filosofia a Pàdua i allà va conèixer i ingressar a l'orde dels dominics, malgrat l’oposició de la seva família. Amplià els seus estudis a Colònia i a París, on arribà a ser professor ensenyant seguint el mètode escolàstic i introduint sistemàticament l’estudi d’Aristòtil en el pensament cristià. Allà tingué com a alumne sant Tomàs d'Aquino, amb qui tingué una relació de gran respecte i amistat.Seguidament fou traslladat a Colònia i portà amb ell sant Tomàs d’Aquino, consolidant el model dominicà d’observació,raó i contemplació. Va escriure tractats sobre teologia, la natura i ciències experimentals, basant-se en el principi que per comprendre la creació calia observar directament la natura, no només llegir llibres, esdevenint un precursor del mètode científic: «qui estudia la natura amb cor pur, llegeix en ella les paraules de Déu», però sempre conscient que «com podria estudiar les meravelles de la creació si no parlo abans amb el Creador?».
No va deixar mai d'estudiar ni d'escriure, però alhora va ser també provincial dels dominics alemanys, bisbe de Ratisbona durant dos anys fins que va dimitir, predicador i professor arreu on era enviat. Treballà per la pau, però volent-la també per a si mateix. Retornat de manera estable a Colònia, visqué com a simple religiós els darrers anys de la seva vida, que tingueren fi el 15 de novembre de 1280. L'any 1931 fou canonitzat i proclamat Doctor de l'Església Universal amb el nom de «Doctor Universalis» per la seva saviesa enciclopèdica, malgrat que ell mateix deia de si mateix: «el que sé, comparat amb el que ignoro, és com una gota d’aigua davant el mar».
Sant Eugeni de Toledo, bisbe
Eugeni, que significa «ben nascut», fou monjo a Saragossa, on col·laborà amb el sant bisbe Brauli, fins que el 646 fou elegit arquebisbe de Toledo, càrrec que acceptà a contracor. Hi presidí quatre concilis, promogué la litúrgia, escriví poemes, himnes i un tractat sobre la Trinitat. Sant Ildefons, que havia estat deixeble seu i que el succeí a la seu de Toledo,en deixà un elogi com a home de gran saviesa i virtut. Reposà en el Crist l'any 657.
Sant Josep Pignatelli, religiós
Nasqué a Saragossa el 1737, fill d'una família noble aragonesa. Estudià humanitats al col·legi jesuïta de Saragossa, i l'any 1753 va ingressar al noviciat de la Companyia de Jesús a Tarragona. El 1766 els jesuïtes van ser acusats d'haver provocat l'aixecament popular a Saragossa, com a excusa per a decretar, en virtut de la Pragmàtica Sanció, l’any 1767, l'expulsió de tots els jesuïtes de la ciutat i, poc després, d'Espanya. Després de diverses vicissituds, Pignatelli, amb el seu germà Nicolás, van marxar a Bolonya, on van viure retirats, dedicats a la pregària i l'estudi. Tot i la suposada desaparició de l’orde, durant quaranta anys va mantenir el vincle amb els seus germans d'orde i la preparació per tal que l'orde es restaurés: «tot el que vull és que la Companyia sigui restaurada». Va aconseguir que en alguns territoris, com per exemple el regne de Nàpols, Sicília i Sardenya, la Societat de Jesús tornés a funcionar gradualment. Morí el 15 de novembre de 1811 a Roma.
És considerat el segon fundador de l’orde jesuïta per haver mantingut viu l’esperit i preparat la restauració: el 1814, tres anys després de la seva mort, la Companyia seria restaurada universalment. Fou canonitzat el 1954. Els jesuïtes ho celebren el 14 de novembre.
Sants màrtirs del Paraguai
A principis del segle XVII, els jesuïtes espanyols i portuguesos fundaren reduccions amb l’objectiu d’evangelitzar els guaranís i de protegir-los dels abusos dels colonitzadors i esclavistes. Els missioners vivien entre els indígenes, aprenien la llengua i establien comunitats autosuficients combinant la tasca evangelitzadora, educativa i social. Entre el 15 i el 17 de novembre de 1628, mentre protegien les missions que havien ajudat a fundar, moriren martiritzats tres jesuïtes: Roc González de Santa Cruz, Alonso Rodríguez i Joan del Castillo. No van fugir, sinó que van romandre ferms en la fe, tal com va dir el mateix Alonso: «si Déu vol que morim per la seva glòria i per aquests pobles, que sigui feta la seva voluntat».
Una antiga tradició explica que, després del martiri, el cos de Roc González fou cremat, però el seu cor restà miraculosament intacte. La relíquia, venerada com a símbol de la seva dedicació als pobles indígenes, es conserva actualment a Asunción. Tots tres foren canonitzats junts el 1988. Roc González, nascut a Asunción, és considerat el primer sant del Paraguai.
Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l’Església
Nasqué vers el 1206 a Lauingen, a la Baviera alemanya. Estudià arts liberals i filosofia a Pàdua i allà va conèixer i ingressar a l'orde dels dominics, malgrat l’oposició de la seva família. Amplià els seus estudis a Colònia i a París, on arribà a ser professor ensenyant seguint el mètode escolàstic i introduint sistemàticament l’estudi d’Aristòtil en el pensament cristià. Allà tingué com a alumne sant Tomàs d'Aquino, amb qui tingué una relació de gran respecte i amistat.Seguidament fou traslladat a Colònia i portà amb ell sant Tomàs d’Aquino, consolidant el model dominicà d’observació,raó i contemplació. Va escriure tractats sobre teologia, la natura i ciències experimentals, basant-se en el principi que per comprendre la creació calia observar directament la natura, no només llegir llibres, esdevenint un precursor del mètode científic: «qui estudia la natura amb cor pur, llegeix en ella les paraules de Déu», però sempre conscient que «com podria estudiar les meravelles de la creació si no parlo abans amb el Creador?».
No va deixar mai d'estudiar ni d'escriure, però alhora va ser també provincial dels dominics alemanys, bisbe de Ratisbona durant dos anys fins que va dimitir, predicador i professor arreu on era enviat. Treballà per la pau, però volent-la també per a si mateix. Retornat de manera estable a Colònia, visqué com a simple religiós els darrers anys de la seva vida, que tingueren fi el 15 de novembre de 1280. L'any 1931 fou canonitzat i proclamat Doctor de l'Església Universal amb el nom de «Doctor Universalis» per la seva saviesa enciclopèdica, malgrat que ell mateix deia de si mateix: «el que sé, comparat amb el que ignoro, és com una gota d’aigua davant el mar».
Sant Eugeni de Toledo, bisbe
Eugeni, que significa «ben nascut», fou monjo a Saragossa, on col·laborà amb el sant bisbe Brauli, fins que el 646 fou elegit arquebisbe de Toledo, càrrec que acceptà a contracor. Hi presidí quatre concilis, promogué la litúrgia, escriví poemes, himnes i un tractat sobre la Trinitat. Sant Ildefons, que havia estat deixeble seu i que el succeí a la seu de Toledo,en deixà un elogi com a home de gran saviesa i virtut. Reposà en el Crist l'any 657.
Sant Josep Pignatelli, religiós
Nasqué a Saragossa el 1737, fill d'una família noble aragonesa. Estudià humanitats al col·legi jesuïta de Saragossa, i l'any 1753 va ingressar al noviciat de la Companyia de Jesús a Tarragona. El 1766 els jesuïtes van ser acusats d'haver provocat l'aixecament popular a Saragossa, com a excusa per a decretar, en virtut de la Pragmàtica Sanció, l’any 1767, l'expulsió de tots els jesuïtes de la ciutat i, poc després, d'Espanya. Després de diverses vicissituds, Pignatelli, amb el seu germà Nicolás, van marxar a Bolonya, on van viure retirats, dedicats a la pregària i l'estudi. Tot i la suposada desaparició de l’orde, durant quaranta anys va mantenir el vincle amb els seus germans d'orde i la preparació per tal que l'orde es restaurés: «tot el que vull és que la Companyia sigui restaurada». Va aconseguir que en alguns territoris, com per exemple el regne de Nàpols, Sicília i Sardenya, la Societat de Jesús tornés a funcionar gradualment. Morí el 15 de novembre de 1811 a Roma.
És considerat el segon fundador de l’orde jesuïta per haver mantingut viu l’esperit i preparat la restauració: el 1814, tres anys després de la seva mort, la Companyia seria restaurada universalment. Fou canonitzat el 1954. Els jesuïtes ho celebren el 14 de novembre.
Sants màrtirs del Paraguai
A principis del segle XVII, els jesuïtes espanyols i portuguesos fundaren reduccions amb l’objectiu d’evangelitzar els guaranís i de protegir-los dels abusos dels colonitzadors i esclavistes. Els missioners vivien entre els indígenes, aprenien la llengua i establien comunitats autosuficients combinant la tasca evangelitzadora, educativa i social. Entre el 15 i el 17 de novembre de 1628, mentre protegien les missions que havien ajudat a fundar, moriren martiritzats tres jesuïtes: Roc González de Santa Cruz, Alonso Rodríguez i Joan del Castillo. No van fugir, sinó que van romandre ferms en la fe, tal com va dir el mateix Alonso: «si Déu vol que morim per la seva glòria i per aquests pobles, que sigui feta la seva voluntat».
Una antiga tradició explica que, després del martiri, el cos de Roc González fou cremat, però el seu cor restà miraculosament intacte. La relíquia, venerada com a símbol de la seva dedicació als pobles indígenes, es conserva actualment a Asunción. Tots tres foren canonitzats junts el 1988. Roc González, nascut a Asunción, és considerat el primer sant del Paraguai.
Array
(
[ID] => 1472
[actiu] => 1
[fecha] => 1794697200
[cicle] => -
[titol] => Sant Albert el Gran, sant Eugeni de Toledo, sant Josep Pignatelli i sants màrtirs del Paraguai
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 15 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l’Església; sant Eugeni de Toledo, bisbe; sant Josep Pignatelli, religiós; i els sants màrtirs del Paraguai.
Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l’Església
Nasqué vers el 1206 a Lauingen, a la Baviera alemanya. Estudià arts liberals i filosofia a Pàdua i allà va conèixer i ingressar a l'orde dels dominics, malgrat l’oposició de la seva família. Amplià els seus estudis a Colònia i a París, on arribà a ser professor ensenyant seguint el mètode escolàstic i introduint sistemàticament l’estudi d’Aristòtil en el pensament cristià. Allà tingué com a alumne sant Tomàs d'Aquino, amb qui tingué una relació de gran respecte i amistat.Seguidament fou traslladat a Colònia i portà amb ell sant Tomàs d’Aquino, consolidant el model dominicà d’observació,raó i contemplació. Va escriure tractats sobre teologia, la natura i ciències experimentals, basant-se en el principi que per comprendre la creació calia observar directament la natura, no només llegir llibres, esdevenint un precursor del mètode científic: «qui estudia la natura amb cor pur, llegeix en ella les paraules de Déu», però sempre conscient que «com podria estudiar les meravelles de la creació si no parlo abans amb el Creador?».
No va deixar mai d'estudiar ni d'escriure, però alhora va ser també provincial dels dominics alemanys, bisbe de Ratisbona durant dos anys fins que va dimitir, predicador i professor arreu on era enviat. Treballà per la pau, però volent-la també per a si mateix. Retornat de manera estable a Colònia, visqué com a simple religiós els darrers anys de la seva vida, que tingueren fi el 15 de novembre de 1280. L'any 1931 fou canonitzat i proclamat Doctor de l'Església Universal amb el nom de «Doctor Universalis» per la seva saviesa enciclopèdica, malgrat que ell mateix deia de si mateix: «el que sé, comparat amb el que ignoro, és com una gota d’aigua davant el mar».
Sant Eugeni de Toledo, bisbe
Eugeni, que significa «ben nascut», fou monjo a Saragossa, on col·laborà amb el sant bisbe Brauli, fins que el 646 fou elegit arquebisbe de Toledo, càrrec que acceptà a contracor. Hi presidí quatre concilis, promogué la litúrgia, escriví poemes, himnes i un tractat sobre la Trinitat. Sant Ildefons, que havia estat deixeble seu i que el succeí a la seu de Toledo,en deixà un elogi com a home de gran saviesa i virtut. Reposà en el Crist l'any 657.
Sant Josep Pignatelli, religiós
Nasqué a Saragossa el 1737, fill d'una família noble aragonesa. Estudià humanitats al col·legi jesuïta de Saragossa, i l'any 1753 va ingressar al noviciat de la Companyia de Jesús a Tarragona. El 1766 els jesuïtes van ser acusats d'haver provocat l'aixecament popular a Saragossa, com a excusa per a decretar, en virtut de la Pragmàtica Sanció, l’any 1767, l'expulsió de tots els jesuïtes de la ciutat i, poc després, d'Espanya. Després de diverses vicissituds, Pignatelli, amb el seu germà Nicolás, van marxar a Bolonya, on van viure retirats, dedicats a la pregària i l'estudi. Tot i la suposada desaparició de l’orde, durant quaranta anys va mantenir el vincle amb els seus germans d'orde i la preparació per tal que l'orde es restaurés: «tot el que vull és que la Companyia sigui restaurada». Va aconseguir que en alguns territoris, com per exemple el regne de Nàpols, Sicília i Sardenya, la Societat de Jesús tornés a funcionar gradualment. Morí el 15 de novembre de 1811 a Roma.
És considerat el segon fundador de l’orde jesuïta per haver mantingut viu l’esperit i preparat la restauració: el 1814, tres anys després de la seva mort, la Companyia seria restaurada universalment. Fou canonitzat el 1954. Els jesuïtes ho celebren el 14 de novembre.
Sants màrtirs del Paraguai
A principis del segle XVII, els jesuïtes espanyols i portuguesos fundaren reduccions amb l’objectiu d’evangelitzar els guaranís i de protegir-los dels abusos dels colonitzadors i esclavistes. Els missioners vivien entre els indígenes, aprenien la llengua i establien comunitats autosuficients combinant la tasca evangelitzadora, educativa i social. Entre el 15 i el 17 de novembre de 1628, mentre protegien les missions que havien ajudat a fundar, moriren martiritzats tres jesuïtes: Roc González de Santa Cruz, Alonso Rodríguez i Joan del Castillo. No van fugir, sinó que van romandre ferms en la fe, tal com va dir el mateix Alonso: «si Déu vol que morim per la seva glòria i per aquests pobles, que sigui feta la seva voluntat».
Una antiga tradició explica que, després del martiri, el cos de Roc González fou cremat, però el seu cor restà miraculosament intacte. La relíquia, venerada com a símbol de la seva dedicació als pobles indígenes, es conserva actualment a Asunción. Tots tres foren canonitzats junts el 1988. Roc González, nascut a Asunción, és considerat el primer sant del Paraguai.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1472.jpg
)