19 d'octubre de 2026
Sants preveres Pere d’Alcàntara, Joan de Brébeuf i els seus companys; Pau de la Creu, santa Laura i Mare de Déu de la Salut de Sabadell
Avui, dia 19 d'octubre, celebrem la festivitat de:
Els sants preveres Pere d’Alcàntara; Joan de Brébeuf i els seus companys, màrtirs; Pau de la Creu; santa Laura, màrtir; i la Mare de Déu de la Salut de Sabadell
Sant Pere d’Alcàntara, prevere
Pere d’Alcàntara nasqué a Alcántara, a Extremadura, l’any 1499. Ingressà de jove a l’orde dels Germans Menors i fou ordenat prevere. Es distingí per una vida de gran austeritat, pregària i penitència, i treballà intensament per la reforma de la vida franciscana. Impulsà una observança més rigorosa de la regla i fundà diversos convents, entre els quals el de Pedroso de Acim, conegut com El Palancar, construït amb una gran simplicitat.
Fou també conseller de santa Teresa de Jesús i l’ajudà en els inicis de la reforma del Carmel. Teresa en deixà un testimoni molt elogiós en el Llibre de la vida, on destaca: «Era molt vell quan el vaig conèixer, i tan extrema la seva feblesa, que no semblava sinó fet de arrels d'arbres. Amb tota aquesta santedat era molt afable, tot i que de poques paraules si no se li preguntava. En aquestes era molt saborós, perquè tenia un molt bonic enteniment». Traspassà l’any 1562 i fou canonitzat l’any 1669.
Sant Joan de Brébeuf i companys, màrtirs
Foren jesuïtes que, durant el segle XVII, es dedicaren a l’evangelització dels pobles indígenes de la Nova França, a l’actual Canadà. Brébeuf arribà a la regió dels hurons l’any 1625 i, amb altres missioners, aprengué la seva llengua i cultura per poder anunciar-los l’Evangeli. Enmig de grans dificultats, diversos d’aquests missioners foren capturats i moriren màrtirs entre els anys 1642 i 1649. Concretament, Joan, quan estava visitant una missió que va ser atacada pels iroquesos, no volent abandonar-los fou capturat i sotmès a greus turments.Enmig del suplici es mantingué ferm en la fe i continuà pregant i animant els seus companys de captivitat, fins que morí el 1649.
Els vuit màrtirs (Joan de Brébeuf, Isaac Jogues, Antoni Daniel, Gabriel Lalemant, Carles Garnier, Noel Chabanel, René Goupil i Joan de La Lande) foren canonitzats conjuntament per Pius XI l’any 1930 i són venerats com a patrons del Canadà.
Sant Pau de la Creu, prevere
Nasqué al nord d'Itàlia l’any 1694. Des de jove sentí una forta inclinació a la pregària i a la penitència i, després d’un temps de recerca espiritual, inicià una vida d’eremita. Ordenat prevere l’any 1727, es dedicà a la predicació i a l’acompanyament espiritual. Amb el seu germà Joan Baptista i altres companys, fundà la Congregació dels Clèrgues Regulars de la Creu i de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist, coneguda com els Passionistes, que combinaven la vida retirada amb l'activitat apostòlica, centrada en l'espiritualitat de la passió del Senyor, que considerava «la més alta expressió de l’amor de Déu per l’home». Posteriorment s'amplià també amb una branca femenina: les Germanes Passionistes de Sant Pau. Morí a Roma l’any 1775 i fou canonitzat l’any 1867.
Santa Laura, màrtir
Nasqué a Còrdova i, després d’haver quedat vídua, ingressà al monestir de Cuteclara, prop de la ciutat, on visqué dedicada a la pregària i a la vida religiosa, arribant a succeir com a abadessa santa Àurea, també màrtir.L’any 864, durant la persecució dels cristians sota el domini musulmà, fou acusada de professar públicament la fe cristiana i condemnada a mort. Segons la tradició, fou llançada a una caldera de plom fos. Morí màrtir el 19 d’octubre de l’any 864 i és venerada com una de les màrtirs de Còrdova.
La Mare de Déu de la Salut de Sabadell
Als afores de Sabadell, a la serra de Sant Iscle, començà a ser venerada a finals del segle XVII una imatge de la Verge amb el títol de Mare de Déu de la Salut. La devoció s’estengué ràpidament i, amb el temps, aquell indret es convertí en un important centre de pelegrinatge i de devoció mariana. L’any 1882 s’inaugurà el santuari actual, construït en un indret on ja hi havia hagut una antiga ermita dedicada a sant Iscle i santa Victòria. La imatge fou coronada l’any 1947 i, el 2008, amb motiu de la creació de la diòcesi de Terrassa, fou proclamada patrona del nou bisbat. Des d’aleshores, el 19 d’octubre se celebra la solemnitat de la seva patrona. Els seus goigs l’invoquen com aquella que escolta «el devot que en Vós confia i el sofrent que a Vós acut».
Els sants preveres Pere d’Alcàntara; Joan de Brébeuf i els seus companys, màrtirs; Pau de la Creu; santa Laura, màrtir; i la Mare de Déu de la Salut de Sabadell
Sant Pere d’Alcàntara, prevere
Pere d’Alcàntara nasqué a Alcántara, a Extremadura, l’any 1499. Ingressà de jove a l’orde dels Germans Menors i fou ordenat prevere. Es distingí per una vida de gran austeritat, pregària i penitència, i treballà intensament per la reforma de la vida franciscana. Impulsà una observança més rigorosa de la regla i fundà diversos convents, entre els quals el de Pedroso de Acim, conegut com El Palancar, construït amb una gran simplicitat.
Fou també conseller de santa Teresa de Jesús i l’ajudà en els inicis de la reforma del Carmel. Teresa en deixà un testimoni molt elogiós en el Llibre de la vida, on destaca: «Era molt vell quan el vaig conèixer, i tan extrema la seva feblesa, que no semblava sinó fet de arrels d'arbres. Amb tota aquesta santedat era molt afable, tot i que de poques paraules si no se li preguntava. En aquestes era molt saborós, perquè tenia un molt bonic enteniment». Traspassà l’any 1562 i fou canonitzat l’any 1669.
Sant Joan de Brébeuf i companys, màrtirs
Foren jesuïtes que, durant el segle XVII, es dedicaren a l’evangelització dels pobles indígenes de la Nova França, a l’actual Canadà. Brébeuf arribà a la regió dels hurons l’any 1625 i, amb altres missioners, aprengué la seva llengua i cultura per poder anunciar-los l’Evangeli. Enmig de grans dificultats, diversos d’aquests missioners foren capturats i moriren màrtirs entre els anys 1642 i 1649. Concretament, Joan, quan estava visitant una missió que va ser atacada pels iroquesos, no volent abandonar-los fou capturat i sotmès a greus turments.Enmig del suplici es mantingué ferm en la fe i continuà pregant i animant els seus companys de captivitat, fins que morí el 1649.
Els vuit màrtirs (Joan de Brébeuf, Isaac Jogues, Antoni Daniel, Gabriel Lalemant, Carles Garnier, Noel Chabanel, René Goupil i Joan de La Lande) foren canonitzats conjuntament per Pius XI l’any 1930 i són venerats com a patrons del Canadà.
Sant Pau de la Creu, prevere
Nasqué al nord d'Itàlia l’any 1694. Des de jove sentí una forta inclinació a la pregària i a la penitència i, després d’un temps de recerca espiritual, inicià una vida d’eremita. Ordenat prevere l’any 1727, es dedicà a la predicació i a l’acompanyament espiritual. Amb el seu germà Joan Baptista i altres companys, fundà la Congregació dels Clèrgues Regulars de la Creu i de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist, coneguda com els Passionistes, que combinaven la vida retirada amb l'activitat apostòlica, centrada en l'espiritualitat de la passió del Senyor, que considerava «la més alta expressió de l’amor de Déu per l’home». Posteriorment s'amplià també amb una branca femenina: les Germanes Passionistes de Sant Pau. Morí a Roma l’any 1775 i fou canonitzat l’any 1867.
Santa Laura, màrtir
Nasqué a Còrdova i, després d’haver quedat vídua, ingressà al monestir de Cuteclara, prop de la ciutat, on visqué dedicada a la pregària i a la vida religiosa, arribant a succeir com a abadessa santa Àurea, també màrtir.L’any 864, durant la persecució dels cristians sota el domini musulmà, fou acusada de professar públicament la fe cristiana i condemnada a mort. Segons la tradició, fou llançada a una caldera de plom fos. Morí màrtir el 19 d’octubre de l’any 864 i és venerada com una de les màrtirs de Còrdova.
La Mare de Déu de la Salut de Sabadell
Als afores de Sabadell, a la serra de Sant Iscle, començà a ser venerada a finals del segle XVII una imatge de la Verge amb el títol de Mare de Déu de la Salut. La devoció s’estengué ràpidament i, amb el temps, aquell indret es convertí en un important centre de pelegrinatge i de devoció mariana. L’any 1882 s’inaugurà el santuari actual, construït en un indret on ja hi havia hagut una antiga ermita dedicada a sant Iscle i santa Victòria. La imatge fou coronada l’any 1947 i, el 2008, amb motiu de la creació de la diòcesi de Terrassa, fou proclamada patrona del nou bisbat. Des d’aleshores, el 19 d’octubre se celebra la solemnitat de la seva patrona. Els seus goigs l’invoquen com aquella que escolta «el devot que en Vós confia i el sofrent que a Vós acut».
Array
(
[ID] => 1445
[actiu] => 1
[fecha] => 1792360800
[cicle] => -
[titol] => Sants preveres Pere d’Alcàntara, Joan de Brébeuf i els seus companys; Pau de la Creu, santa Laura i Mare de Déu de la Salut de Sabadell
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 19 d'octubre, celebrem la festivitat de:
Els sants preveres Pere d’Alcàntara; Joan de Brébeuf i els seus companys, màrtirs; Pau de la Creu; santa Laura, màrtir; i la Mare de Déu de la Salut de Sabadell
Sant Pere d’Alcàntara, prevere
Pere d’Alcàntara nasqué a Alcántara, a Extremadura, l’any 1499. Ingressà de jove a l’orde dels Germans Menors i fou ordenat prevere. Es distingí per una vida de gran austeritat, pregària i penitència, i treballà intensament per la reforma de la vida franciscana. Impulsà una observança més rigorosa de la regla i fundà diversos convents, entre els quals el de Pedroso de Acim, conegut com El Palancar, construït amb una gran simplicitat.
Fou també conseller de santa Teresa de Jesús i l’ajudà en els inicis de la reforma del Carmel. Teresa en deixà un testimoni molt elogiós en el Llibre de la vida, on destaca: «Era molt vell quan el vaig conèixer, i tan extrema la seva feblesa, que no semblava sinó fet de arrels d'arbres. Amb tota aquesta santedat era molt afable, tot i que de poques paraules si no se li preguntava. En aquestes era molt saborós, perquè tenia un molt bonic enteniment». Traspassà l’any 1562 i fou canonitzat l’any 1669.
Sant Joan de Brébeuf i companys, màrtirs
Foren jesuïtes que, durant el segle XVII, es dedicaren a l’evangelització dels pobles indígenes de la Nova França, a l’actual Canadà. Brébeuf arribà a la regió dels hurons l’any 1625 i, amb altres missioners, aprengué la seva llengua i cultura per poder anunciar-los l’Evangeli. Enmig de grans dificultats, diversos d’aquests missioners foren capturats i moriren màrtirs entre els anys 1642 i 1649. Concretament, Joan, quan estava visitant una missió que va ser atacada pels iroquesos, no volent abandonar-los fou capturat i sotmès a greus turments.Enmig del suplici es mantingué ferm en la fe i continuà pregant i animant els seus companys de captivitat, fins que morí el 1649.
Els vuit màrtirs (Joan de Brébeuf, Isaac Jogues, Antoni Daniel, Gabriel Lalemant, Carles Garnier, Noel Chabanel, René Goupil i Joan de La Lande) foren canonitzats conjuntament per Pius XI l’any 1930 i són venerats com a patrons del Canadà.
Sant Pau de la Creu, prevere
Nasqué al nord d'Itàlia l’any 1694. Des de jove sentí una forta inclinació a la pregària i a la penitència i, després d’un temps de recerca espiritual, inicià una vida d’eremita. Ordenat prevere l’any 1727, es dedicà a la predicació i a l’acompanyament espiritual. Amb el seu germà Joan Baptista i altres companys, fundà la Congregació dels Clèrgues Regulars de la Creu i de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist, coneguda com els Passionistes, que combinaven la vida retirada amb l'activitat apostòlica, centrada en l'espiritualitat de la passió del Senyor, que considerava «la més alta expressió de l’amor de Déu per l’home». Posteriorment s'amplià també amb una branca femenina: les Germanes Passionistes de Sant Pau. Morí a Roma l’any 1775 i fou canonitzat l’any 1867.
Santa Laura, màrtir
Nasqué a Còrdova i, després d’haver quedat vídua, ingressà al monestir de Cuteclara, prop de la ciutat, on visqué dedicada a la pregària i a la vida religiosa, arribant a succeir com a abadessa santa Àurea, també màrtir.L’any 864, durant la persecució dels cristians sota el domini musulmà, fou acusada de professar públicament la fe cristiana i condemnada a mort. Segons la tradició, fou llançada a una caldera de plom fos. Morí màrtir el 19 d’octubre de l’any 864 i és venerada com una de les màrtirs de Còrdova.
La Mare de Déu de la Salut de Sabadell
Als afores de Sabadell, a la serra de Sant Iscle, començà a ser venerada a finals del segle XVII una imatge de la Verge amb el títol de Mare de Déu de la Salut. La devoció s’estengué ràpidament i, amb el temps, aquell indret es convertí en un important centre de pelegrinatge i de devoció mariana. L’any 1882 s’inaugurà el santuari actual, construït en un indret on ja hi havia hagut una antiga ermita dedicada a sant Iscle i santa Victòria. La imatge fou coronada l’any 1947 i, el 2008, amb motiu de la creació de la diòcesi de Terrassa, fou proclamada patrona del nou bisbat. Des d’aleshores, el 19 d’octubre se celebra la solemnitat de la seva patrona. Els seus goigs l’invoquen com aquella que escolta «el devot que en Vós confia i el sofrent que a Vós acut».
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1445.jpg
)