Dimarts 10 de novembre de 2026
10 de novembre de 2026
Sant Lleó el Gran, sant Andreu Avel·lí i la dedicació de la catedral de Solsona
Avui, dia 10 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Lleó el Gran, papa i doctor; sant Andreu Avel·lí, prevere; i la dedicació de la catedral de Solsona.
Sant Lleó I, el Gran, papa i doctor de l’Església
Nasqué a la regió de la Tuscia, a Itàlia, i fou diaca de l’Església de Roma cap a l’any 430. Quan morí el papa Sixt III,l’any 440, fou elegit per succeir-lo. El seu pontificat, de més de vint-i-un anys, es desenvolupà en una època marcada per les invasions dels pobles bàrbars (com la dels huns d’Àtila i els vàndals de Genseric), el debilitament de l’autoritat imperial a Occident i una profunda crisi social. Lleó assumí així un paper destacat tant en la vida de l’Església com en la defensa i l’atenció de la població de Roma: «sense Crist no podem res, però amb Ell ho podem tot».
Un dels episodis més coneguts del seu pontificat fou la trobada amb Àtila, rei dels huns, l’any 452, a prop de Màntua.Lleó, al capdavant d’una delegació romana, aconseguí que Àtila desistís de continuar la seva invasió d’Itàlia. Tres anys més tard, quan els vàndals de Genseric entraren a Roma, Lleó sortí novament al seu encontre i, tot i no poder evitar el saqueig de la ciutat, aconseguí que no fos incendiada i que les principals basíliques fossin respectades.
Lleó fou també un dels grans teòlegs de l’Església antiga. Al Concili de Calcedònia, l’any 451, la seva doctrina sobre Crist, veritable Déu i veritable home, fou rebuda com a expressió de la fe apostòlica, on els pares conciliars l’aclamaren:«Pere ha parlat per boca de Lleó, Lleó ha ensenyat segons la pietat i la veritat». Se’n conserven prop de cent cinquanta cartes i nombrosos sermons, que mostren la seva capacitat per exposar la fe amb claredat i profunditat. Morí a Roma el 10 de novembre de l’any 461 i fou enterrat prop de la tomba de sant Pere. És venerat com a doctor de l’Església.
Sant Andreu Avel·lí, prevere
Lancelot nasqué a Castronuovo el 1521. Una vegada ordenat prevere vers el 1545, anà a ampliar els seus estudis a Nàpols i treballà com a advocat al tribunal eclesiàstic. Allà s'incorporà a la congregació de clergues regulars, comunament coneguts com a teatins, que havia estat fundada per sant Gaietà dins l'ambient de renovació del clergat que es respirava durant el segle XVI. Professà prenent el nom d’Andreu. Fou un home dedicat de ple a la renovació de la vida cristiana, a la predicació i a la direcció espiritual. Dugué a terme la seva tasca pastoral a Milà col·laborant amb sant Carles Borromeu per aplicar les reformes tridentines. Posteriorment es traslladà a Piacenza i finalment a Nàpols, on morí el 10 de novembre de 1608 quan començava la missa dient: «Pujaré a l’altar de Déu». Fou canonitzat el 1712.
La dedicació de la catedral de Solsona
La catedral de Solsona és l'antiga canònica agustiniana consagrada el 10 de novembre de l'any 1163, i reedificada posteriorment en estil gòtic. El bisbat va ser creat el 19 de juliol de 1593, amb parròquies desmembrades de les diòcesis d'Urgell i de Vic, pel desig del rei Felip II de crear prop de la frontera una sèrie de diòcesis que fossin una barrera contra la penetració dels hugonots.
Sant Lleó I, el Gran, papa i doctor de l’Església
Nasqué a la regió de la Tuscia, a Itàlia, i fou diaca de l’Església de Roma cap a l’any 430. Quan morí el papa Sixt III,l’any 440, fou elegit per succeir-lo. El seu pontificat, de més de vint-i-un anys, es desenvolupà en una època marcada per les invasions dels pobles bàrbars (com la dels huns d’Àtila i els vàndals de Genseric), el debilitament de l’autoritat imperial a Occident i una profunda crisi social. Lleó assumí així un paper destacat tant en la vida de l’Església com en la defensa i l’atenció de la població de Roma: «sense Crist no podem res, però amb Ell ho podem tot».
Un dels episodis més coneguts del seu pontificat fou la trobada amb Àtila, rei dels huns, l’any 452, a prop de Màntua.Lleó, al capdavant d’una delegació romana, aconseguí que Àtila desistís de continuar la seva invasió d’Itàlia. Tres anys més tard, quan els vàndals de Genseric entraren a Roma, Lleó sortí novament al seu encontre i, tot i no poder evitar el saqueig de la ciutat, aconseguí que no fos incendiada i que les principals basíliques fossin respectades.
Lleó fou també un dels grans teòlegs de l’Església antiga. Al Concili de Calcedònia, l’any 451, la seva doctrina sobre Crist, veritable Déu i veritable home, fou rebuda com a expressió de la fe apostòlica, on els pares conciliars l’aclamaren:«Pere ha parlat per boca de Lleó, Lleó ha ensenyat segons la pietat i la veritat». Se’n conserven prop de cent cinquanta cartes i nombrosos sermons, que mostren la seva capacitat per exposar la fe amb claredat i profunditat. Morí a Roma el 10 de novembre de l’any 461 i fou enterrat prop de la tomba de sant Pere. És venerat com a doctor de l’Església.
Sant Andreu Avel·lí, prevere
Lancelot nasqué a Castronuovo el 1521. Una vegada ordenat prevere vers el 1545, anà a ampliar els seus estudis a Nàpols i treballà com a advocat al tribunal eclesiàstic. Allà s'incorporà a la congregació de clergues regulars, comunament coneguts com a teatins, que havia estat fundada per sant Gaietà dins l'ambient de renovació del clergat que es respirava durant el segle XVI. Professà prenent el nom d’Andreu. Fou un home dedicat de ple a la renovació de la vida cristiana, a la predicació i a la direcció espiritual. Dugué a terme la seva tasca pastoral a Milà col·laborant amb sant Carles Borromeu per aplicar les reformes tridentines. Posteriorment es traslladà a Piacenza i finalment a Nàpols, on morí el 10 de novembre de 1608 quan començava la missa dient: «Pujaré a l’altar de Déu». Fou canonitzat el 1712.
La dedicació de la catedral de Solsona
La catedral de Solsona és l'antiga canònica agustiniana consagrada el 10 de novembre de l'any 1163, i reedificada posteriorment en estil gòtic. El bisbat va ser creat el 19 de juliol de 1593, amb parròquies desmembrades de les diòcesis d'Urgell i de Vic, pel desig del rei Felip II de crear prop de la frontera una sèrie de diòcesis que fossin una barrera contra la penetració dels hugonots.
Array
(
[ID] => 1467
[actiu] => 1
[fecha] => 1794265200
[cicle] => -
[titol] => Sant Lleó el Gran, sant Andreu Avel·lí i la dedicació de la catedral de Solsona
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 10 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Lleó el Gran, papa i doctor; sant Andreu Avel·lí, prevere; i la dedicació de la catedral de Solsona.
Sant Lleó I, el Gran, papa i doctor de l’Església
Nasqué a la regió de la Tuscia, a Itàlia, i fou diaca de l’Església de Roma cap a l’any 430. Quan morí el papa Sixt III,l’any 440, fou elegit per succeir-lo. El seu pontificat, de més de vint-i-un anys, es desenvolupà en una època marcada per les invasions dels pobles bàrbars (com la dels huns d’Àtila i els vàndals de Genseric), el debilitament de l’autoritat imperial a Occident i una profunda crisi social. Lleó assumí així un paper destacat tant en la vida de l’Església com en la defensa i l’atenció de la població de Roma: «sense Crist no podem res, però amb Ell ho podem tot».
Un dels episodis més coneguts del seu pontificat fou la trobada amb Àtila, rei dels huns, l’any 452, a prop de Màntua.Lleó, al capdavant d’una delegació romana, aconseguí que Àtila desistís de continuar la seva invasió d’Itàlia. Tres anys més tard, quan els vàndals de Genseric entraren a Roma, Lleó sortí novament al seu encontre i, tot i no poder evitar el saqueig de la ciutat, aconseguí que no fos incendiada i que les principals basíliques fossin respectades.
Lleó fou també un dels grans teòlegs de l’Església antiga. Al Concili de Calcedònia, l’any 451, la seva doctrina sobre Crist, veritable Déu i veritable home, fou rebuda com a expressió de la fe apostòlica, on els pares conciliars l’aclamaren:«Pere ha parlat per boca de Lleó, Lleó ha ensenyat segons la pietat i la veritat». Se’n conserven prop de cent cinquanta cartes i nombrosos sermons, que mostren la seva capacitat per exposar la fe amb claredat i profunditat. Morí a Roma el 10 de novembre de l’any 461 i fou enterrat prop de la tomba de sant Pere. És venerat com a doctor de l’Església.
Sant Andreu Avel·lí, prevere
Lancelot nasqué a Castronuovo el 1521. Una vegada ordenat prevere vers el 1545, anà a ampliar els seus estudis a Nàpols i treballà com a advocat al tribunal eclesiàstic. Allà s'incorporà a la congregació de clergues regulars, comunament coneguts com a teatins, que havia estat fundada per sant Gaietà dins l'ambient de renovació del clergat que es respirava durant el segle XVI. Professà prenent el nom d’Andreu. Fou un home dedicat de ple a la renovació de la vida cristiana, a la predicació i a la direcció espiritual. Dugué a terme la seva tasca pastoral a Milà col·laborant amb sant Carles Borromeu per aplicar les reformes tridentines. Posteriorment es traslladà a Piacenza i finalment a Nàpols, on morí el 10 de novembre de 1608 quan començava la missa dient: «Pujaré a l’altar de Déu». Fou canonitzat el 1712.
La dedicació de la catedral de Solsona
La catedral de Solsona és l'antiga canònica agustiniana consagrada el 10 de novembre de l'any 1163, i reedificada posteriorment en estil gòtic. El bisbat va ser creat el 19 de juliol de 1593, amb parròquies desmembrades de les diòcesis d'Urgell i de Vic, pel desig del rei Felip II de crear prop de la frontera una sèrie de diòcesis que fossin una barrera contra la penetració dels hugonots.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1467.jpg
)