Dimarts 3 de novembre de 2026
3 de novembre de 2026
Sant Martí de Porres, Sant Ermengol d’Urgell, Sant Pere Almató i Santa Sílvia de Roma
Avui, dia 3 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Martí de Porres, religiós; sant Ermengol, bisbe; sant Pere Almató, prevere i màrtir; i santa Sílvia de Roma.
Sant Martí de Porres, religiós
Nascut a Lima l’any 1579, era fill de l’Hidalgo espanyol Juan de Porres, que fou governador de Guayaquil, i d’Ana Velázquez, una dona negra que havia estat esclava, però que havia obtingut la seva llibertat a Panamà. El matrimoni entre tots dos era impensable en aquella època, en una societat on poc abans discutia si els negres i els indis podien ser considerats humans. Així Joan va conviure amb ella i no reconegué Martí fins anys després del seu naixement, malgrat que sempre s’ocupà d’ell i mai li faltà aliment. El noi va treballar en una farmàcia i una barberia, on va ser molt valorat per l'habilitat i el tracte, fins que entrà per fer neteges al convent dels dominics de Lima, el primer de l'orde a tot el Perú. Nou anys després, el 1603, va ser admès com a germà coadjutor.
Martí destacà per la seva humilitat i, sobretot, per la dedicació als pobres i als malalts, que atenia sense distinció d’origen o condició. La seva figura es convertí en un símbol de caritat i de fraternitat en una societat profundament desigual. Popularment, fou conegut com a “Fray Escoba”, per l’escombra amb què és habitualment representat, símbol del seu esperit de servei. També se li atribueixen nombroses guaricions i altres fets extraordinaris. Entre les tradicions més conegudes hi ha la dels ratolins que, segons la llegenda, Martí hauria aconseguit convèncer-los que abandonessin la sagristia i es traslladessin a l’estable, on ell mateix els alimentava.
La seva figura encarna les tres cultures que formaren Amèrica Llatina: índia, espanyola i africana. Morí el 3 de novembre de 1639 i fou canonitzat el 1962. S’acostuma a representar-lo amb un cistell, l’escombra i ratolins.
Sant Ermengol d’Urgell, bisbe
Nasqué a la fi del segle X, fill del vescomte de Conflent i nebot del bisbe Sal·la d’Urgell, a qui succeí en la seu episcopal l’any 1010. Durant els vint-i-cinc anys del seu episcopat treballà intensament per a la renovació material i espiritual del bisbat. Promogué la reconstrucció de la catedral de Santa Maria i la renovació d’altres esglésies, impulsà la vida canonical i afavorí la millora dels camins i les comunicacions del territori. També intervingué en la repoblació de les terres incorporades al bisbat i es preocupà especialment dels pobres i de la vida cristiana dels seus fidels. Morí l’any 1035 a conseqüència d’una caiguda mentre inspeccionava les obres del pont de Bar, sobre el Segre. És patró de la diòcesi d’Urgell.
Sant Pere Almató, prevere i màrtir
Nasqué a Sant Feliu Sasserra, al Lluçanès, l’any 1830. Estudià al Seminari de Vic i ingressà a l’Orde dels Predicadors, amb el desig de dedicar-se a la predicació i a les missions. Fou ordenat prevere a Manila, on havia arribat com a missioner, i l’any 1856 passà a Tonquín, al nord de l’actual Vietnam, per continuar l’evangelització enmig d’una forta persecució contra els cristians. El 1861 fou detingut i decapitat a Hải Dương, Tonquín, per causa de la seva fe. Morí a trenta-un anys, juntament amb altres missioners, entre els quals hi havia els dominics Jeroni Hermosilla i Valentí Berrio-Ochoa. Foren beatificats l’any 1906 i canonitzats l'any 1988, juntament amb els altres màrtirs del Vietnam.
Santa Sílvia de Roma
Visqué a Roma durant el segle VI i és coneguda sobretot per haver estat la mare del papa sant Gregori el Gran. Les dades sobre la seva vida són escasses, però el seu fill en parla en els seus escrits i en destaca la pietat i la vida de pregària. Després de quedar vídua, es dedicà especialment a la contemplació i a les obres de caritat, en una vil·la romana que seria transformada en monestir.
Sant Martí de Porres, religiós
Nascut a Lima l’any 1579, era fill de l’Hidalgo espanyol Juan de Porres, que fou governador de Guayaquil, i d’Ana Velázquez, una dona negra que havia estat esclava, però que havia obtingut la seva llibertat a Panamà. El matrimoni entre tots dos era impensable en aquella època, en una societat on poc abans discutia si els negres i els indis podien ser considerats humans. Així Joan va conviure amb ella i no reconegué Martí fins anys després del seu naixement, malgrat que sempre s’ocupà d’ell i mai li faltà aliment. El noi va treballar en una farmàcia i una barberia, on va ser molt valorat per l'habilitat i el tracte, fins que entrà per fer neteges al convent dels dominics de Lima, el primer de l'orde a tot el Perú. Nou anys després, el 1603, va ser admès com a germà coadjutor.
Martí destacà per la seva humilitat i, sobretot, per la dedicació als pobres i als malalts, que atenia sense distinció d’origen o condició. La seva figura es convertí en un símbol de caritat i de fraternitat en una societat profundament desigual. Popularment, fou conegut com a “Fray Escoba”, per l’escombra amb què és habitualment representat, símbol del seu esperit de servei. També se li atribueixen nombroses guaricions i altres fets extraordinaris. Entre les tradicions més conegudes hi ha la dels ratolins que, segons la llegenda, Martí hauria aconseguit convèncer-los que abandonessin la sagristia i es traslladessin a l’estable, on ell mateix els alimentava.
La seva figura encarna les tres cultures que formaren Amèrica Llatina: índia, espanyola i africana. Morí el 3 de novembre de 1639 i fou canonitzat el 1962. S’acostuma a representar-lo amb un cistell, l’escombra i ratolins.
Sant Ermengol d’Urgell, bisbe
Nasqué a la fi del segle X, fill del vescomte de Conflent i nebot del bisbe Sal·la d’Urgell, a qui succeí en la seu episcopal l’any 1010. Durant els vint-i-cinc anys del seu episcopat treballà intensament per a la renovació material i espiritual del bisbat. Promogué la reconstrucció de la catedral de Santa Maria i la renovació d’altres esglésies, impulsà la vida canonical i afavorí la millora dels camins i les comunicacions del territori. També intervingué en la repoblació de les terres incorporades al bisbat i es preocupà especialment dels pobres i de la vida cristiana dels seus fidels. Morí l’any 1035 a conseqüència d’una caiguda mentre inspeccionava les obres del pont de Bar, sobre el Segre. És patró de la diòcesi d’Urgell.
Sant Pere Almató, prevere i màrtir
Nasqué a Sant Feliu Sasserra, al Lluçanès, l’any 1830. Estudià al Seminari de Vic i ingressà a l’Orde dels Predicadors, amb el desig de dedicar-se a la predicació i a les missions. Fou ordenat prevere a Manila, on havia arribat com a missioner, i l’any 1856 passà a Tonquín, al nord de l’actual Vietnam, per continuar l’evangelització enmig d’una forta persecució contra els cristians. El 1861 fou detingut i decapitat a Hải Dương, Tonquín, per causa de la seva fe. Morí a trenta-un anys, juntament amb altres missioners, entre els quals hi havia els dominics Jeroni Hermosilla i Valentí Berrio-Ochoa. Foren beatificats l’any 1906 i canonitzats l'any 1988, juntament amb els altres màrtirs del Vietnam.
Santa Sílvia de Roma
Visqué a Roma durant el segle VI i és coneguda sobretot per haver estat la mare del papa sant Gregori el Gran. Les dades sobre la seva vida són escasses, però el seu fill en parla en els seus escrits i en destaca la pietat i la vida de pregària. Després de quedar vídua, es dedicà especialment a la contemplació i a les obres de caritat, en una vil·la romana que seria transformada en monestir.
Array
(
[ID] => 1460
[actiu] => 1
[fecha] => 1793660400
[cicle] => -
[titol] => Sant Martí de Porres, Sant Ermengol d’Urgell, Sant Pere Almató i Santa Sílvia de Roma
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 3 de novembre, celebrem la festivitat de: sant Martí de Porres, religiós; sant Ermengol, bisbe; sant Pere Almató, prevere i màrtir; i santa Sílvia de Roma.
Sant Martí de Porres, religiós
Nascut a Lima l’any 1579, era fill de l’Hidalgo espanyol Juan de Porres, que fou governador de Guayaquil, i d’Ana Velázquez, una dona negra que havia estat esclava, però que havia obtingut la seva llibertat a Panamà. El matrimoni entre tots dos era impensable en aquella època, en una societat on poc abans discutia si els negres i els indis podien ser considerats humans. Així Joan va conviure amb ella i no reconegué Martí fins anys després del seu naixement, malgrat que sempre s’ocupà d’ell i mai li faltà aliment. El noi va treballar en una farmàcia i una barberia, on va ser molt valorat per l'habilitat i el tracte, fins que entrà per fer neteges al convent dels dominics de Lima, el primer de l'orde a tot el Perú. Nou anys després, el 1603, va ser admès com a germà coadjutor.
Martí destacà per la seva humilitat i, sobretot, per la dedicació als pobres i als malalts, que atenia sense distinció d’origen o condició. La seva figura es convertí en un símbol de caritat i de fraternitat en una societat profundament desigual. Popularment, fou conegut com a “Fray Escoba”, per l’escombra amb què és habitualment representat, símbol del seu esperit de servei. També se li atribueixen nombroses guaricions i altres fets extraordinaris. Entre les tradicions més conegudes hi ha la dels ratolins que, segons la llegenda, Martí hauria aconseguit convèncer-los que abandonessin la sagristia i es traslladessin a l’estable, on ell mateix els alimentava.
La seva figura encarna les tres cultures que formaren Amèrica Llatina: índia, espanyola i africana. Morí el 3 de novembre de 1639 i fou canonitzat el 1962. S’acostuma a representar-lo amb un cistell, l’escombra i ratolins.
Sant Ermengol d’Urgell, bisbe
Nasqué a la fi del segle X, fill del vescomte de Conflent i nebot del bisbe Sal·la d’Urgell, a qui succeí en la seu episcopal l’any 1010. Durant els vint-i-cinc anys del seu episcopat treballà intensament per a la renovació material i espiritual del bisbat. Promogué la reconstrucció de la catedral de Santa Maria i la renovació d’altres esglésies, impulsà la vida canonical i afavorí la millora dels camins i les comunicacions del territori. També intervingué en la repoblació de les terres incorporades al bisbat i es preocupà especialment dels pobres i de la vida cristiana dels seus fidels. Morí l’any 1035 a conseqüència d’una caiguda mentre inspeccionava les obres del pont de Bar, sobre el Segre. És patró de la diòcesi d’Urgell.
Sant Pere Almató, prevere i màrtir
Nasqué a Sant Feliu Sasserra, al Lluçanès, l’any 1830. Estudià al Seminari de Vic i ingressà a l’Orde dels Predicadors, amb el desig de dedicar-se a la predicació i a les missions. Fou ordenat prevere a Manila, on havia arribat com a missioner, i l’any 1856 passà a Tonquín, al nord de l’actual Vietnam, per continuar l’evangelització enmig d’una forta persecució contra els cristians. El 1861 fou detingut i decapitat a Hải Dương, Tonquín, per causa de la seva fe. Morí a trenta-un anys, juntament amb altres missioners, entre els quals hi havia els dominics Jeroni Hermosilla i Valentí Berrio-Ochoa. Foren beatificats l’any 1906 i canonitzats l'any 1988, juntament amb els altres màrtirs del Vietnam.
Santa Sílvia de Roma
Visqué a Roma durant el segle VI i és coneguda sobretot per haver estat la mare del papa sant Gregori el Gran. Les dades sobre la seva vida són escasses, però el seu fill en parla en els seus escrits i en destaca la pietat i la vida de pregària. Després de quedar vídua, es dedicà especialment a la contemplació i a les obres de caritat, en una vil·la romana que seria transformada en monestir.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1460.jpg
)