Diumenge 27 de setembre de 2026
27 de setembre de 2026
Sant Vicenç de Paül, Santa Judit i Beates germanes Fradera
Avui, dia 27 de setembre, celebrem: la festivitat de sant Vicenç de Paül, prevere; de santa Judit; i de les beates germanes Fradera, verges i màrtirs.
Sant Vicenç de Paül, prevere
Nasqué el 1581 a Pouy, al sud-oest de França, en el si d’una família pagesa. Ordenat prevere, entrà en contacte amb figures com Pere de Bérulle i sant Francesc de Sales, i descobrí la necessitat d’una profunda renovació de la vida sacerdotal i d’una atenció més decidida als pobres. Esdevingué un gran organitzador de l’acció caritativa i fundà la Congregació de la Missió, formada pels Paüls, dedicada a la formació del clergat i a l’evangelització dels més pobres. Juntament amb santa Lluïsa de Marillac fundà també les Filles de la Caritat, posant el servei als més necessitats al centre de la seva obra: “Si deixeu la pregària per curar un malalt, deixareu Déu per trobar-vos amb Déu mateix: guarir un malalt és com recitar una pregària”.
La seva vida fou marcada per una profunda espiritualitat i per una extraordinària capacitat de servei. A les Filles de la Caritat els deia: “El vostre monestir seran les cases dels malalts; la vostra cel·la, una habitació de lloguer; la vostra capella, l’església parroquial; el vostre claustre, els carrers de la ciutat”. Morí a París el 27 de setembre de 1660 i fou canonitzat l’any 1737. L’any 1885 fou proclamat patró de totes les obres de caritat.
Santa Judit, vídua de l’Antic Testament
Judit és la protagonista del llibre bíblic que porta el seu nom, un dels llibres deuterocanònics de l’Antic Testament. És presentada com una vídua jove i virtuosa que, davant el setge de Betúlia per l’exèrcit de Nabucodonosor, confia en Déu i decideix actuar per salvar el seu poble. Amb astúcia, es presenta al campament enemic i aconsegueix acostar-se al general Holofernes, a qui acaba matant. La seva acció provoca la desfeta de l’exèrcit enemic i allibera la ciutat.
El llibre no és una crònica històrica, sinó un relat destinat a enfortir la fe del poble en la capacitat salvadora de Déu. Judit hi apareix com a instrument de salvació precisament per la seva confiança en Déu i el seu coratge. El seu càntic de victòria proclama: “El Senyor totpoderós els ha bandejat, i ho ha fet valent-se d’una dona”.
Beates germanes Fradera, verges i màrtirs
Les germanes Fradera, Carme, Rosa i Magdalena, nascudes a Riudarenes, a la Selva, entre els anys 1895 i 1902, foren tres germanes de les Missioneres del Cor de Maria, congregació dedicada a l’educació dels joves i al servei dels més necessitats. Amb l’esclat de la Guerra Civil, hagueren d’abandonar les seves comunitats i refugiar-se a la casa familiar de Riudarenes.
La matinada del 27 de setembre de 1936 foren detingudes: “Estem disposades a morir per la nostra fe. Obriu-los, perquè nosaltres ja estem preparades, i si ens maten, reposarem en Déu”. Aquell mateix dia foren assassinades al bosc dels Hostalets, prop de Lloret de Mar. Segons els testimonis, afrontaren la mort amb serenitat i amb la voluntat de mantenir-se fidels a la seva fe. Les seves despulles reposen actualment a la Casa Mare de les Missioneres del Cor de Maria, a Olot. Foren beatificades el 28 d’octubre de 2007.
Sant Vicenç de Paül, prevere
Nasqué el 1581 a Pouy, al sud-oest de França, en el si d’una família pagesa. Ordenat prevere, entrà en contacte amb figures com Pere de Bérulle i sant Francesc de Sales, i descobrí la necessitat d’una profunda renovació de la vida sacerdotal i d’una atenció més decidida als pobres. Esdevingué un gran organitzador de l’acció caritativa i fundà la Congregació de la Missió, formada pels Paüls, dedicada a la formació del clergat i a l’evangelització dels més pobres. Juntament amb santa Lluïsa de Marillac fundà també les Filles de la Caritat, posant el servei als més necessitats al centre de la seva obra: “Si deixeu la pregària per curar un malalt, deixareu Déu per trobar-vos amb Déu mateix: guarir un malalt és com recitar una pregària”.
La seva vida fou marcada per una profunda espiritualitat i per una extraordinària capacitat de servei. A les Filles de la Caritat els deia: “El vostre monestir seran les cases dels malalts; la vostra cel·la, una habitació de lloguer; la vostra capella, l’església parroquial; el vostre claustre, els carrers de la ciutat”. Morí a París el 27 de setembre de 1660 i fou canonitzat l’any 1737. L’any 1885 fou proclamat patró de totes les obres de caritat.
Santa Judit, vídua de l’Antic Testament
Judit és la protagonista del llibre bíblic que porta el seu nom, un dels llibres deuterocanònics de l’Antic Testament. És presentada com una vídua jove i virtuosa que, davant el setge de Betúlia per l’exèrcit de Nabucodonosor, confia en Déu i decideix actuar per salvar el seu poble. Amb astúcia, es presenta al campament enemic i aconsegueix acostar-se al general Holofernes, a qui acaba matant. La seva acció provoca la desfeta de l’exèrcit enemic i allibera la ciutat.
El llibre no és una crònica històrica, sinó un relat destinat a enfortir la fe del poble en la capacitat salvadora de Déu. Judit hi apareix com a instrument de salvació precisament per la seva confiança en Déu i el seu coratge. El seu càntic de victòria proclama: “El Senyor totpoderós els ha bandejat, i ho ha fet valent-se d’una dona”.
Beates germanes Fradera, verges i màrtirs
Les germanes Fradera, Carme, Rosa i Magdalena, nascudes a Riudarenes, a la Selva, entre els anys 1895 i 1902, foren tres germanes de les Missioneres del Cor de Maria, congregació dedicada a l’educació dels joves i al servei dels més necessitats. Amb l’esclat de la Guerra Civil, hagueren d’abandonar les seves comunitats i refugiar-se a la casa familiar de Riudarenes.
La matinada del 27 de setembre de 1936 foren detingudes: “Estem disposades a morir per la nostra fe. Obriu-los, perquè nosaltres ja estem preparades, i si ens maten, reposarem en Déu”. Aquell mateix dia foren assassinades al bosc dels Hostalets, prop de Lloret de Mar. Segons els testimonis, afrontaren la mort amb serenitat i amb la voluntat de mantenir-se fidels a la seva fe. Les seves despulles reposen actualment a la Casa Mare de les Missioneres del Cor de Maria, a Olot. Foren beatificades el 28 d’octubre de 2007.
Array
(
[ID] => 1423
[actiu] => 1
[fecha] => 1790460000
[cicle] => -
[titol] => Sant Vicenç de Paül, Santa Judit i Beates germanes Fradera
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 27 de setembre, celebrem: la festivitat de sant Vicenç de Paül, prevere; de santa Judit; i de les beates germanes Fradera, verges i màrtirs.
Sant Vicenç de Paül, prevere
Nasqué el 1581 a Pouy, al sud-oest de França, en el si d’una família pagesa. Ordenat prevere, entrà en contacte amb figures com Pere de Bérulle i sant Francesc de Sales, i descobrí la necessitat d’una profunda renovació de la vida sacerdotal i d’una atenció més decidida als pobres. Esdevingué un gran organitzador de l’acció caritativa i fundà la Congregació de la Missió, formada pels Paüls, dedicada a la formació del clergat i a l’evangelització dels més pobres. Juntament amb santa Lluïsa de Marillac fundà també les Filles de la Caritat, posant el servei als més necessitats al centre de la seva obra: “Si deixeu la pregària per curar un malalt, deixareu Déu per trobar-vos amb Déu mateix: guarir un malalt és com recitar una pregària”.
La seva vida fou marcada per una profunda espiritualitat i per una extraordinària capacitat de servei. A les Filles de la Caritat els deia: “El vostre monestir seran les cases dels malalts; la vostra cel·la, una habitació de lloguer; la vostra capella, l’església parroquial; el vostre claustre, els carrers de la ciutat”. Morí a París el 27 de setembre de 1660 i fou canonitzat l’any 1737. L’any 1885 fou proclamat patró de totes les obres de caritat.
Santa Judit, vídua de l’Antic Testament
Judit és la protagonista del llibre bíblic que porta el seu nom, un dels llibres deuterocanònics de l’Antic Testament. És presentada com una vídua jove i virtuosa que, davant el setge de Betúlia per l’exèrcit de Nabucodonosor, confia en Déu i decideix actuar per salvar el seu poble. Amb astúcia, es presenta al campament enemic i aconsegueix acostar-se al general Holofernes, a qui acaba matant. La seva acció provoca la desfeta de l’exèrcit enemic i allibera la ciutat.
El llibre no és una crònica històrica, sinó un relat destinat a enfortir la fe del poble en la capacitat salvadora de Déu. Judit hi apareix com a instrument de salvació precisament per la seva confiança en Déu i el seu coratge. El seu càntic de victòria proclama: “El Senyor totpoderós els ha bandejat, i ho ha fet valent-se d’una dona”.
Beates germanes Fradera, verges i màrtirs
Les germanes Fradera, Carme, Rosa i Magdalena, nascudes a Riudarenes, a la Selva, entre els anys 1895 i 1902, foren tres germanes de les Missioneres del Cor de Maria, congregació dedicada a l’educació dels joves i al servei dels més necessitats. Amb l’esclat de la Guerra Civil, hagueren d’abandonar les seves comunitats i refugiar-se a la casa familiar de Riudarenes.
La matinada del 27 de setembre de 1936 foren detingudes: “Estem disposades a morir per la nostra fe. Obriu-los, perquè nosaltres ja estem preparades, i si ens maten, reposarem en Déu”. Aquell mateix dia foren assassinades al bosc dels Hostalets, prop de Lloret de Mar. Segons els testimonis, afrontaren la mort amb serenitat i amb la voluntat de mantenir-se fidels a la seva fe. Les seves despulles reposen actualment a la Casa Mare de les Missioneres del Cor de Maria, a Olot. Foren beatificades el 28 d’octubre de 2007.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1423.jpg
)