4 d'octubre de 2026
Sant Francesc d'Assís
Avui, dia 4 d'octubre, celebrem la festivitat de:
Sant Francesc d'Assís, religiós.
Francesc nasqué a Assís l’any 1182, fill d’un ric comerciant de teles. De jove somiava amb una vida de cavaller, però una malaltia i diverses experiències durant la guerra el portaren a replantejar-se el sentit de la seva vida. Després d’un temps de pregària i soledat, decidí renunciar als seus béns i dedicar-se a predicar l’Evangeli, vivint en pobresa i fraternitat. Al seu voltant es reuní un grup de companys amb els quals inicià l’orde dels framenors, anomenats després franciscans, que aviat s’estengué per diversos llocs. Amb santa Clara impulsà també la comunitat de les dones pobres, les futures clarisses, i posteriorment promogué una forma de vida evangèlica per als laics.
Francesc estimava profundament la creació, que contemplava com un reflex de la bondat del Creador. Aquesta mirada queda expressada en el Càntic del germà sol, que tradicionalment se li atribueix. El seu amor ardent per Crist, expressat també en la representació del naixement vivent durant el Nadal de 1223, portà al “poverello” a voler-se configurar plenament amb Jesús. Segons la tradició, rebé els estigmes, esdevenint el primer sant de la història a portar la marca de les ferides de Crist. Anomenat també “joglar de Déu”, fou testimoni de l’alegria de la fe i dedicà la seva vida a apropar l’Evangeli als qui no el coneixien.
Volgué morir nu i estès sobre la terra. S’adormí en el Senyor el 3 d’octubre de 1226, després d’acomiadar-se de la “germana mort”. Fou canonitzat dos anys més tard i és també patró d’Itàlia.
Sant Francesc d'Assís, religiós.
Francesc nasqué a Assís l’any 1182, fill d’un ric comerciant de teles. De jove somiava amb una vida de cavaller, però una malaltia i diverses experiències durant la guerra el portaren a replantejar-se el sentit de la seva vida. Després d’un temps de pregària i soledat, decidí renunciar als seus béns i dedicar-se a predicar l’Evangeli, vivint en pobresa i fraternitat. Al seu voltant es reuní un grup de companys amb els quals inicià l’orde dels framenors, anomenats després franciscans, que aviat s’estengué per diversos llocs. Amb santa Clara impulsà també la comunitat de les dones pobres, les futures clarisses, i posteriorment promogué una forma de vida evangèlica per als laics.
Francesc estimava profundament la creació, que contemplava com un reflex de la bondat del Creador. Aquesta mirada queda expressada en el Càntic del germà sol, que tradicionalment se li atribueix. El seu amor ardent per Crist, expressat també en la representació del naixement vivent durant el Nadal de 1223, portà al “poverello” a voler-se configurar plenament amb Jesús. Segons la tradició, rebé els estigmes, esdevenint el primer sant de la història a portar la marca de les ferides de Crist. Anomenat també “joglar de Déu”, fou testimoni de l’alegria de la fe i dedicà la seva vida a apropar l’Evangeli als qui no el coneixien.
Volgué morir nu i estès sobre la terra. S’adormí en el Senyor el 3 d’octubre de 1226, després d’acomiadar-se de la “germana mort”. Fou canonitzat dos anys més tard i és també patró d’Itàlia.
Array
(
[ID] => 1430
[actiu] => 1
[fecha] => 1791064800
[cicle] => -
[titol] => Sant Francesc d'Assís
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 4 d'octubre, celebrem la festivitat de:
Sant Francesc d'Assís, religiós.
Francesc nasqué a Assís l’any 1182, fill d’un ric comerciant de teles. De jove somiava amb una vida de cavaller, però una malaltia i diverses experiències durant la guerra el portaren a replantejar-se el sentit de la seva vida. Després d’un temps de pregària i soledat, decidí renunciar als seus béns i dedicar-se a predicar l’Evangeli, vivint en pobresa i fraternitat. Al seu voltant es reuní un grup de companys amb els quals inicià l’orde dels framenors, anomenats després franciscans, que aviat s’estengué per diversos llocs. Amb santa Clara impulsà també la comunitat de les dones pobres, les futures clarisses, i posteriorment promogué una forma de vida evangèlica per als laics.
Francesc estimava profundament la creació, que contemplava com un reflex de la bondat del Creador. Aquesta mirada queda expressada en el Càntic del germà sol, que tradicionalment se li atribueix. El seu amor ardent per Crist, expressat també en la representació del naixement vivent durant el Nadal de 1223, portà al “poverello” a voler-se configurar plenament amb Jesús. Segons la tradició, rebé els estigmes, esdevenint el primer sant de la història a portar la marca de les ferides de Crist. Anomenat també “joglar de Déu”, fou testimoni de l’alegria de la fe i dedicà la seva vida a apropar l’Evangeli als qui no el coneixien.
Volgué morir nu i estès sobre la terra. S’adormí en el Senyor el 3 d’octubre de 1226, després d’acomiadar-se de la “germana mort”. Fou canonitzat dos anys més tard i és també patró d’Itàlia.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1430.jpg
)