11 de novembre de 2026
Sant Martí de Tours, sant Bartomeu i sants Menna
Avui, dia 11 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Martí de Tours, bisbe; sant Bartomeu, abat; i els dos sants amb el mateix nom, Menna (o Mennat, o Mennes).
Sant Martí de Tours, bisbe
Nasqué a la Pannònia, a l’actual Hongria, cap a l’any 316, en una família pagana. El seu pare, que era tribú de l’exèrcit romà, l’encaminà cap a la carrera militar. Encara adolescent, Martí conegué el cristianisme i es feu catecumen, però hagué de continuar durant anys al servei de l’exèrcit.
Segons la tradició, quan encara era un jove soldat, es va trobar al camí un pobre tremolant de fred. Va prendre la seva capa i, tallant-la en dues amb l'espasa, li va donar una de les parts. A la nit se li va aparèixer Jesús en somni, somrient, embolicat en aquesta mateixa capa, que deia als seus àngels: “Aquell que encara no ha estat batejat m’ha vestit”. Durant gairebé vint anys va continuar a l’exèrcit, testimoni de fe en un ambient allunyat dels seus desitjos d’adolescent.
Quan li fou possible, va deixar el servei militar i se n'anà a viure a Poitiers, a la Gàl·lia, al costat del sant bisbe Hilari. Aquest el va ordenar diaca i prevere. Sant Martí va optar per la vida monàstica i va fundar, amb alguns deixebles, el monestir més antic conegut a Europa: Ligugé. Uns deu anys després, els cristians de Tours, en quedar-se sense pastor, el van aclamar com a bisbe. Des de llavors, Martí es va dedicar, amb zel ardent, a l'evangelització de les zones rurals i a la formació del clergat, fundant diversos monestirs i parròquies. Morí a Candes, prop de Tours, l'any 397, i al seu funeral acudí una impressionant multitud de fidels, entre els quals hi havia molts monjos i monges. La seva canonització és antiga, i fou el primer a ser venerat com a sant sense ser màrtir.
Sant Bartomeu, abat
Basili nasqué a Calàbria, probablement a finals del segle X, en el si d’una família originària de Constantinoble. Prengué el nom de Bartomeu en fer-se monjo de ritus bizantí. Es dedicà a la contemplació i al servei dels pobres. Fou biògraf de sant Nil de Rossano, amb qui fundà l’abadia de Grottaferrata, prop de Roma, i, quan sant Nil morí, el succeí en el càrrec d’abat. Composà molts himnes litúrgics i és un dels principals continuadors de la tradició monàstica oriental a Itàlia. Morí vers el 1055.
Sant Menna (o Mennat, o Mennes)
Avui es recorden dos sants amb el mateix nom, Menna (o Mennat, o Mennes). El primer fou un oficial egipci màrtir en temps de Dioclecià, cap a l'any 300, que es retirà a un lloc desert i va començar una nova vida d'eremita fins al seu martiri. El segon fou un ermità que morí cap a l'any 580 i del qual el papa sant Gregori el Gran lloà la santedat.
Sant Martí de Tours, bisbe
Nasqué a la Pannònia, a l’actual Hongria, cap a l’any 316, en una família pagana. El seu pare, que era tribú de l’exèrcit romà, l’encaminà cap a la carrera militar. Encara adolescent, Martí conegué el cristianisme i es feu catecumen, però hagué de continuar durant anys al servei de l’exèrcit.
Segons la tradició, quan encara era un jove soldat, es va trobar al camí un pobre tremolant de fred. Va prendre la seva capa i, tallant-la en dues amb l'espasa, li va donar una de les parts. A la nit se li va aparèixer Jesús en somni, somrient, embolicat en aquesta mateixa capa, que deia als seus àngels: “Aquell que encara no ha estat batejat m’ha vestit”. Durant gairebé vint anys va continuar a l’exèrcit, testimoni de fe en un ambient allunyat dels seus desitjos d’adolescent.
Quan li fou possible, va deixar el servei militar i se n'anà a viure a Poitiers, a la Gàl·lia, al costat del sant bisbe Hilari. Aquest el va ordenar diaca i prevere. Sant Martí va optar per la vida monàstica i va fundar, amb alguns deixebles, el monestir més antic conegut a Europa: Ligugé. Uns deu anys després, els cristians de Tours, en quedar-se sense pastor, el van aclamar com a bisbe. Des de llavors, Martí es va dedicar, amb zel ardent, a l'evangelització de les zones rurals i a la formació del clergat, fundant diversos monestirs i parròquies. Morí a Candes, prop de Tours, l'any 397, i al seu funeral acudí una impressionant multitud de fidels, entre els quals hi havia molts monjos i monges. La seva canonització és antiga, i fou el primer a ser venerat com a sant sense ser màrtir.
Sant Bartomeu, abat
Basili nasqué a Calàbria, probablement a finals del segle X, en el si d’una família originària de Constantinoble. Prengué el nom de Bartomeu en fer-se monjo de ritus bizantí. Es dedicà a la contemplació i al servei dels pobres. Fou biògraf de sant Nil de Rossano, amb qui fundà l’abadia de Grottaferrata, prop de Roma, i, quan sant Nil morí, el succeí en el càrrec d’abat. Composà molts himnes litúrgics i és un dels principals continuadors de la tradició monàstica oriental a Itàlia. Morí vers el 1055.
Sant Menna (o Mennat, o Mennes)
Avui es recorden dos sants amb el mateix nom, Menna (o Mennat, o Mennes). El primer fou un oficial egipci màrtir en temps de Dioclecià, cap a l'any 300, que es retirà a un lloc desert i va començar una nova vida d'eremita fins al seu martiri. El segon fou un ermità que morí cap a l'any 580 i del qual el papa sant Gregori el Gran lloà la santedat.
Array
(
[ID] => 1468
[actiu] => 1
[fecha] => 1794351600
[cicle] => -
[titol] => Sant Martí de Tours, sant Bartomeu i sants Menna
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 11 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Martí de Tours, bisbe; sant Bartomeu, abat; i els dos sants amb el mateix nom, Menna (o Mennat, o Mennes).
Sant Martí de Tours, bisbe
Nasqué a la Pannònia, a l’actual Hongria, cap a l’any 316, en una família pagana. El seu pare, que era tribú de l’exèrcit romà, l’encaminà cap a la carrera militar. Encara adolescent, Martí conegué el cristianisme i es feu catecumen, però hagué de continuar durant anys al servei de l’exèrcit.
Segons la tradició, quan encara era un jove soldat, es va trobar al camí un pobre tremolant de fred. Va prendre la seva capa i, tallant-la en dues amb l'espasa, li va donar una de les parts. A la nit se li va aparèixer Jesús en somni, somrient, embolicat en aquesta mateixa capa, que deia als seus àngels: “Aquell que encara no ha estat batejat m’ha vestit”. Durant gairebé vint anys va continuar a l’exèrcit, testimoni de fe en un ambient allunyat dels seus desitjos d’adolescent.
Quan li fou possible, va deixar el servei militar i se n'anà a viure a Poitiers, a la Gàl·lia, al costat del sant bisbe Hilari. Aquest el va ordenar diaca i prevere. Sant Martí va optar per la vida monàstica i va fundar, amb alguns deixebles, el monestir més antic conegut a Europa: Ligugé. Uns deu anys després, els cristians de Tours, en quedar-se sense pastor, el van aclamar com a bisbe. Des de llavors, Martí es va dedicar, amb zel ardent, a l'evangelització de les zones rurals i a la formació del clergat, fundant diversos monestirs i parròquies. Morí a Candes, prop de Tours, l'any 397, i al seu funeral acudí una impressionant multitud de fidels, entre els quals hi havia molts monjos i monges. La seva canonització és antiga, i fou el primer a ser venerat com a sant sense ser màrtir.
Sant Bartomeu, abat
Basili nasqué a Calàbria, probablement a finals del segle X, en el si d’una família originària de Constantinoble. Prengué el nom de Bartomeu en fer-se monjo de ritus bizantí. Es dedicà a la contemplació i al servei dels pobres. Fou biògraf de sant Nil de Rossano, amb qui fundà l’abadia de Grottaferrata, prop de Roma, i, quan sant Nil morí, el succeí en el càrrec d’abat. Composà molts himnes litúrgics i és un dels principals continuadors de la tradició monàstica oriental a Itàlia. Morí vers el 1055.
Sant Menna (o Mennat, o Mennes)
Avui es recorden dos sants amb el mateix nom, Menna (o Mennat, o Mennes). El primer fou un oficial egipci màrtir en temps de Dioclecià, cap a l'any 300, que es retirà a un lloc desert i va començar una nova vida d'eremita fins al seu martiri. El segon fou un ermità que morí cap a l'any 580 i del qual el papa sant Gregori el Gran lloà la santedat.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1468.jpg
)