Diumenge 25 d'octubre de 2026
25 d'octubre de 2026
Sant Bernat Calvó, els germans Fruit, Valentí i Engràcia i la Mare de Déu del Collell
Avui, dia 25 d'octubre, celebrem la festivitat de:
Sant Bernat Calvó, abat i bisbe; els germans Fruit, Valentí i Engràcia, màrtirs, i la Mare de Déu del Collell
Sant Bernat Calvó, abat i bisbe
Nasqué prop de Reus cap a l’any 1180. Estudià dret i treballà com a jurista i funcionari de la cúria de l’arquebisbat de Tarragona. Després d’una greu malaltia, decidí deixar la vida professional i ingressà com a monjo cistercenc al monestir de Santes Creus, on arribà a ser elegit abat, càrrec des del qual impulsà la vida comunitària i la reforma d’altres institucions religioses. L’any 1233 fou elegit bisbe de Vic. Durant el seu episcopat treballà per la bona organització de la diòcesi, la disciplina del clergat i l’atenció als fidels. Acompanyà també el rei Jaume I en la conquesta de València l’any 1238 i participà en l’organització política i eclesial del nou regne. Morí l’any 1243 amb fama de santedat. El seu culte fou confirmat per la Santa Seu l’any 1710.
Sants Fruit, Valentí i Engràcia, màrtirs
De Fruit (Fruitós), direm que, nascut segons la tradició en una rellevant família de Segòvia a la segona meitat del segle VII, va distribuir entre els pobres totes les seves riqueses i va passar la resta de la seva vida vivint com a ermità vora el riu Duratón, acompanyat dels seus germans Valentí i Engràcia. Els paratges on vivia foren lloc de refugi durant la invasió musulmana, en la qual els seus germans van patir el martiri. Ell morí poc després, cap a l'any 715.
La Mare de Déu del Collell
Al Collell, a la Garrotxa, hi hagué des d’antic una ermita i, des del segle XII, una comunitat de clergues i una confraria interparroquial. L’any 1483, segons la tradició, el santuari ressorgí arran de l’aparició de la Mare de Déu a Miquel Noguer, veí del Torn. Des d’aleshores, aquest indret esdevingué un important centre de devoció mariana a la diòcesi de Girona. L’any 1952 es consagrà el temple actual, inspirat en les formes del romànic. L’any següent, la imatge de la Mare de Déu, datada del segle XIII, fou restaurada, coronada i proclamada patrona del clergat diocesà de Girona.
Sant Bernat Calvó, abat i bisbe; els germans Fruit, Valentí i Engràcia, màrtirs, i la Mare de Déu del Collell
Sant Bernat Calvó, abat i bisbe
Nasqué prop de Reus cap a l’any 1180. Estudià dret i treballà com a jurista i funcionari de la cúria de l’arquebisbat de Tarragona. Després d’una greu malaltia, decidí deixar la vida professional i ingressà com a monjo cistercenc al monestir de Santes Creus, on arribà a ser elegit abat, càrrec des del qual impulsà la vida comunitària i la reforma d’altres institucions religioses. L’any 1233 fou elegit bisbe de Vic. Durant el seu episcopat treballà per la bona organització de la diòcesi, la disciplina del clergat i l’atenció als fidels. Acompanyà també el rei Jaume I en la conquesta de València l’any 1238 i participà en l’organització política i eclesial del nou regne. Morí l’any 1243 amb fama de santedat. El seu culte fou confirmat per la Santa Seu l’any 1710.
Sants Fruit, Valentí i Engràcia, màrtirs
De Fruit (Fruitós), direm que, nascut segons la tradició en una rellevant família de Segòvia a la segona meitat del segle VII, va distribuir entre els pobres totes les seves riqueses i va passar la resta de la seva vida vivint com a ermità vora el riu Duratón, acompanyat dels seus germans Valentí i Engràcia. Els paratges on vivia foren lloc de refugi durant la invasió musulmana, en la qual els seus germans van patir el martiri. Ell morí poc després, cap a l'any 715.
La Mare de Déu del Collell
Al Collell, a la Garrotxa, hi hagué des d’antic una ermita i, des del segle XII, una comunitat de clergues i una confraria interparroquial. L’any 1483, segons la tradició, el santuari ressorgí arran de l’aparició de la Mare de Déu a Miquel Noguer, veí del Torn. Des d’aleshores, aquest indret esdevingué un important centre de devoció mariana a la diòcesi de Girona. L’any 1952 es consagrà el temple actual, inspirat en les formes del romànic. L’any següent, la imatge de la Mare de Déu, datada del segle XIII, fou restaurada, coronada i proclamada patrona del clergat diocesà de Girona.
Array
(
[ID] => 1451
[actiu] => 1
[fecha] => 1792879200
[cicle] => -
[titol] => Sant Bernat Calvó, els germans Fruit, Valentí i Engràcia i la Mare de Déu del Collell
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 25 d'octubre, celebrem la festivitat de:
Sant Bernat Calvó, abat i bisbe; els germans Fruit, Valentí i Engràcia, màrtirs, i la Mare de Déu del Collell
Sant Bernat Calvó, abat i bisbe
Nasqué prop de Reus cap a l’any 1180. Estudià dret i treballà com a jurista i funcionari de la cúria de l’arquebisbat de Tarragona. Després d’una greu malaltia, decidí deixar la vida professional i ingressà com a monjo cistercenc al monestir de Santes Creus, on arribà a ser elegit abat, càrrec des del qual impulsà la vida comunitària i la reforma d’altres institucions religioses. L’any 1233 fou elegit bisbe de Vic. Durant el seu episcopat treballà per la bona organització de la diòcesi, la disciplina del clergat i l’atenció als fidels. Acompanyà també el rei Jaume I en la conquesta de València l’any 1238 i participà en l’organització política i eclesial del nou regne. Morí l’any 1243 amb fama de santedat. El seu culte fou confirmat per la Santa Seu l’any 1710.
Sants Fruit, Valentí i Engràcia, màrtirs
De Fruit (Fruitós), direm que, nascut segons la tradició en una rellevant família de Segòvia a la segona meitat del segle VII, va distribuir entre els pobres totes les seves riqueses i va passar la resta de la seva vida vivint com a ermità vora el riu Duratón, acompanyat dels seus germans Valentí i Engràcia. Els paratges on vivia foren lloc de refugi durant la invasió musulmana, en la qual els seus germans van patir el martiri. Ell morí poc després, cap a l'any 715.
La Mare de Déu del Collell
Al Collell, a la Garrotxa, hi hagué des d’antic una ermita i, des del segle XII, una comunitat de clergues i una confraria interparroquial. L’any 1483, segons la tradició, el santuari ressorgí arran de l’aparició de la Mare de Déu a Miquel Noguer, veí del Torn. Des d’aleshores, aquest indret esdevingué un important centre de devoció mariana a la diòcesi de Girona. L’any 1952 es consagrà el temple actual, inspirat en les formes del romànic. L’any següent, la imatge de la Mare de Déu, datada del segle XIII, fou restaurada, coronada i proclamada patrona del clergat diocesà de Girona.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1451.jpg
)