Dimarts 27 d'octubre de 2026
27 d'octubre de 2026
Sant Evarist, sant Frumenci i els sants Vicenç, Sabina i Cristeta
Avui, dia 27 d'octubre, celebrem la festivitat de:
Sant Evarist, papa i màrtir; sant Frumenci, bisbe, i els sants Vicenç, Sabina i Cristeta, companys màrtirs
Sant Evarist, papa i màrtir
Fou el cinquè successor de sant Pere al capdavant de l’Església de Roma. Les dades sobre la seva vida són molt escasses,però se sap que fou prevere de la comunitat romana abans de ser elegit bisbe de Roma. El seu pontificat se situa aproximadament entre els anys 96 i 108, en temps dels emperadors Domicià i Trajà. Les tradicions posteriors li atribueixen diverses disposicions relatives a l’organització de l’Església de Roma i a la disciplina del clergat. Segons algunes tradicions, morí màrtir a Roma.
Sant Frumenci, bisbe
És venerat com a evangelitzador i apòstol d'Etiòpia. Segons les narracions de Rufí d’Aquileia, nasqué al segle IV a Tir, a Fenícia. En retornar d’un viatge a l’Índia, el vaixell va anar a parar a Etiòpia, on mataren tots els tripulants excepte ell i el seu germà Edesi perquè eren molt joves, i foren portats com a esclaus a la cort del rei d’Etiòpia a Axum. Allà es guanyaren el favor del rei i treballaren per introduir el cristianisme al regne. A la mort del rei, foren alliberats, però restaren com a tutors del jove hereu fins que aquest arribà a la majoria d'edat. Frumenci, de retorn al seu país, passà per Alexandria, on sant Atanasi l'ordenà bisbe, i en tornar a Etiòpia amb un grup de missioners es dedicà a l'evangelització del país, batejant el rei i el poble, que es convertí en massa. Allà traduí la Bíblia a l’idioma local i enriquí la litúrgia cristiana alexandrina amb balls, belles cançons i ancestrals ritus populars. Els etíops l’anomenaren «Abuna Salama Kesetie Berham», és a dir: el pare de la pau i revelador de la Llum. Morí cap a l'any 380.
Sants Vicenç, Sabina i Cristeta, companys màrtirs
Foren tres joves cristians que, segons la tradició, visqueren a la península Ibèrica durant la persecució de l’emperador Dioclecià, a començaments del segle IV. Procedents d’Évora, es refugiaren a Àvila, on foren descoberts i martiritzats per causa de la seva fe. La tradició explica que patiren diversos turments abans de morir. Sobre el lloc que la tradició identificà amb el seu sepulcre s'aixecà, a Àvila, la magnífica basílica romànica de Sant Vicenç, un dels grans monuments del romànic castellà.
Sant Evarist, papa i màrtir; sant Frumenci, bisbe, i els sants Vicenç, Sabina i Cristeta, companys màrtirs
Sant Evarist, papa i màrtir
Fou el cinquè successor de sant Pere al capdavant de l’Església de Roma. Les dades sobre la seva vida són molt escasses,però se sap que fou prevere de la comunitat romana abans de ser elegit bisbe de Roma. El seu pontificat se situa aproximadament entre els anys 96 i 108, en temps dels emperadors Domicià i Trajà. Les tradicions posteriors li atribueixen diverses disposicions relatives a l’organització de l’Església de Roma i a la disciplina del clergat. Segons algunes tradicions, morí màrtir a Roma.
Sant Frumenci, bisbe
És venerat com a evangelitzador i apòstol d'Etiòpia. Segons les narracions de Rufí d’Aquileia, nasqué al segle IV a Tir, a Fenícia. En retornar d’un viatge a l’Índia, el vaixell va anar a parar a Etiòpia, on mataren tots els tripulants excepte ell i el seu germà Edesi perquè eren molt joves, i foren portats com a esclaus a la cort del rei d’Etiòpia a Axum. Allà es guanyaren el favor del rei i treballaren per introduir el cristianisme al regne. A la mort del rei, foren alliberats, però restaren com a tutors del jove hereu fins que aquest arribà a la majoria d'edat. Frumenci, de retorn al seu país, passà per Alexandria, on sant Atanasi l'ordenà bisbe, i en tornar a Etiòpia amb un grup de missioners es dedicà a l'evangelització del país, batejant el rei i el poble, que es convertí en massa. Allà traduí la Bíblia a l’idioma local i enriquí la litúrgia cristiana alexandrina amb balls, belles cançons i ancestrals ritus populars. Els etíops l’anomenaren «Abuna Salama Kesetie Berham», és a dir: el pare de la pau i revelador de la Llum. Morí cap a l'any 380.
Sants Vicenç, Sabina i Cristeta, companys màrtirs
Foren tres joves cristians que, segons la tradició, visqueren a la península Ibèrica durant la persecució de l’emperador Dioclecià, a començaments del segle IV. Procedents d’Évora, es refugiaren a Àvila, on foren descoberts i martiritzats per causa de la seva fe. La tradició explica que patiren diversos turments abans de morir. Sobre el lloc que la tradició identificà amb el seu sepulcre s'aixecà, a Àvila, la magnífica basílica romànica de Sant Vicenç, un dels grans monuments del romànic castellà.
Array
(
[ID] => 1453
[actiu] => 1
[fecha] => 1793055600
[cicle] => -
[titol] => Sant Evarist, sant Frumenci i els sants Vicenç, Sabina i Cristeta
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 27 d'octubre, celebrem la festivitat de:
Sant Evarist, papa i màrtir; sant Frumenci, bisbe, i els sants Vicenç, Sabina i Cristeta, companys màrtirs
Sant Evarist, papa i màrtir
Fou el cinquè successor de sant Pere al capdavant de l’Església de Roma. Les dades sobre la seva vida són molt escasses,però se sap que fou prevere de la comunitat romana abans de ser elegit bisbe de Roma. El seu pontificat se situa aproximadament entre els anys 96 i 108, en temps dels emperadors Domicià i Trajà. Les tradicions posteriors li atribueixen diverses disposicions relatives a l’organització de l’Església de Roma i a la disciplina del clergat. Segons algunes tradicions, morí màrtir a Roma.
Sant Frumenci, bisbe
És venerat com a evangelitzador i apòstol d'Etiòpia. Segons les narracions de Rufí d’Aquileia, nasqué al segle IV a Tir, a Fenícia. En retornar d’un viatge a l’Índia, el vaixell va anar a parar a Etiòpia, on mataren tots els tripulants excepte ell i el seu germà Edesi perquè eren molt joves, i foren portats com a esclaus a la cort del rei d’Etiòpia a Axum. Allà es guanyaren el favor del rei i treballaren per introduir el cristianisme al regne. A la mort del rei, foren alliberats, però restaren com a tutors del jove hereu fins que aquest arribà a la majoria d'edat. Frumenci, de retorn al seu país, passà per Alexandria, on sant Atanasi l'ordenà bisbe, i en tornar a Etiòpia amb un grup de missioners es dedicà a l'evangelització del país, batejant el rei i el poble, que es convertí en massa. Allà traduí la Bíblia a l’idioma local i enriquí la litúrgia cristiana alexandrina amb balls, belles cançons i ancestrals ritus populars. Els etíops l’anomenaren «Abuna Salama Kesetie Berham», és a dir: el pare de la pau i revelador de la Llum. Morí cap a l'any 380.
Sants Vicenç, Sabina i Cristeta, companys màrtirs
Foren tres joves cristians que, segons la tradició, visqueren a la península Ibèrica durant la persecució de l’emperador Dioclecià, a començaments del segle IV. Procedents d’Évora, es refugiaren a Àvila, on foren descoberts i martiritzats per causa de la seva fe. La tradició explica que patiren diversos turments abans de morir. Sobre el lloc que la tradició identificà amb el seu sepulcre s'aixecà, a Àvila, la magnífica basílica romànica de Sant Vicenç, un dels grans monuments del romànic castellà.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1453.jpg
)