30 de setembre de 2026
Sant Jeroni i Santa Sofia
Avui, dia 30 de setembre, celebrem la festivitat de: sant Jeroni, prevere i doctor; i santa Sofia, vídua i màrtir.
Sant Jeroni, prevere i doctor de l’Església
Nasqué cap a l’any 345 a Estridó, a la frontera entre Dalmàcia i Pannònia, en una família cristiana que li proporcionà una sòlida formació. Després d’estudiar a Roma i de rebre el baptisme, s’orientà cap a la vida eremítica durant un temps al desert de Calcídica, a Síria, on, a més de dedicar-se a la pregària, aprofundí en l’estudi de les Sagrades Escriptures i en el coneixement del grec i de l’hebreu. Fou ordenat prevere a Antioquia i residí també a Constantinoble, on amplià la seva formació teològica.
L’any 382 tornà a Roma i es posà al servei del papa Damas I, que li encomanà la revisió de les versions llatines de la Bíblia. D’aquesta tasca sorgí el text bíblic conegut com a Vulgata, que es convertí en la principal traducció llatina de la Bíblia a Occident. Després de la mort del papa Damas, Jeroni deixà Roma i, l’any 386, s’establí definitivament a Betlem, on impulsà la vida monàstica, visqué amb gran austeritat i continuà incansablement la seva tasca de traducció i comentari de les Sagrades Escriptures, a més de dedicar-se a la predicació i a la direcció espiritual. Morí a Betlem el 30 de setembre de l’any 419 o 420. Sant Jeroni és, juntament amb sant Ambròs, sant Agustí i sant Gregori el Gran, un dels quatre grans doctors de l’Església d’occident.
Santa Sofia, vídua i màrtir
El seu nom significa “saviesa”. Segons la tradició, fou una vídua cristiana de Roma que, durant la persecució de l’emperador Adrià en el segle II, veié com les seves tres filles, Fe, Esperança i Caritat, eren martiritzades per la seva fe. Sofia repartí els seus béns entre els pobres i, després de donar sepultura a les seves filles, morí pocs dies més tard. La tradició situa la seva sepultura a la Via Aurèlia, a Roma.
Sant Jeroni, prevere i doctor de l’Església
Nasqué cap a l’any 345 a Estridó, a la frontera entre Dalmàcia i Pannònia, en una família cristiana que li proporcionà una sòlida formació. Després d’estudiar a Roma i de rebre el baptisme, s’orientà cap a la vida eremítica durant un temps al desert de Calcídica, a Síria, on, a més de dedicar-se a la pregària, aprofundí en l’estudi de les Sagrades Escriptures i en el coneixement del grec i de l’hebreu. Fou ordenat prevere a Antioquia i residí també a Constantinoble, on amplià la seva formació teològica.
L’any 382 tornà a Roma i es posà al servei del papa Damas I, que li encomanà la revisió de les versions llatines de la Bíblia. D’aquesta tasca sorgí el text bíblic conegut com a Vulgata, que es convertí en la principal traducció llatina de la Bíblia a Occident. Després de la mort del papa Damas, Jeroni deixà Roma i, l’any 386, s’establí definitivament a Betlem, on impulsà la vida monàstica, visqué amb gran austeritat i continuà incansablement la seva tasca de traducció i comentari de les Sagrades Escriptures, a més de dedicar-se a la predicació i a la direcció espiritual. Morí a Betlem el 30 de setembre de l’any 419 o 420. Sant Jeroni és, juntament amb sant Ambròs, sant Agustí i sant Gregori el Gran, un dels quatre grans doctors de l’Església d’occident.
Santa Sofia, vídua i màrtir
El seu nom significa “saviesa”. Segons la tradició, fou una vídua cristiana de Roma que, durant la persecució de l’emperador Adrià en el segle II, veié com les seves tres filles, Fe, Esperança i Caritat, eren martiritzades per la seva fe. Sofia repartí els seus béns entre els pobres i, després de donar sepultura a les seves filles, morí pocs dies més tard. La tradició situa la seva sepultura a la Via Aurèlia, a Roma.
Array
(
[ID] => 1426
[actiu] => 1
[fecha] => 1790719200
[cicle] => -
[titol] => Sant Jeroni i Santa Sofia
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 30 de setembre, celebrem la festivitat de: sant Jeroni, prevere i doctor; i santa Sofia, vídua i màrtir.
Sant Jeroni, prevere i doctor de l’Església
Nasqué cap a l’any 345 a Estridó, a la frontera entre Dalmàcia i Pannònia, en una família cristiana que li proporcionà una sòlida formació. Després d’estudiar a Roma i de rebre el baptisme, s’orientà cap a la vida eremítica durant un temps al desert de Calcídica, a Síria, on, a més de dedicar-se a la pregària, aprofundí en l’estudi de les Sagrades Escriptures i en el coneixement del grec i de l’hebreu. Fou ordenat prevere a Antioquia i residí també a Constantinoble, on amplià la seva formació teològica.
L’any 382 tornà a Roma i es posà al servei del papa Damas I, que li encomanà la revisió de les versions llatines de la Bíblia. D’aquesta tasca sorgí el text bíblic conegut com a Vulgata, que es convertí en la principal traducció llatina de la Bíblia a Occident. Després de la mort del papa Damas, Jeroni deixà Roma i, l’any 386, s’establí definitivament a Betlem, on impulsà la vida monàstica, visqué amb gran austeritat i continuà incansablement la seva tasca de traducció i comentari de les Sagrades Escriptures, a més de dedicar-se a la predicació i a la direcció espiritual. Morí a Betlem el 30 de setembre de l’any 419 o 420. Sant Jeroni és, juntament amb sant Ambròs, sant Agustí i sant Gregori el Gran, un dels quatre grans doctors de l’Església d’occident.
Santa Sofia, vídua i màrtir
El seu nom significa “saviesa”. Segons la tradició, fou una vídua cristiana de Roma que, durant la persecució de l’emperador Adrià en el segle II, veié com les seves tres filles, Fe, Esperança i Caritat, eren martiritzades per la seva fe. Sofia repartí els seus béns entre els pobres i, després de donar sepultura a les seves filles, morí pocs dies més tard. La tradició situa la seva sepultura a la Via Aurèlia, a Roma.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1426.jpg
)