12 d'octubre de 2026
La Mare de Déu del Pilar, La Mare de Déu d’Aparecida i Sant Serafí de Montegranaro
Avui, dia 12 d'octubre, celebrem la festivitat de: la Mare de Déu del Pilar; la Mare de Déu d’Aparecida,; i sant Serafí de Montegranaro, religiós.
La Mare de Déu del Pilar
Segons una antiga tradició, la Mare de Déu s’aparegué a Saragossa, a la vora del riu Ebre, sobre una columna o pilar, a l’apòstol sant Jaume, per confortar-lo en la seva tasca evangelitzadora. La tradició situa aquest episodi en els inicis mateixos del cristianisme, però el culte a Santa Maria a Saragossa està documentat almenys des del segle VII. Amb el pas dels segles, el Pilar esdevingué un dels principals santuaris marians de la península Ibèrica.
En el lloc on la tradició situa aquella primera església s’alça actualment la basílica del Pilar, centre de fe i devoció mariana. La imatge que s’hi venera, de fusta i de 36 centímetres d’alçada, és gòtica, de la primera meitat del segle XV, i està col·locada sobre un pilar de jaspi d’1,70 metres d’alçada. La devoció pilarista sosté que aquest pilar ha mantingut sempre el mateix emplaçament.
La Mare de Déu d’Aparecida
Segons la tradició, l’any 1717 tres pescadors trobaren a les xarxes, al riu Paraíba, a São Paulo, una petita imatge de terracota de la Immaculada Concepció. La portaren a casa seva i començaren a venerar-la. La devoció a aquesta imatge s’estengué progressivament i donà origen al santuari d’Aparecida, que esdevingué un dels principals centres de pelegrinatge del Brasil. L’any 1930 fou proclamada patrona principal del Brasil.
Sant Serafí de Montegranaro, religiós caputxí
Fèlix de Nicola nasqué a Montegranaro, Itàlia, l’any 1540, en el si d’una família molt humil. Des de jove treballà de pastor i, en la solitud de les muntanyes, trobà temps per a la pregària i la meditació. A disset anys ingressà a l’Orde dels Germans Menors Caputxins, on va rebre el nom de Serafí. Tot i ser analfabet, els seus consells eren buscats per persones de tota condició. Es distingí per la senzillesa, la mortificació i l’obediència, i també per la seva caritat envers els pobres, i també per la devoció a l’Eucaristia i a la Mare de Déu. Morí a Ascoli el 12 d’octubre de 1604 i fou canonitzat l’any 1767.
La Mare de Déu del Pilar
Segons una antiga tradició, la Mare de Déu s’aparegué a Saragossa, a la vora del riu Ebre, sobre una columna o pilar, a l’apòstol sant Jaume, per confortar-lo en la seva tasca evangelitzadora. La tradició situa aquest episodi en els inicis mateixos del cristianisme, però el culte a Santa Maria a Saragossa està documentat almenys des del segle VII. Amb el pas dels segles, el Pilar esdevingué un dels principals santuaris marians de la península Ibèrica.
En el lloc on la tradició situa aquella primera església s’alça actualment la basílica del Pilar, centre de fe i devoció mariana. La imatge que s’hi venera, de fusta i de 36 centímetres d’alçada, és gòtica, de la primera meitat del segle XV, i està col·locada sobre un pilar de jaspi d’1,70 metres d’alçada. La devoció pilarista sosté que aquest pilar ha mantingut sempre el mateix emplaçament.
La Mare de Déu d’Aparecida
Segons la tradició, l’any 1717 tres pescadors trobaren a les xarxes, al riu Paraíba, a São Paulo, una petita imatge de terracota de la Immaculada Concepció. La portaren a casa seva i començaren a venerar-la. La devoció a aquesta imatge s’estengué progressivament i donà origen al santuari d’Aparecida, que esdevingué un dels principals centres de pelegrinatge del Brasil. L’any 1930 fou proclamada patrona principal del Brasil.
Sant Serafí de Montegranaro, religiós caputxí
Fèlix de Nicola nasqué a Montegranaro, Itàlia, l’any 1540, en el si d’una família molt humil. Des de jove treballà de pastor i, en la solitud de les muntanyes, trobà temps per a la pregària i la meditació. A disset anys ingressà a l’Orde dels Germans Menors Caputxins, on va rebre el nom de Serafí. Tot i ser analfabet, els seus consells eren buscats per persones de tota condició. Es distingí per la senzillesa, la mortificació i l’obediència, i també per la seva caritat envers els pobres, i també per la devoció a l’Eucaristia i a la Mare de Déu. Morí a Ascoli el 12 d’octubre de 1604 i fou canonitzat l’any 1767.
Array
(
[ID] => 1438
[actiu] => 1
[fecha] => 1791756000
[cicle] => -
[titol] => La Mare de Déu del Pilar, La Mare de Déu d’Aparecida i Sant Serafí de Montegranaro
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 12 d'octubre, celebrem la festivitat de: la Mare de Déu del Pilar; la Mare de Déu d’Aparecida,; i sant Serafí de Montegranaro, religiós.
La Mare de Déu del Pilar
Segons una antiga tradició, la Mare de Déu s’aparegué a Saragossa, a la vora del riu Ebre, sobre una columna o pilar, a l’apòstol sant Jaume, per confortar-lo en la seva tasca evangelitzadora. La tradició situa aquest episodi en els inicis mateixos del cristianisme, però el culte a Santa Maria a Saragossa està documentat almenys des del segle VII. Amb el pas dels segles, el Pilar esdevingué un dels principals santuaris marians de la península Ibèrica.
En el lloc on la tradició situa aquella primera església s’alça actualment la basílica del Pilar, centre de fe i devoció mariana. La imatge que s’hi venera, de fusta i de 36 centímetres d’alçada, és gòtica, de la primera meitat del segle XV, i està col·locada sobre un pilar de jaspi d’1,70 metres d’alçada. La devoció pilarista sosté que aquest pilar ha mantingut sempre el mateix emplaçament.
La Mare de Déu d’Aparecida
Segons la tradició, l’any 1717 tres pescadors trobaren a les xarxes, al riu Paraíba, a São Paulo, una petita imatge de terracota de la Immaculada Concepció. La portaren a casa seva i començaren a venerar-la. La devoció a aquesta imatge s’estengué progressivament i donà origen al santuari d’Aparecida, que esdevingué un dels principals centres de pelegrinatge del Brasil. L’any 1930 fou proclamada patrona principal del Brasil.
Sant Serafí de Montegranaro, religiós caputxí
Fèlix de Nicola nasqué a Montegranaro, Itàlia, l’any 1540, en el si d’una família molt humil. Des de jove treballà de pastor i, en la solitud de les muntanyes, trobà temps per a la pregària i la meditació. A disset anys ingressà a l’Orde dels Germans Menors Caputxins, on va rebre el nom de Serafí. Tot i ser analfabet, els seus consells eren buscats per persones de tota condició. Es distingí per la senzillesa, la mortificació i l’obediència, i també per la seva caritat envers els pobres, i també per la devoció a l’Eucaristia i a la Mare de Déu. Morí a Ascoli el 12 d’octubre de 1604 i fou canonitzat l’any 1767.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1438.jpg
)