5 d'octubre de 2026
Festivitat de les Témpores d'acció de gràcies i de petició; sant Froilà i sant Atilà, santa Caritina i santa Faustina Kowalska
Avui, dia 5 d'octubre, celebrem la festivitat de les Témpores d'acció de gràcies i de petició; sant Froilà i sant Atilà, bisbes; santa Caritina, màrtir; i santa Faustina Kowalska, religiosa.
Témpores d'acció de gràcies i de petició
En acabar l'estiu, quan grans sectors de la societat acaben les collites, comencen el curs escolar o reprenen l'activitat habitual, aquesta jornada es dedica a donar gràcies a Déu per tots els favors que ens ha concedit i a demanar-li que el seu ajut no ens deixi mai.
Sant Froilà i sant Atilà, bisbes
Froilà era natural de Lugo, i Atilà, de Tarazona. Tots dos compartiren vida eremítica a les muntanyes de Lleó, dedicats a la pregària i a la predicació, i impulsaren diverses fundacions monàstiques en unes terres que acabaven de ser incorporades als territoris cristians. L’any 900, Froilà fou elegit bisbe de Lleó, càrrec des del qual continuà participant en l’organització i repoblació cristiana del territori. Morí l’any 905.
Atilà fou bisbe de Zamora els primers anys del segle X. La tradició explica que, el dia de la seva consagració, se li aparegué l’Esperit Sant en forma de colom i que, més tard, fugint dels musulmans, el pont sobre el Duero s’enfonsà i matà els seus perseguidors. Les seves figures són especialment recordades per la dedicació a la vida monàstica, la predicació i la consolidació de les comunitats cristianes del Regne de Lleó. La figura de sant Atilà quedà estretament vinculada a Zamora, de la qual és patró, mentre que sant Froilà és venerat com a patró de Lleó.
Santa Caritina, màrtir
Santa Caritina era una esclava cristiana que, segons la tradició, patí el martiri durant la persecució de l’emperador Dioclecià, a començaments del segle IV. Abans de morir, hauria consolat el seu amo i l’hauria exhortat a mantenir-se en la fe.
Santa Faustina Kowalska, religiosa
Helena Kowalska nasqué l’any 1905 en un poble de Polònia. Des de petita mostrà un gran amor per la pregària i una especial sensibilitat davant la pobresa humana. Als vint anys ingressà a la congregació de les Germanes de la Mare de Déu de la Misericòrdia, a Varsòvia. Professà amb el nom de Maria Faustina i passà per diverses comunitats de l’orde. No ocupà mai cap càrrec destacat, però visqué una intensa vida espiritual i esdevingué la principal difusora de la devoció a la Divina Misericòrdia.
L’any 1931, segons el seu testimoni, tingué una visió de Jesús que li demanà que fes pintar una imatge seva amb dos raigs de llum que sortissin del pit, un de vermell i un de pàl·lid, i amb la inscripció: «Jesús, en tu confio». Aquesta experiència esdevingué el centre de la devoció a la Divina Misericòrdia que ella contribuí a difondre. Morí el 5 d’octubre de 1938 i fou canonitzada l’any 2000.
Témpores d'acció de gràcies i de petició
En acabar l'estiu, quan grans sectors de la societat acaben les collites, comencen el curs escolar o reprenen l'activitat habitual, aquesta jornada es dedica a donar gràcies a Déu per tots els favors que ens ha concedit i a demanar-li que el seu ajut no ens deixi mai.
Sant Froilà i sant Atilà, bisbes
Froilà era natural de Lugo, i Atilà, de Tarazona. Tots dos compartiren vida eremítica a les muntanyes de Lleó, dedicats a la pregària i a la predicació, i impulsaren diverses fundacions monàstiques en unes terres que acabaven de ser incorporades als territoris cristians. L’any 900, Froilà fou elegit bisbe de Lleó, càrrec des del qual continuà participant en l’organització i repoblació cristiana del territori. Morí l’any 905.
Atilà fou bisbe de Zamora els primers anys del segle X. La tradició explica que, el dia de la seva consagració, se li aparegué l’Esperit Sant en forma de colom i que, més tard, fugint dels musulmans, el pont sobre el Duero s’enfonsà i matà els seus perseguidors. Les seves figures són especialment recordades per la dedicació a la vida monàstica, la predicació i la consolidació de les comunitats cristianes del Regne de Lleó. La figura de sant Atilà quedà estretament vinculada a Zamora, de la qual és patró, mentre que sant Froilà és venerat com a patró de Lleó.
Santa Caritina, màrtir
Santa Caritina era una esclava cristiana que, segons la tradició, patí el martiri durant la persecució de l’emperador Dioclecià, a començaments del segle IV. Abans de morir, hauria consolat el seu amo i l’hauria exhortat a mantenir-se en la fe.
Santa Faustina Kowalska, religiosa
Helena Kowalska nasqué l’any 1905 en un poble de Polònia. Des de petita mostrà un gran amor per la pregària i una especial sensibilitat davant la pobresa humana. Als vint anys ingressà a la congregació de les Germanes de la Mare de Déu de la Misericòrdia, a Varsòvia. Professà amb el nom de Maria Faustina i passà per diverses comunitats de l’orde. No ocupà mai cap càrrec destacat, però visqué una intensa vida espiritual i esdevingué la principal difusora de la devoció a la Divina Misericòrdia.
L’any 1931, segons el seu testimoni, tingué una visió de Jesús que li demanà que fes pintar una imatge seva amb dos raigs de llum que sortissin del pit, un de vermell i un de pàl·lid, i amb la inscripció: «Jesús, en tu confio». Aquesta experiència esdevingué el centre de la devoció a la Divina Misericòrdia que ella contribuí a difondre. Morí el 5 d’octubre de 1938 i fou canonitzada l’any 2000.
Array
(
[ID] => 1431
[actiu] => 1
[fecha] => 1791151200
[cicle] => -
[titol] => Festivitat de les Témpores d'acció de gràcies i de petició; sant Froilà i sant Atilà, santa Caritina i santa Faustina Kowalska
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 5 d'octubre, celebrem la festivitat de les Témpores d'acció de gràcies i de petició; sant Froilà i sant Atilà, bisbes; santa Caritina, màrtir; i santa Faustina Kowalska, religiosa.
Témpores d'acció de gràcies i de petició
En acabar l'estiu, quan grans sectors de la societat acaben les collites, comencen el curs escolar o reprenen l'activitat habitual, aquesta jornada es dedica a donar gràcies a Déu per tots els favors que ens ha concedit i a demanar-li que el seu ajut no ens deixi mai.
Sant Froilà i sant Atilà, bisbes
Froilà era natural de Lugo, i Atilà, de Tarazona. Tots dos compartiren vida eremítica a les muntanyes de Lleó, dedicats a la pregària i a la predicació, i impulsaren diverses fundacions monàstiques en unes terres que acabaven de ser incorporades als territoris cristians. L’any 900, Froilà fou elegit bisbe de Lleó, càrrec des del qual continuà participant en l’organització i repoblació cristiana del territori. Morí l’any 905.
Atilà fou bisbe de Zamora els primers anys del segle X. La tradició explica que, el dia de la seva consagració, se li aparegué l’Esperit Sant en forma de colom i que, més tard, fugint dels musulmans, el pont sobre el Duero s’enfonsà i matà els seus perseguidors. Les seves figures són especialment recordades per la dedicació a la vida monàstica, la predicació i la consolidació de les comunitats cristianes del Regne de Lleó. La figura de sant Atilà quedà estretament vinculada a Zamora, de la qual és patró, mentre que sant Froilà és venerat com a patró de Lleó.
Santa Caritina, màrtir
Santa Caritina era una esclava cristiana que, segons la tradició, patí el martiri durant la persecució de l’emperador Dioclecià, a començaments del segle IV. Abans de morir, hauria consolat el seu amo i l’hauria exhortat a mantenir-se en la fe.
Santa Faustina Kowalska, religiosa
Helena Kowalska nasqué l’any 1905 en un poble de Polònia. Des de petita mostrà un gran amor per la pregària i una especial sensibilitat davant la pobresa humana. Als vint anys ingressà a la congregació de les Germanes de la Mare de Déu de la Misericòrdia, a Varsòvia. Professà amb el nom de Maria Faustina i passà per diverses comunitats de l’orde. No ocupà mai cap càrrec destacat, però visqué una intensa vida espiritual i esdevingué la principal difusora de la devoció a la Divina Misericòrdia.
L’any 1931, segons el seu testimoni, tingué una visió de Jesús que li demanà que fes pintar una imatge seva amb dos raigs de llum que sortissin del pit, un de vermell i un de pàl·lid, i amb la inscripció: «Jesús, en tu confio». Aquesta experiència esdevingué el centre de la devoció a la Divina Misericòrdia que ella contribuí a difondre. Morí el 5 d’octubre de 1938 i fou canonitzada l’any 2000.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1431.jpg
)