4 de novembre de 2026
Sant Carles Borromeu i els màrtirs Vidal i Agrícola
Avui, dia 4 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Carles Borromeu, bisbe; i els màrtirs Vidal i Agrícola.
Sant Carles Borromeu, bisbe
Nasqué a Arona, a la Llombardia, l’any 1538, en el si d’una família noble. Nebot del papa Pius IV, fou creat cardenal amb només vint-i-dos anys i participà activament en la represa i la conclusió del Concili de Trento. Pocs anys després fou nomenat arquebisbe de Milà, amb dispensa de residir-hi, per poder col·laborar a Roma amb el papa, de qui feia de secretari. La mort del seu germà l'any 1562 el fa adonar vivament de la nostra misèria i de la veritable felicitat de la glòria eterna, iniciant una conversió profunda i un desig de dur una vida espiritual seriosa.
Mort el papa, es traslladà a Milà, on es dedicà plenament al govern pastoral de la seva arxidiòcesi i a l’aplicació de les reformes del Concili. Amb la seva activitat i vida personal, esdevingué, per a la Contrareforma catòlica, el veritable model del bisbe: «el bisbe, si viu, ha de ser únicament per a Déu i per a la salvació dels seus fidels»; és a dir, ha de ser sant i tenir cura dels fidels de la seva diòcesi. Aconsellava als seus capellans: «enteneu, oh germans, que no hi ha res tan necessari als homes d’Església com l’oració mental, que ha de precedir, acompanyar i seguir totes les nostres accions».
Un dels episodis més significatius de la seva vida tingué lloc durant la pesta que afectà Milà l’any 1576. Mentre molts abandonaven la ciutat per fugir del contagi, Carles decidí quedar-s’hi i es posà al capdavant de l’assistència als malalts i als pobres. Enmig de l’epidèmia també feu portar en processó pels carrers de Milà una relíquia de la Passió de Crist, per demanar la fi del flagell. Morí a Milà el 3 de novembre de 1584 i fou canonitzat l’any 1610.
Vidal i Agrícola, màrtirs
Segons refereix sant Ambròs, són dos màrtirs de Bolonya, morts durant la persecució de Dioclecià. Vidal, que era esclau d'Agrícola, en no abjurar de la fe cristiana, fou torturat i crucificat amb molts claus que li travessaven tot el cos. Els botxins feren veure a Agrícola el seu suplici per veure si aconseguien que canviés d’opinió, però, en no aconseguir-ho,finalment també el van imitar en el mateix martiri i mort a la creu. El seu martiri es convertí així en un testimoni singular de fraternitat cristiana que superava les diferències socials.
Sant Carles Borromeu, bisbe
Nasqué a Arona, a la Llombardia, l’any 1538, en el si d’una família noble. Nebot del papa Pius IV, fou creat cardenal amb només vint-i-dos anys i participà activament en la represa i la conclusió del Concili de Trento. Pocs anys després fou nomenat arquebisbe de Milà, amb dispensa de residir-hi, per poder col·laborar a Roma amb el papa, de qui feia de secretari. La mort del seu germà l'any 1562 el fa adonar vivament de la nostra misèria i de la veritable felicitat de la glòria eterna, iniciant una conversió profunda i un desig de dur una vida espiritual seriosa.
Mort el papa, es traslladà a Milà, on es dedicà plenament al govern pastoral de la seva arxidiòcesi i a l’aplicació de les reformes del Concili. Amb la seva activitat i vida personal, esdevingué, per a la Contrareforma catòlica, el veritable model del bisbe: «el bisbe, si viu, ha de ser únicament per a Déu i per a la salvació dels seus fidels»; és a dir, ha de ser sant i tenir cura dels fidels de la seva diòcesi. Aconsellava als seus capellans: «enteneu, oh germans, que no hi ha res tan necessari als homes d’Església com l’oració mental, que ha de precedir, acompanyar i seguir totes les nostres accions».
Un dels episodis més significatius de la seva vida tingué lloc durant la pesta que afectà Milà l’any 1576. Mentre molts abandonaven la ciutat per fugir del contagi, Carles decidí quedar-s’hi i es posà al capdavant de l’assistència als malalts i als pobres. Enmig de l’epidèmia també feu portar en processó pels carrers de Milà una relíquia de la Passió de Crist, per demanar la fi del flagell. Morí a Milà el 3 de novembre de 1584 i fou canonitzat l’any 1610.
Vidal i Agrícola, màrtirs
Segons refereix sant Ambròs, són dos màrtirs de Bolonya, morts durant la persecució de Dioclecià. Vidal, que era esclau d'Agrícola, en no abjurar de la fe cristiana, fou torturat i crucificat amb molts claus que li travessaven tot el cos. Els botxins feren veure a Agrícola el seu suplici per veure si aconseguien que canviés d’opinió, però, en no aconseguir-ho,finalment també el van imitar en el mateix martiri i mort a la creu. El seu martiri es convertí així en un testimoni singular de fraternitat cristiana que superava les diferències socials.
Array
(
[ID] => 1461
[actiu] => 1
[fecha] => 1793746800
[cicle] => -
[titol] => Sant Carles Borromeu i els màrtirs Vidal i Agrícola
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 4 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Carles Borromeu, bisbe; i els màrtirs Vidal i Agrícola.
Sant Carles Borromeu, bisbe
Nasqué a Arona, a la Llombardia, l’any 1538, en el si d’una família noble. Nebot del papa Pius IV, fou creat cardenal amb només vint-i-dos anys i participà activament en la represa i la conclusió del Concili de Trento. Pocs anys després fou nomenat arquebisbe de Milà, amb dispensa de residir-hi, per poder col·laborar a Roma amb el papa, de qui feia de secretari. La mort del seu germà l'any 1562 el fa adonar vivament de la nostra misèria i de la veritable felicitat de la glòria eterna, iniciant una conversió profunda i un desig de dur una vida espiritual seriosa.
Mort el papa, es traslladà a Milà, on es dedicà plenament al govern pastoral de la seva arxidiòcesi i a l’aplicació de les reformes del Concili. Amb la seva activitat i vida personal, esdevingué, per a la Contrareforma catòlica, el veritable model del bisbe: «el bisbe, si viu, ha de ser únicament per a Déu i per a la salvació dels seus fidels»; és a dir, ha de ser sant i tenir cura dels fidels de la seva diòcesi. Aconsellava als seus capellans: «enteneu, oh germans, que no hi ha res tan necessari als homes d’Església com l’oració mental, que ha de precedir, acompanyar i seguir totes les nostres accions».
Un dels episodis més significatius de la seva vida tingué lloc durant la pesta que afectà Milà l’any 1576. Mentre molts abandonaven la ciutat per fugir del contagi, Carles decidí quedar-s’hi i es posà al capdavant de l’assistència als malalts i als pobres. Enmig de l’epidèmia també feu portar en processó pels carrers de Milà una relíquia de la Passió de Crist, per demanar la fi del flagell. Morí a Milà el 3 de novembre de 1584 i fou canonitzat l’any 1610.
Vidal i Agrícola, màrtirs
Segons refereix sant Ambròs, són dos màrtirs de Bolonya, morts durant la persecució de Dioclecià. Vidal, que era esclau d'Agrícola, en no abjurar de la fe cristiana, fou torturat i crucificat amb molts claus que li travessaven tot el cos. Els botxins feren veure a Agrícola el seu suplici per veure si aconseguien que canviés d’opinió, però, en no aconseguir-ho,finalment també el van imitar en el mateix martiri i mort a la creu. El seu martiri es convertí així en un testimoni singular de fraternitat cristiana que superava les diferències socials.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1461.jpg
)