Dissabte 3 d'octubre de 2026
3 d'octubre de 2026
Sant Francesc de Borja, sant Gerard, sant Dionís l'Areopagita i sant Virila de Leire
Avui, dia 3 d'octubre, celebrem la festivitat de sant Francesc de Borja, prevere; sant Gerard, prevere; sant Dionís l'Areopagita, bisbe; i sant Virila de Leire, abat.
Sant Francesc de Borja, prevere
De la família dels Borja, nasqué a Gandia l’any 1510. Es casà amb Elionor de Castro i tingué vuit fills. La seva posició social el portà a la cort de l’emperador Carles V i, més endavant, esdevingué lloctinent de Catalunya. La mort de la seva esposa, l’any 1546, marcà profundament la seva vida. Després de renunciar als seus títols i càrrecs, ingressà a la Companyia de Jesús, decidit a servir «un Senyor que no pogués morir». A Gandia ja havia afavorit la presència dels jesuïtes i hi fundà la primera escola de la Companyia.
Ordenat prevere, Francesc de Borja esdevingué el tercer prepòsit general de la Companyia de Jesús. Durant el seu mandat reorganitzà i consolidà l’orde, n’impulsà l’expansió per Europa i pels territoris de missió i, especialment, donà un gran impuls a la creació de nombrosos centres d’educació, pels quals creà la famosa Ratio studiorum. També defensà que les comunitats jesuïtes no tinguessin esclaus: «En endavant no es tindran en els nostres col·legis, cases i missions, esclaus, encara que a d’altres se’ls permeti», en una època en què aquesta pràctica encara era tolerada. Morí a Roma l’any 1572 i fou canonitzat el 1671.
Sant Gerard, prevere
Nasqué l’any 895 en un petit poble de l’actual Bèlgica. Durant una estada a França conegué la vida monàstica i decidí ingressar a l’abadia de Saint-Denis, on es formà com a monjo i fou ordenat prevere. Més endavant fundà l’abadia de Brogne (actualment anomenada Saint-Gérard), a l’actual Bèlgica, on introduí la regla de sant Benet i impulsà una vida monàstica marcada per la pregària, el treball i la disciplina. També participà en la reforma de diversos monestirs de la regió. Morí l’any 959.
Sant Dionís l'Areopagita, bisbe
Dionís és un dels atenencs que, segons els Fets dels Apòstols, es convertiren al cristianisme després d’escoltar la predicació de sant Pau a l’Areòpag d’Atenes. El text bíblic l’anomena entre els qui van creure en Crist, però no aporta més dades sobre la seva vida. La tradició posterior el presenta com a primer bisbe d’Atenes i com a màrtir en una de les primeres grans persecucions romanes contra els cristians.
Sant Virila de Leire, abat
Ingressà de jove al monestir de Leire, a Navarra, on arribà a ser abat. És venerat com un dels grans impulsors de la vida monàstica d’aquest cenobi. La tradició el situa al segle X i el recorda per la seva dedicació a la pregària i a la vida comunitària. La seva figura quedà especialment vinculada al monestir de Leire, on és venerat com a sant.
Una antiga llegenda explica que, mentre passejava pels boscos propers al monestir meditant sobre el misteri de la Trinitat, Virila s’aturà a escoltar el cant d’un ocell. Quan tornà a Leire, havien passat tres-cents anys, tot i que ell només n'havia percebut uns instants. Reunits els monjos per pregar, cantaren el salm 89, en el verset que diu: «Mil anys als teus ulls són com un dia que ja ha passat». Aleshores entrà al temple un rossinyol amb un anell al bec i el posà al dit de Virila. Aquest sentí la veu de Déu que li deia: «Si el cant d’un senzill ocell pot entretenir tres segles un home, què no serà capaç de fer la llum divina del Salvador?».
Sant Francesc de Borja, prevere
De la família dels Borja, nasqué a Gandia l’any 1510. Es casà amb Elionor de Castro i tingué vuit fills. La seva posició social el portà a la cort de l’emperador Carles V i, més endavant, esdevingué lloctinent de Catalunya. La mort de la seva esposa, l’any 1546, marcà profundament la seva vida. Després de renunciar als seus títols i càrrecs, ingressà a la Companyia de Jesús, decidit a servir «un Senyor que no pogués morir». A Gandia ja havia afavorit la presència dels jesuïtes i hi fundà la primera escola de la Companyia.
Ordenat prevere, Francesc de Borja esdevingué el tercer prepòsit general de la Companyia de Jesús. Durant el seu mandat reorganitzà i consolidà l’orde, n’impulsà l’expansió per Europa i pels territoris de missió i, especialment, donà un gran impuls a la creació de nombrosos centres d’educació, pels quals creà la famosa Ratio studiorum. També defensà que les comunitats jesuïtes no tinguessin esclaus: «En endavant no es tindran en els nostres col·legis, cases i missions, esclaus, encara que a d’altres se’ls permeti», en una època en què aquesta pràctica encara era tolerada. Morí a Roma l’any 1572 i fou canonitzat el 1671.
Sant Gerard, prevere
Nasqué l’any 895 en un petit poble de l’actual Bèlgica. Durant una estada a França conegué la vida monàstica i decidí ingressar a l’abadia de Saint-Denis, on es formà com a monjo i fou ordenat prevere. Més endavant fundà l’abadia de Brogne (actualment anomenada Saint-Gérard), a l’actual Bèlgica, on introduí la regla de sant Benet i impulsà una vida monàstica marcada per la pregària, el treball i la disciplina. També participà en la reforma de diversos monestirs de la regió. Morí l’any 959.
Sant Dionís l'Areopagita, bisbe
Dionís és un dels atenencs que, segons els Fets dels Apòstols, es convertiren al cristianisme després d’escoltar la predicació de sant Pau a l’Areòpag d’Atenes. El text bíblic l’anomena entre els qui van creure en Crist, però no aporta més dades sobre la seva vida. La tradició posterior el presenta com a primer bisbe d’Atenes i com a màrtir en una de les primeres grans persecucions romanes contra els cristians.
Sant Virila de Leire, abat
Ingressà de jove al monestir de Leire, a Navarra, on arribà a ser abat. És venerat com un dels grans impulsors de la vida monàstica d’aquest cenobi. La tradició el situa al segle X i el recorda per la seva dedicació a la pregària i a la vida comunitària. La seva figura quedà especialment vinculada al monestir de Leire, on és venerat com a sant.
Una antiga llegenda explica que, mentre passejava pels boscos propers al monestir meditant sobre el misteri de la Trinitat, Virila s’aturà a escoltar el cant d’un ocell. Quan tornà a Leire, havien passat tres-cents anys, tot i que ell només n'havia percebut uns instants. Reunits els monjos per pregar, cantaren el salm 89, en el verset que diu: «Mil anys als teus ulls són com un dia que ja ha passat». Aleshores entrà al temple un rossinyol amb un anell al bec i el posà al dit de Virila. Aquest sentí la veu de Déu que li deia: «Si el cant d’un senzill ocell pot entretenir tres segles un home, què no serà capaç de fer la llum divina del Salvador?».
Array
(
[ID] => 1429
[actiu] => 1
[fecha] => 1790978400
[cicle] => -
[titol] => Sant Francesc de Borja, sant Gerard, sant Dionís l'Areopagita i sant Virila de Leire
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 3 d'octubre, celebrem la festivitat de sant Francesc de Borja, prevere; sant Gerard, prevere; sant Dionís l'Areopagita, bisbe; i sant Virila de Leire, abat.
Sant Francesc de Borja, prevere
De la família dels Borja, nasqué a Gandia l’any 1510. Es casà amb Elionor de Castro i tingué vuit fills. La seva posició social el portà a la cort de l’emperador Carles V i, més endavant, esdevingué lloctinent de Catalunya. La mort de la seva esposa, l’any 1546, marcà profundament la seva vida. Després de renunciar als seus títols i càrrecs, ingressà a la Companyia de Jesús, decidit a servir «un Senyor que no pogués morir». A Gandia ja havia afavorit la presència dels jesuïtes i hi fundà la primera escola de la Companyia.
Ordenat prevere, Francesc de Borja esdevingué el tercer prepòsit general de la Companyia de Jesús. Durant el seu mandat reorganitzà i consolidà l’orde, n’impulsà l’expansió per Europa i pels territoris de missió i, especialment, donà un gran impuls a la creació de nombrosos centres d’educació, pels quals creà la famosa Ratio studiorum. També defensà que les comunitats jesuïtes no tinguessin esclaus: «En endavant no es tindran en els nostres col·legis, cases i missions, esclaus, encara que a d’altres se’ls permeti», en una època en què aquesta pràctica encara era tolerada. Morí a Roma l’any 1572 i fou canonitzat el 1671.
Sant Gerard, prevere
Nasqué l’any 895 en un petit poble de l’actual Bèlgica. Durant una estada a França conegué la vida monàstica i decidí ingressar a l’abadia de Saint-Denis, on es formà com a monjo i fou ordenat prevere. Més endavant fundà l’abadia de Brogne (actualment anomenada Saint-Gérard), a l’actual Bèlgica, on introduí la regla de sant Benet i impulsà una vida monàstica marcada per la pregària, el treball i la disciplina. També participà en la reforma de diversos monestirs de la regió. Morí l’any 959.
Sant Dionís l'Areopagita, bisbe
Dionís és un dels atenencs que, segons els Fets dels Apòstols, es convertiren al cristianisme després d’escoltar la predicació de sant Pau a l’Areòpag d’Atenes. El text bíblic l’anomena entre els qui van creure en Crist, però no aporta més dades sobre la seva vida. La tradició posterior el presenta com a primer bisbe d’Atenes i com a màrtir en una de les primeres grans persecucions romanes contra els cristians.
Sant Virila de Leire, abat
Ingressà de jove al monestir de Leire, a Navarra, on arribà a ser abat. És venerat com un dels grans impulsors de la vida monàstica d’aquest cenobi. La tradició el situa al segle X i el recorda per la seva dedicació a la pregària i a la vida comunitària. La seva figura quedà especialment vinculada al monestir de Leire, on és venerat com a sant.
Una antiga llegenda explica que, mentre passejava pels boscos propers al monestir meditant sobre el misteri de la Trinitat, Virila s’aturà a escoltar el cant d’un ocell. Quan tornà a Leire, havien passat tres-cents anys, tot i que ell només n'havia percebut uns instants. Reunits els monjos per pregar, cantaren el salm 89, en el verset que diu: «Mil anys als teus ulls són com un dia que ja ha passat». Aleshores entrà al temple un rossinyol amb un anell al bec i el posà al dit de Virila. Aquest sentí la veu de Déu que li deia: «Si el cant d’un senzill ocell pot entretenir tres segles un home, què no serà capaç de fer la llum divina del Salvador?».
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1429.jpg
)