8 d'octubre de 2026
Sant Sergi i sant Bacus, Mare de Déu del Remei, santa Reparada i santa Thais d'Alexandria
Avui, dia 8 d'octubre, celebrem la festivitat de sant Sergi i sant Bacus, màrtirs; la Mare de Déu del Remei; santa Reparada, verge i màrtir; i santa Thais d'Alexandria, penitent.
Sant Sergi i sant Bacus, màrtirs
Foren, segons la tradició, dos soldats cristians de l’exèrcit romà que patiren el martiri durant la persecució de l’emperador Dioclecià, a començaments del segle IV. El relat tradicional explica que, per no renunciar a la fe cristiana, foren arrestats i sotmesos a diversos turments fins a morir màrtirs. El seu culte s’estengué ben aviat per les terres cristianes de l’Orient. L’emperador Justinià dedicà a sant Sergi la ciutat de Sergiòpolis, on eren venerats, i a Constantinoble fou construïda una important església dedicada als dos màrtirs.
Mare de Déu del Remei
Aquesta advocació evoca Maria com aquella que acompanya i ajuda els qui es troben enmig de les tribulacions i els trasbalsos de la vida. La seva devoció està especialment vinculada als religiosos trinitaris, a l’Orde de la Santíssima Trinitat i dels Captius, fundat per sant Joan de Mata, que la venerà com a patrona de la redempció dels captius.
Segons una antiga tradició, la Mare de Déu es va aparèixer a sant Joan de Mata i a sant Fèlix de Valois i els lliurà l’escapulari de l’Orde de la Santíssima Trinitat. Aquest escapulari s’imposava als captius un cop redimits, com a signe del seu alliberament i de la seva pertinença a l’orde. En moltes representacions, la Mare de Déu del Remei sosté sobre el braç esquerre el Nen Jesús, símbol de Crist com a veritable redemptor de la humanitat.
Santa Reparada, verge i màrtir
Fou una verge i màrtir nascuda a Cesarea de Palestina, probablement al segle III, i venerada especialment a Florència i Nàpols. El seu culte es relaciona amb el martiri que hauria patit durant la persecució de l’emperador Deci. La tradició explica que, en el moment de morir, la seva ànima s’enlairà cap al cel en forma de colom.
Santa Thais d'Alexandria, penitent
Fou una cortesana d’Alexandria que, segons la tradició, visqué a l’Egipte del segle IV. Convertida al cristianisme, repartí els seus béns entre els pobres i es retirà a la vida d’anacoreta. Morí penitent i és commemorada avui en els menologis grecs. Durant l’edat mitjana europea, la història de santa Thais gaudí d’una àmplia popularitat i inspirà diverses obres literàries i artístiques. És venerada com a patrona d’Alexandria.
Sant Sergi i sant Bacus, màrtirs
Foren, segons la tradició, dos soldats cristians de l’exèrcit romà que patiren el martiri durant la persecució de l’emperador Dioclecià, a començaments del segle IV. El relat tradicional explica que, per no renunciar a la fe cristiana, foren arrestats i sotmesos a diversos turments fins a morir màrtirs. El seu culte s’estengué ben aviat per les terres cristianes de l’Orient. L’emperador Justinià dedicà a sant Sergi la ciutat de Sergiòpolis, on eren venerats, i a Constantinoble fou construïda una important església dedicada als dos màrtirs.
Mare de Déu del Remei
Aquesta advocació evoca Maria com aquella que acompanya i ajuda els qui es troben enmig de les tribulacions i els trasbalsos de la vida. La seva devoció està especialment vinculada als religiosos trinitaris, a l’Orde de la Santíssima Trinitat i dels Captius, fundat per sant Joan de Mata, que la venerà com a patrona de la redempció dels captius.
Segons una antiga tradició, la Mare de Déu es va aparèixer a sant Joan de Mata i a sant Fèlix de Valois i els lliurà l’escapulari de l’Orde de la Santíssima Trinitat. Aquest escapulari s’imposava als captius un cop redimits, com a signe del seu alliberament i de la seva pertinença a l’orde. En moltes representacions, la Mare de Déu del Remei sosté sobre el braç esquerre el Nen Jesús, símbol de Crist com a veritable redemptor de la humanitat.
Santa Reparada, verge i màrtir
Fou una verge i màrtir nascuda a Cesarea de Palestina, probablement al segle III, i venerada especialment a Florència i Nàpols. El seu culte es relaciona amb el martiri que hauria patit durant la persecució de l’emperador Deci. La tradició explica que, en el moment de morir, la seva ànima s’enlairà cap al cel en forma de colom.
Santa Thais d'Alexandria, penitent
Fou una cortesana d’Alexandria que, segons la tradició, visqué a l’Egipte del segle IV. Convertida al cristianisme, repartí els seus béns entre els pobres i es retirà a la vida d’anacoreta. Morí penitent i és commemorada avui en els menologis grecs. Durant l’edat mitjana europea, la història de santa Thais gaudí d’una àmplia popularitat i inspirà diverses obres literàries i artístiques. És venerada com a patrona d’Alexandria.
Array
(
[ID] => 1434
[actiu] => 1
[fecha] => 1791410400
[cicle] => -
[titol] => Sant Sergi i sant Bacus, Mare de Déu del Remei, santa Reparada i santa Thais d'Alexandria
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 8 d'octubre, celebrem la festivitat de sant Sergi i sant Bacus, màrtirs; la Mare de Déu del Remei; santa Reparada, verge i màrtir; i santa Thais d'Alexandria, penitent.
Sant Sergi i sant Bacus, màrtirs
Foren, segons la tradició, dos soldats cristians de l’exèrcit romà que patiren el martiri durant la persecució de l’emperador Dioclecià, a començaments del segle IV. El relat tradicional explica que, per no renunciar a la fe cristiana, foren arrestats i sotmesos a diversos turments fins a morir màrtirs. El seu culte s’estengué ben aviat per les terres cristianes de l’Orient. L’emperador Justinià dedicà a sant Sergi la ciutat de Sergiòpolis, on eren venerats, i a Constantinoble fou construïda una important església dedicada als dos màrtirs.
Mare de Déu del Remei
Aquesta advocació evoca Maria com aquella que acompanya i ajuda els qui es troben enmig de les tribulacions i els trasbalsos de la vida. La seva devoció està especialment vinculada als religiosos trinitaris, a l’Orde de la Santíssima Trinitat i dels Captius, fundat per sant Joan de Mata, que la venerà com a patrona de la redempció dels captius.
Segons una antiga tradició, la Mare de Déu es va aparèixer a sant Joan de Mata i a sant Fèlix de Valois i els lliurà l’escapulari de l’Orde de la Santíssima Trinitat. Aquest escapulari s’imposava als captius un cop redimits, com a signe del seu alliberament i de la seva pertinença a l’orde. En moltes representacions, la Mare de Déu del Remei sosté sobre el braç esquerre el Nen Jesús, símbol de Crist com a veritable redemptor de la humanitat.
Santa Reparada, verge i màrtir
Fou una verge i màrtir nascuda a Cesarea de Palestina, probablement al segle III, i venerada especialment a Florència i Nàpols. El seu culte es relaciona amb el martiri que hauria patit durant la persecució de l’emperador Deci. La tradició explica que, en el moment de morir, la seva ànima s’enlairà cap al cel en forma de colom.
Santa Thais d'Alexandria, penitent
Fou una cortesana d’Alexandria que, segons la tradició, visqué a l’Egipte del segle IV. Convertida al cristianisme, repartí els seus béns entre els pobres i es retirà a la vida d’anacoreta. Morí penitent i és commemorada avui en els menologis grecs. Durant l’edat mitjana europea, la història de santa Thais gaudí d’una àmplia popularitat i inspirà diverses obres literàries i artístiques. És venerada com a patrona d’Alexandria.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1434.jpg
)