Avui, dia 7 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Willibrord, bisbe; i el beat Francesc Palau i Quer, prevere.
Sant Willibrord, bisbe
Nasqué cap a l'any 658 a Northúmbria, al nord d'Anglaterra. De jove ingressà al monestir de Ripon i completà la seva formació a Irlanda, on passà uns dotze anys. L'any 690, juntament amb un grup de companys, es dirigí al continent per anunciar l'Evangeli als pobles de Frísia i d'altres territoris dels actuals Països Baixos. Viatjà a Roma, on el papa Sergi I el consagrà bisbe, i establí la seva seu a Utrecht. Desenvolupà una intensa tasca missionera, fundant esglésies i monestirs i formant comunitats cristianes. Entre les seves fundacions destaca el monestir d'Echternach, a l'actual Luxemburg, que es convertí en el centre de la seva activitat i on fou enterrat. També intentà portar l'Evangeli a Dinamarca, tot i que sense gaire èxit. Morí a Echternach l'any 739. Éss venerat com un dels grans evangelitzadors dels Països Baixos i Luxemburg i és patró del Gran Ducat de Luxemburg.
Beat Francesc Palau i Quer
Nascut a Aitona l'any 1811, ingressà als carmelites descalços prenent el nom de Francesc de Jesús, Maria i Josep. L'exclaustració de 1835 l'obligà a deixar el convent, i desenvolupà diverses tasques pastorals, a més de viure successivament empresonat i exiliat. La derrota dels carlins, a favor dels quals ell havia pres una clara posició, l'obligà a marxar a França el 1840, on visqué com a ermità fins a 1851, any en què tornà a Barcelona i inicià una gran activitat com a creador d'una «escola de virtut», escola de formació cristiana adreçada especialment als treballadors. Predicà missions populars i fundà dos instituts religiosos que posteriorment donarien lloc a les congregacions de Carmelites Missioners i Carmelites Missioneres Teresianes. Home fortament místic i contemplatiu, patí persecucions i sis anys d'exili a Eivissa. Morí a Tarragona el 1872. Fou beatificat l'any 1988.
Array
(
[ID] => 1464
[actiu] => 1
[fecha] => 1794006000
[cicle] => -
[titol] => Sant Willibrord i beat Francesc Palau i Quer
[entradeta] =>
[cos] =>
Avui, dia 7 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Willibrord, bisbe; i el beat Francesc Palau i Quer, prevere.
Sant Willibrord, bisbe
Nasqué cap a l'any 658 a Northúmbria, al nord d'Anglaterra. De jove ingressà al monestir de Ripon i completà la seva formació a Irlanda, on passà uns dotze anys. L'any 690, juntament amb un grup de companys, es dirigí al continent per anunciar l'Evangeli als pobles de Frísia i d'altres territoris dels actuals Països Baixos. Viatjà a Roma, on el papa Sergi I el consagrà bisbe, i establí la seva seu a Utrecht. Desenvolupà una intensa tasca missionera, fundant esglésies i monestirs i formant comunitats cristianes. Entre les seves fundacions destaca el monestir d'Echternach, a l'actual Luxemburg, que es convertí en el centre de la seva activitat i on fou enterrat. També intentà portar l'Evangeli a Dinamarca, tot i que sense gaire èxit. Morí a Echternach l'any 739. Éss venerat com un dels grans evangelitzadors dels Països Baixos i Luxemburg i és patró del Gran Ducat de Luxemburg.
Beat Francesc Palau i Quer
Nascut a Aitona l'any 1811, ingressà als carmelites descalços prenent el nom de Francesc de Jesús, Maria i Josep. L'exclaustració de 1835 l'obligà a deixar el convent, i desenvolupà diverses tasques pastorals, a més de viure successivament empresonat i exiliat. La derrota dels carlins, a favor dels quals ell havia pres una clara posició, l'obligà a marxar a França el 1840, on visqué com a ermità fins a 1851, any en què tornà a Barcelona i inicià una gran activitat com a creador d'una «escola de virtut», escola de formació cristiana adreçada especialment als treballadors. Predicà missions populars i fundà dos instituts religiosos que posteriorment donarien lloc a les congregacions de Carmelites Missioners i Carmelites Missioneres Teresianes. Home fortament místic i contemplatiu, patí persecucions i sis anys d'exili a Eivissa. Morí a Tarragona el 1872. Fou beatificat l'any 1988.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1464.jpg
)