6 de novembre de 2026
Sant Sever i sant Lleonard de Noblac
Avui, dia 6 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Sever, bisbe i màrtir; i sant Lleonard de Noblac o de Llemotges,religiós.
Sant Sever, bisbe i màrtir
Fou un bisbe de Barcelona molt venerat a l'edat mitjana, tot i que històricament se sap molt poca cosa d'ell. Segons el catàleg de bisbes barcelonins, va ser bisbe entre els anys 613 i 636, però, atès que se'l considera màrtir, caldria situar-lo anys abans, en temps de les lluites arrianes. A Sant Cugat del Vallès i posteriorment a la catedral de Barcelona —fins que desaparegueren al segle XIX— eren venerades les relíquies d'un bisbe barceloní que hauria mort l'any 633. Sant Sever és el patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.
Una llegenda poc creïble el fa màrtir del temps de les persecucions de Dioclecià (any 304): sant Sever, tot fugint de Barcelona, es trobà el pagès sant Medir, que sembrava faves. Seguint el seu camí, el bisbe li va dir que digués la veritat i,agraït, donà un cop a una roca amb les borles del seu ornament, i a l’instant en brollà aigua en abundància: aquesta és la font de sant Sever. Els soldats que el perseguien van trobar sant Medir descansant al costat de les faves, les quals miraculosament havien crescut i florit aquell mateix dia. En preguntar-li pel bisbe, els contestà que l’havia vist quan plantava les faves. Pensant que es reia d’ells, els soldats el detingueren i, prop d’allà, capturaren també sant Sever. Portats a Sant Cugat del Vallès, a sant Sever li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim, mentre que a sant Medir el mataren a cops d’espasa.
Sant Lleonard de Noblac o de Llemotges, religiós
Visqué a la Gàl·lia durant el segle VI. Segons explica la tradició, era d'origen noble. Quan sant Remigi, bisbe de Reims,va convertir al cristianisme el rei merovingi Clodoveu I, tota la cort va seguir el seu exemple; entre els batejats hi havia sant Lleonard i els seus parents. El jove obtingué del rei el permís per alliberar tots els presos que considerés mereixedors de la llibertat, per la qual cosa recorregué la Gàl·lia alliberant nombrosos presoners i guanyant-se el fervor del poble. Com a agraïment, els monarques li van concedir uns terrenys a l'indret de Noblac, prop de Llemotges, on va fer construir una abadia. Morí cap a l'any 559, i el seu culte es difongué amplament per l'Europa occidental a finals de l'edat mitjana.
Sant Sever, bisbe i màrtir
Fou un bisbe de Barcelona molt venerat a l'edat mitjana, tot i que històricament se sap molt poca cosa d'ell. Segons el catàleg de bisbes barcelonins, va ser bisbe entre els anys 613 i 636, però, atès que se'l considera màrtir, caldria situar-lo anys abans, en temps de les lluites arrianes. A Sant Cugat del Vallès i posteriorment a la catedral de Barcelona —fins que desaparegueren al segle XIX— eren venerades les relíquies d'un bisbe barceloní que hauria mort l'any 633. Sant Sever és el patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.
Una llegenda poc creïble el fa màrtir del temps de les persecucions de Dioclecià (any 304): sant Sever, tot fugint de Barcelona, es trobà el pagès sant Medir, que sembrava faves. Seguint el seu camí, el bisbe li va dir que digués la veritat i,agraït, donà un cop a una roca amb les borles del seu ornament, i a l’instant en brollà aigua en abundància: aquesta és la font de sant Sever. Els soldats que el perseguien van trobar sant Medir descansant al costat de les faves, les quals miraculosament havien crescut i florit aquell mateix dia. En preguntar-li pel bisbe, els contestà que l’havia vist quan plantava les faves. Pensant que es reia d’ells, els soldats el detingueren i, prop d’allà, capturaren també sant Sever. Portats a Sant Cugat del Vallès, a sant Sever li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim, mentre que a sant Medir el mataren a cops d’espasa.
Sant Lleonard de Noblac o de Llemotges, religiós
Visqué a la Gàl·lia durant el segle VI. Segons explica la tradició, era d'origen noble. Quan sant Remigi, bisbe de Reims,va convertir al cristianisme el rei merovingi Clodoveu I, tota la cort va seguir el seu exemple; entre els batejats hi havia sant Lleonard i els seus parents. El jove obtingué del rei el permís per alliberar tots els presos que considerés mereixedors de la llibertat, per la qual cosa recorregué la Gàl·lia alliberant nombrosos presoners i guanyant-se el fervor del poble. Com a agraïment, els monarques li van concedir uns terrenys a l'indret de Noblac, prop de Llemotges, on va fer construir una abadia. Morí cap a l'any 559, i el seu culte es difongué amplament per l'Europa occidental a finals de l'edat mitjana.
Array
(
[ID] => 1463
[actiu] => 1
[fecha] => 1793919600
[cicle] => -
[titol] => Sant Sever i sant Lleonard de Noblac
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 6 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Sever, bisbe i màrtir; i sant Lleonard de Noblac o de Llemotges,religiós.
Sant Sever, bisbe i màrtir
Fou un bisbe de Barcelona molt venerat a l'edat mitjana, tot i que històricament se sap molt poca cosa d'ell. Segons el catàleg de bisbes barcelonins, va ser bisbe entre els anys 613 i 636, però, atès que se'l considera màrtir, caldria situar-lo anys abans, en temps de les lluites arrianes. A Sant Cugat del Vallès i posteriorment a la catedral de Barcelona —fins que desaparegueren al segle XIX— eren venerades les relíquies d'un bisbe barceloní que hauria mort l'any 633. Sant Sever és el patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.
Una llegenda poc creïble el fa màrtir del temps de les persecucions de Dioclecià (any 304): sant Sever, tot fugint de Barcelona, es trobà el pagès sant Medir, que sembrava faves. Seguint el seu camí, el bisbe li va dir que digués la veritat i,agraït, donà un cop a una roca amb les borles del seu ornament, i a l’instant en brollà aigua en abundància: aquesta és la font de sant Sever. Els soldats que el perseguien van trobar sant Medir descansant al costat de les faves, les quals miraculosament havien crescut i florit aquell mateix dia. En preguntar-li pel bisbe, els contestà que l’havia vist quan plantava les faves. Pensant que es reia d’ells, els soldats el detingueren i, prop d’allà, capturaren també sant Sever. Portats a Sant Cugat del Vallès, a sant Sever li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim, mentre que a sant Medir el mataren a cops d’espasa.
Sant Lleonard de Noblac o de Llemotges, religiós
Visqué a la Gàl·lia durant el segle VI. Segons explica la tradició, era d'origen noble. Quan sant Remigi, bisbe de Reims,va convertir al cristianisme el rei merovingi Clodoveu I, tota la cort va seguir el seu exemple; entre els batejats hi havia sant Lleonard i els seus parents. El jove obtingué del rei el permís per alliberar tots els presos que considerés mereixedors de la llibertat, per la qual cosa recorregué la Gàl·lia alliberant nombrosos presoners i guanyant-se el fervor del poble. Com a agraïment, els monarques li van concedir uns terrenys a l'indret de Noblac, prop de Llemotges, on va fer construir una abadia. Morí cap a l'any 559, i el seu culte es difongué amplament per l'Europa occidental a finals de l'edat mitjana.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1463.jpg
)