14 de novembre de 2026
Sant Llorenç i sant Ruf d'Avinyó
Avui, dia 14 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Llorenç, abat i bisbe; i sant Ruf d'Avinyó, bisbe.
Sant Llorenç O’Toole, abat i bisbe
Nascut a Irlanda el 1128 en el si d’una noble família gaèlica, esdevingué abat de Glendalough i arquebisbe de Dublín. Destacà per la seva austeritat: dormia a terra, dejunava amb freqüència i passava llargues hores en pregària, donant gran importància a la litúrgia i a la dignitat del culte.
Cada dia rebia de trenta a seixanta pobres a la seva casa episcopal i ell mateix els servia. Segons la llegenda hagiogràfica,no deixava que cap pobre marxés amb les mans buides. Un dia, un servent li va dir que no quedava res per donar, però Llorenç, sense vacil·lar, va respondre: «Déu proveirà. Obre el rebost i dona’ls el que trobis». Quan el servent hi va anar,va trobar el rebost ple, tot i que abans era buit. Quan li recomanaren que fes testament, digué: «Déu sap que no tinc béns ni diners, perquè tot ho he repartit entre el poble. Ai, poble meu, qui et podrà portar la pau?».
Llegat del papa a Irlanda, reformà l'Església del seu país, aixecant la vida espiritual enmig dels conflictes per la invasió normanda i la presència anglesa a l'illa. Sentint propera la seva mort, va demanar que el col·loquessin sobre cendra i va dir: «A les teves mans, Senyor, encomano el meu esperit». Morí l’any 1180 i fou canonitzat l’any 1225.
Sant Ruf d’Avinyó, bisbe
Es diu que era originari d’Itàlia i que va portar el cristianisme a Avinyó i als seus voltants, arribant a ser el primer bisbe d'Avinyó, a la Provença, al segle IV. D'ell es conserva un gran record. Set segles després, s’erigí a la ciutat, amb el nom de Sant Ruf d'Avinyó, un monestir de canonges agustinians que durant els segles XI i XII tingué una notable influència al sud de França, Catalunya i al nord d’Itàlia.
Sant Llorenç O’Toole, abat i bisbe
Nascut a Irlanda el 1128 en el si d’una noble família gaèlica, esdevingué abat de Glendalough i arquebisbe de Dublín. Destacà per la seva austeritat: dormia a terra, dejunava amb freqüència i passava llargues hores en pregària, donant gran importància a la litúrgia i a la dignitat del culte.
Cada dia rebia de trenta a seixanta pobres a la seva casa episcopal i ell mateix els servia. Segons la llegenda hagiogràfica,no deixava que cap pobre marxés amb les mans buides. Un dia, un servent li va dir que no quedava res per donar, però Llorenç, sense vacil·lar, va respondre: «Déu proveirà. Obre el rebost i dona’ls el que trobis». Quan el servent hi va anar,va trobar el rebost ple, tot i que abans era buit. Quan li recomanaren que fes testament, digué: «Déu sap que no tinc béns ni diners, perquè tot ho he repartit entre el poble. Ai, poble meu, qui et podrà portar la pau?».
Llegat del papa a Irlanda, reformà l'Església del seu país, aixecant la vida espiritual enmig dels conflictes per la invasió normanda i la presència anglesa a l'illa. Sentint propera la seva mort, va demanar que el col·loquessin sobre cendra i va dir: «A les teves mans, Senyor, encomano el meu esperit». Morí l’any 1180 i fou canonitzat l’any 1225.
Sant Ruf d’Avinyó, bisbe
Es diu que era originari d’Itàlia i que va portar el cristianisme a Avinyó i als seus voltants, arribant a ser el primer bisbe d'Avinyó, a la Provença, al segle IV. D'ell es conserva un gran record. Set segles després, s’erigí a la ciutat, amb el nom de Sant Ruf d'Avinyó, un monestir de canonges agustinians que durant els segles XI i XII tingué una notable influència al sud de França, Catalunya i al nord d’Itàlia.
Array
(
[ID] => 1471
[actiu] => 1
[fecha] => 1794610800
[cicle] => -
[titol] => Sant Llorenç i sant Ruf d'Avinyó
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 14 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Llorenç, abat i bisbe; i sant Ruf d'Avinyó, bisbe.
Sant Llorenç O’Toole, abat i bisbe
Nascut a Irlanda el 1128 en el si d’una noble família gaèlica, esdevingué abat de Glendalough i arquebisbe de Dublín. Destacà per la seva austeritat: dormia a terra, dejunava amb freqüència i passava llargues hores en pregària, donant gran importància a la litúrgia i a la dignitat del culte.
Cada dia rebia de trenta a seixanta pobres a la seva casa episcopal i ell mateix els servia. Segons la llegenda hagiogràfica,no deixava que cap pobre marxés amb les mans buides. Un dia, un servent li va dir que no quedava res per donar, però Llorenç, sense vacil·lar, va respondre: «Déu proveirà. Obre el rebost i dona’ls el que trobis». Quan el servent hi va anar,va trobar el rebost ple, tot i que abans era buit. Quan li recomanaren que fes testament, digué: «Déu sap que no tinc béns ni diners, perquè tot ho he repartit entre el poble. Ai, poble meu, qui et podrà portar la pau?».
Llegat del papa a Irlanda, reformà l'Església del seu país, aixecant la vida espiritual enmig dels conflictes per la invasió normanda i la presència anglesa a l'illa. Sentint propera la seva mort, va demanar que el col·loquessin sobre cendra i va dir: «A les teves mans, Senyor, encomano el meu esperit». Morí l’any 1180 i fou canonitzat l’any 1225.
Sant Ruf d’Avinyó, bisbe
Es diu que era originari d’Itàlia i que va portar el cristianisme a Avinyó i als seus voltants, arribant a ser el primer bisbe d'Avinyó, a la Provença, al segle IV. D'ell es conserva un gran record. Set segles després, s’erigí a la ciutat, amb el nom de Sant Ruf d'Avinyó, un monestir de canonges agustinians que durant els segles XI i XII tingué una notable influència al sud de França, Catalunya i al nord d’Itàlia.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1471.jpg
)