13 de novembre de 2026
Sant Leandre i sant Dídac d'Alcalà
Avui, dia 13 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Leandre, bisbe i pare de l’Església hispànica; i sant Dídac d'Alcalà, religiós.
Sant Leandre de Sevilla, bisbe
Nascut a Cartagena vers el 540, es traslladà a Sevilla i era germà de sant Isidor, a qui precedí en la seu episcopal de Sevilla (584-600). Durant el seu episcopat treballà per enfortir la fe catòlica en un regne visigot on els dirigents professaven majoritàriament l’arrianisme. Contribuí decisivament a la formació cristiana del príncep Hermenegild, que es convertí al catolicisme. Després de la mort d’Hermenegild, hagué d’exiliar-se a Constantinoble, on conegué el futur papa Gregori el Gran, amb qui mantingué una estreta relació. De retorn a Sevilla, tingué un paper decisiu en la conversió del rei Recared i en la celebració del III Concili de Toledo, l’any 589, en què el rei i una gran part de la noblesa visigoda professaren públicament la fe catòlica. Morí a Sevilla cap a l’any 600.
Sant Dídac d'Alcalà, religiós
Va néixer a San Nicolás del Puerto, Sevilla, cap al 1400, fill d'una família humil. De jove va sentir molt aviat la crida religiosa i es va retirar a viure com a ermità. Més tard va entrar a l'ordre dels franciscans de l'estricta observança, com a germà llec, al convent de Còrdova.
La tradició explica que, quan estava destinat a Sevilla, tot passejant amb un altre germà, va sentir els crits esgarrifosos d’una fornera que demanava auxili perquè el seu fill s’havia amagat al forn i, quan el van encendre, s'havia quedat a dins.Fra Dídac va increpar el foc i va ordenar que el nen sortís, i així ho va fer, sa i estalvi. El 1441 fou enviat de missioner a les Canàries, a fi d’evangelitzar els guanxes.
El 1456 ingressà al convent de Santa Maria de Jesús, d'Alcalá de Henares, on exercí amb un gran esperit de servei. Un altre fet llegendari parla que, quan es trobava atenent els pobres que anaven a la porteria, sovint s’apropiava al refetor de les racions de pa disposades pels frares. Una vegada l’enxampà el guardià, que li preguntà: «Fra Dídac, què és aquest bony de plecs que porteu tan guardat?». I ell respongué: «Mireu, porto flors». I, en obrir-se el plec, el guardià va poder contemplar roses en un temps que no tocava. Morí a Alcalà l’any 1463 i fou canonitzat el 1588. És venerat com a patró d’Alcalá de Henares.
Sant Leandre de Sevilla, bisbe
Nascut a Cartagena vers el 540, es traslladà a Sevilla i era germà de sant Isidor, a qui precedí en la seu episcopal de Sevilla (584-600). Durant el seu episcopat treballà per enfortir la fe catòlica en un regne visigot on els dirigents professaven majoritàriament l’arrianisme. Contribuí decisivament a la formació cristiana del príncep Hermenegild, que es convertí al catolicisme. Després de la mort d’Hermenegild, hagué d’exiliar-se a Constantinoble, on conegué el futur papa Gregori el Gran, amb qui mantingué una estreta relació. De retorn a Sevilla, tingué un paper decisiu en la conversió del rei Recared i en la celebració del III Concili de Toledo, l’any 589, en què el rei i una gran part de la noblesa visigoda professaren públicament la fe catòlica. Morí a Sevilla cap a l’any 600.
Sant Dídac d'Alcalà, religiós
Va néixer a San Nicolás del Puerto, Sevilla, cap al 1400, fill d'una família humil. De jove va sentir molt aviat la crida religiosa i es va retirar a viure com a ermità. Més tard va entrar a l'ordre dels franciscans de l'estricta observança, com a germà llec, al convent de Còrdova.
La tradició explica que, quan estava destinat a Sevilla, tot passejant amb un altre germà, va sentir els crits esgarrifosos d’una fornera que demanava auxili perquè el seu fill s’havia amagat al forn i, quan el van encendre, s'havia quedat a dins.Fra Dídac va increpar el foc i va ordenar que el nen sortís, i així ho va fer, sa i estalvi. El 1441 fou enviat de missioner a les Canàries, a fi d’evangelitzar els guanxes.
El 1456 ingressà al convent de Santa Maria de Jesús, d'Alcalá de Henares, on exercí amb un gran esperit de servei. Un altre fet llegendari parla que, quan es trobava atenent els pobres que anaven a la porteria, sovint s’apropiava al refetor de les racions de pa disposades pels frares. Una vegada l’enxampà el guardià, que li preguntà: «Fra Dídac, què és aquest bony de plecs que porteu tan guardat?». I ell respongué: «Mireu, porto flors». I, en obrir-se el plec, el guardià va poder contemplar roses en un temps que no tocava. Morí a Alcalà l’any 1463 i fou canonitzat el 1588. És venerat com a patró d’Alcalá de Henares.
Array
(
[ID] => 1470
[actiu] => 1
[fecha] => 1794524400
[cicle] => -
[titol] => Sant Leandre i sant Dídac d'Alcalà
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 13 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Leandre, bisbe i pare de l’Església hispànica; i sant Dídac d'Alcalà, religiós.
Sant Leandre de Sevilla, bisbe
Nascut a Cartagena vers el 540, es traslladà a Sevilla i era germà de sant Isidor, a qui precedí en la seu episcopal de Sevilla (584-600). Durant el seu episcopat treballà per enfortir la fe catòlica en un regne visigot on els dirigents professaven majoritàriament l’arrianisme. Contribuí decisivament a la formació cristiana del príncep Hermenegild, que es convertí al catolicisme. Després de la mort d’Hermenegild, hagué d’exiliar-se a Constantinoble, on conegué el futur papa Gregori el Gran, amb qui mantingué una estreta relació. De retorn a Sevilla, tingué un paper decisiu en la conversió del rei Recared i en la celebració del III Concili de Toledo, l’any 589, en què el rei i una gran part de la noblesa visigoda professaren públicament la fe catòlica. Morí a Sevilla cap a l’any 600.
Sant Dídac d'Alcalà, religiós
Va néixer a San Nicolás del Puerto, Sevilla, cap al 1400, fill d'una família humil. De jove va sentir molt aviat la crida religiosa i es va retirar a viure com a ermità. Més tard va entrar a l'ordre dels franciscans de l'estricta observança, com a germà llec, al convent de Còrdova.
La tradició explica que, quan estava destinat a Sevilla, tot passejant amb un altre germà, va sentir els crits esgarrifosos d’una fornera que demanava auxili perquè el seu fill s’havia amagat al forn i, quan el van encendre, s'havia quedat a dins.Fra Dídac va increpar el foc i va ordenar que el nen sortís, i així ho va fer, sa i estalvi. El 1441 fou enviat de missioner a les Canàries, a fi d’evangelitzar els guanxes.
El 1456 ingressà al convent de Santa Maria de Jesús, d'Alcalá de Henares, on exercí amb un gran esperit de servei. Un altre fet llegendari parla que, quan es trobava atenent els pobres que anaven a la porteria, sovint s’apropiava al refetor de les racions de pa disposades pels frares. Una vegada l’enxampà el guardià, que li preguntà: «Fra Dídac, què és aquest bony de plecs que porteu tan guardat?». I ell respongué: «Mireu, porto flors». I, en obrir-se el plec, el guardià va poder contemplar roses en un temps que no tocava. Morí a Alcalà l’any 1463 i fou canonitzat el 1588. És venerat com a patró d’Alcalá de Henares.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1470.jpg
)