Divendres 25 de setembre de 2026
25 de setembre de 2026
Sant Dalmau Moner, santa Aurèlia, sant Sergi i Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus
Avui, 25 de setembre, celebrem la festivitat de sant Dalmau Moner, religiós; santa Aurèlia, verge; sant Sergi, monjo, i la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus.
Sant Dalmau Moner, religiós
Nasqué l’any 1291 a Santa Coloma de Farners i ingressà de jove a l’orde dels Predicadors. Durant els primers anys visqué en diversos convents on exercí tasques de formació i predicació. Home de profunda vida contemplativa, estimava especialment la solitud i defugia els qui s’apropaven a ell atrets per la seva fama de santedat.
Es retirà primer a la Sainte-Baume, a la Provença, i després tornà a Girona, on visqué com a anacoreta en una cova de l’hort del convent de Sant Domènec. Allí dugué una vida de pregària i extrema penitència, però sense abandonar el servei a la comunitat: exercí de predicador, sagristà i mestre de novicis. La seva fama de santedat i els miracles que se li atribuïen atreien nombroses persones que cercaven el seu consell. Morí a Girona el 24 de setembre de 1341 i el seu culte fou confirmat l’any 1721.
Santa Aurèlia, verge
Segons una antiga tradició medieval, Aurèlia i la seva germana Neomísia nasqueren a l’Àsia Menor i, mogudes per la seva devoció, pelegrinaren a Terra Santa i a Roma. Foren atacades per uns sarraïns a la Via Latina, però un fort temporal dispersà els seus perseguidors i les dues germanes pogueren continuar el viatge i s’establiren prop d’Anagni, on es dedicaren a la pregària, la penitència i l’ajuda els pobres, els ancients i els malalts.
Sant Sergi, monjo
Nasqué l’any 1314 a Rostov, al nord-est de Moscou, amb el nom de Bartomeu. Després de la mort dels seus pares, es retirà amb el seu germà Esteve a una zona boscosa prop de Radonej per viure en solitud i pregària. Allí construïren una petita església dedicada a la Santíssima Trinitat i, poc després, Bartomeu prengué l’hàbit monàstic i el nom de Sergi. Al seu voltant s’aplegaren altres monjos i així nasqué un monestir, del qual fou nomenat abat.
Malgrat ser el fundador i hegumen (abat) de la comunitat, es distingí per la seva humilitat i continuà fent les feines més senzilles: tallava llenya, portava aigua, feia pa i cosia la roba dels monjos. El monestir de la Trinitat es convertí en un important centre de vida monàstica, i els seus deixebles fundaren nombroses comunitats monàstiques al nord de Rússia, que amb el temps esdevingueren nuclis urbans. Sergi també exercí una gran influència espiritual en la societat russa del seu temps. Morí el 25 de setembre de 1392 i és un dels sants més venerats de l’Església russa.
La Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus
La veneració reusenca a la Mare de Déu de la Misericòrdia té el seu origen en la tradició de l’aparició de la Mare de Déu a la pastoreta Isabel Besora, l’any 1592. Segons la tradició, la Mare de Déu li demanà que anunciés a la ciutat que cessaria la pesta que l’afligia, fet que fou interpretat com un signe de la seva protecció. En agraïment, els reusencs aixecaren un santuari al lloc de l’aparició, origen de l’actual santuari de la Misericòrdia. Fou coronada solemnement l’any 1904.
Sant Dalmau Moner, religiós
Nasqué l’any 1291 a Santa Coloma de Farners i ingressà de jove a l’orde dels Predicadors. Durant els primers anys visqué en diversos convents on exercí tasques de formació i predicació. Home de profunda vida contemplativa, estimava especialment la solitud i defugia els qui s’apropaven a ell atrets per la seva fama de santedat.
Es retirà primer a la Sainte-Baume, a la Provença, i després tornà a Girona, on visqué com a anacoreta en una cova de l’hort del convent de Sant Domènec. Allí dugué una vida de pregària i extrema penitència, però sense abandonar el servei a la comunitat: exercí de predicador, sagristà i mestre de novicis. La seva fama de santedat i els miracles que se li atribuïen atreien nombroses persones que cercaven el seu consell. Morí a Girona el 24 de setembre de 1341 i el seu culte fou confirmat l’any 1721.
Santa Aurèlia, verge
Segons una antiga tradició medieval, Aurèlia i la seva germana Neomísia nasqueren a l’Àsia Menor i, mogudes per la seva devoció, pelegrinaren a Terra Santa i a Roma. Foren atacades per uns sarraïns a la Via Latina, però un fort temporal dispersà els seus perseguidors i les dues germanes pogueren continuar el viatge i s’establiren prop d’Anagni, on es dedicaren a la pregària, la penitència i l’ajuda els pobres, els ancients i els malalts.
Sant Sergi, monjo
Nasqué l’any 1314 a Rostov, al nord-est de Moscou, amb el nom de Bartomeu. Després de la mort dels seus pares, es retirà amb el seu germà Esteve a una zona boscosa prop de Radonej per viure en solitud i pregària. Allí construïren una petita església dedicada a la Santíssima Trinitat i, poc després, Bartomeu prengué l’hàbit monàstic i el nom de Sergi. Al seu voltant s’aplegaren altres monjos i així nasqué un monestir, del qual fou nomenat abat.
Malgrat ser el fundador i hegumen (abat) de la comunitat, es distingí per la seva humilitat i continuà fent les feines més senzilles: tallava llenya, portava aigua, feia pa i cosia la roba dels monjos. El monestir de la Trinitat es convertí en un important centre de vida monàstica, i els seus deixebles fundaren nombroses comunitats monàstiques al nord de Rússia, que amb el temps esdevingueren nuclis urbans. Sergi també exercí una gran influència espiritual en la societat russa del seu temps. Morí el 25 de setembre de 1392 i és un dels sants més venerats de l’Església russa.
La Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus
La veneració reusenca a la Mare de Déu de la Misericòrdia té el seu origen en la tradició de l’aparició de la Mare de Déu a la pastoreta Isabel Besora, l’any 1592. Segons la tradició, la Mare de Déu li demanà que anunciés a la ciutat que cessaria la pesta que l’afligia, fet que fou interpretat com un signe de la seva protecció. En agraïment, els reusencs aixecaren un santuari al lloc de l’aparició, origen de l’actual santuari de la Misericòrdia. Fou coronada solemnement l’any 1904.
Array
(
[ID] => 1421
[actiu] => 1
[fecha] => 1790287200
[cicle] => -
[titol] => Sant Dalmau Moner, santa Aurèlia, sant Sergi i Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus
[entradeta] =>
[cos] => Avui, 25 de setembre, celebrem la festivitat de sant Dalmau Moner, religiós; santa Aurèlia, verge; sant Sergi, monjo, i la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus.
Sant Dalmau Moner, religiós
Nasqué l’any 1291 a Santa Coloma de Farners i ingressà de jove a l’orde dels Predicadors. Durant els primers anys visqué en diversos convents on exercí tasques de formació i predicació. Home de profunda vida contemplativa, estimava especialment la solitud i defugia els qui s’apropaven a ell atrets per la seva fama de santedat.
Es retirà primer a la Sainte-Baume, a la Provença, i després tornà a Girona, on visqué com a anacoreta en una cova de l’hort del convent de Sant Domènec. Allí dugué una vida de pregària i extrema penitència, però sense abandonar el servei a la comunitat: exercí de predicador, sagristà i mestre de novicis. La seva fama de santedat i els miracles que se li atribuïen atreien nombroses persones que cercaven el seu consell. Morí a Girona el 24 de setembre de 1341 i el seu culte fou confirmat l’any 1721.
Santa Aurèlia, verge
Segons una antiga tradició medieval, Aurèlia i la seva germana Neomísia nasqueren a l’Àsia Menor i, mogudes per la seva devoció, pelegrinaren a Terra Santa i a Roma. Foren atacades per uns sarraïns a la Via Latina, però un fort temporal dispersà els seus perseguidors i les dues germanes pogueren continuar el viatge i s’establiren prop d’Anagni, on es dedicaren a la pregària, la penitència i l’ajuda els pobres, els ancients i els malalts.
Sant Sergi, monjo
Nasqué l’any 1314 a Rostov, al nord-est de Moscou, amb el nom de Bartomeu. Després de la mort dels seus pares, es retirà amb el seu germà Esteve a una zona boscosa prop de Radonej per viure en solitud i pregària. Allí construïren una petita església dedicada a la Santíssima Trinitat i, poc després, Bartomeu prengué l’hàbit monàstic i el nom de Sergi. Al seu voltant s’aplegaren altres monjos i així nasqué un monestir, del qual fou nomenat abat.
Malgrat ser el fundador i hegumen (abat) de la comunitat, es distingí per la seva humilitat i continuà fent les feines més senzilles: tallava llenya, portava aigua, feia pa i cosia la roba dels monjos. El monestir de la Trinitat es convertí en un important centre de vida monàstica, i els seus deixebles fundaren nombroses comunitats monàstiques al nord de Rússia, que amb el temps esdevingueren nuclis urbans. Sergi també exercí una gran influència espiritual en la societat russa del seu temps. Morí el 25 de setembre de 1392 i és un dels sants més venerats de l’Església russa.
La Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus
La veneració reusenca a la Mare de Déu de la Misericòrdia té el seu origen en la tradició de l’aparició de la Mare de Déu a la pastoreta Isabel Besora, l’any 1592. Segons la tradició, la Mare de Déu li demanà que anunciés a la ciutat que cessaria la pesta que l’afligia, fet que fou interpretat com un signe de la seva protecció. En agraïment, els reusencs aixecaren un santuari al lloc de l’aparició, origen de l’actual santuari de la Misericòrdia. Fou coronada solemnement l’any 1904.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1421.jpg
)