24 de setembre de 2026
Mare de Déu de la Mercè i sant Gerard
Avui, 24 de setembre, celebrem la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè i de sant Gerard, bisbe i màrtir.
La Mare de Déu de la Mercè
La Mare de Déu de la Mercè és una advocació mariana originària de Barcelona i estretament vinculada a la fundació de l’Orde de la Mercè. Segons la tradició mercedària, la nit del 2 d’agost de 1218 la Mare de Déu s’aparegué simultàniament a sant Pere Nolasc, a sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume I, i els encomanà la fundació d’un orde dedicat a la redempció dels cristians captius. L’orde es fundà aquell mateix any a la catedral de Barcelona, amb el suport del rei i del bisbe Berenguer de Palou, i fou confirmat l’any 1235. Reberen com a escut la creu blanca sobre camp vermell, titular de la catedral de Barcelona, i les quatre barres de la Corona Catalanoaragonesa.
La seva advocació està documentada ja cap al 1230 i aviat se li dedicà un temple. La imatge que avui es venera és una talla gòtica de fusta del segle XIV, atribuïda probablement a Pere Moragues. Fou proclamada patrona de Barcelona després de diversos episodis en què la ciutat invocà la seva protecció, i el seu culte es va estendre a tota l’Església l’any 1696. Fou coronada canònicament l’any 1888, durant l’Exposició Universal de Barcelona.
Sant Gerard, bisbe i màrtir
Nasqué cap a l’any 977 a la Llombardia i ingressà de jove al monestir benedictí de Sant Jordi Major de Venècia, d’on arribà a ser abat. Després d’un viatge a Terra Santa, es dirigí a Hongria i es posà al servei del rei sant Esteve, que li confià la formació del seu fill, el príncep Emeric. L’any 1030 fou nomenat bisbe de Csanád, on treballà per organitzar i consolidar la jove Església hongaresa.
Morí màrtir durant una revolta pagana el 24 de setembre de l’any 1046. Segons la tradició, fou capturat, lapidat i finalment llançat al Danubi. Fou canonitzat l’any 1083, juntament amb sant Esteve i sant Emeric.
La Mare de Déu de la Mercè
La Mare de Déu de la Mercè és una advocació mariana originària de Barcelona i estretament vinculada a la fundació de l’Orde de la Mercè. Segons la tradició mercedària, la nit del 2 d’agost de 1218 la Mare de Déu s’aparegué simultàniament a sant Pere Nolasc, a sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume I, i els encomanà la fundació d’un orde dedicat a la redempció dels cristians captius. L’orde es fundà aquell mateix any a la catedral de Barcelona, amb el suport del rei i del bisbe Berenguer de Palou, i fou confirmat l’any 1235. Reberen com a escut la creu blanca sobre camp vermell, titular de la catedral de Barcelona, i les quatre barres de la Corona Catalanoaragonesa.
La seva advocació està documentada ja cap al 1230 i aviat se li dedicà un temple. La imatge que avui es venera és una talla gòtica de fusta del segle XIV, atribuïda probablement a Pere Moragues. Fou proclamada patrona de Barcelona després de diversos episodis en què la ciutat invocà la seva protecció, i el seu culte es va estendre a tota l’Església l’any 1696. Fou coronada canònicament l’any 1888, durant l’Exposició Universal de Barcelona.
Sant Gerard, bisbe i màrtir
Nasqué cap a l’any 977 a la Llombardia i ingressà de jove al monestir benedictí de Sant Jordi Major de Venècia, d’on arribà a ser abat. Després d’un viatge a Terra Santa, es dirigí a Hongria i es posà al servei del rei sant Esteve, que li confià la formació del seu fill, el príncep Emeric. L’any 1030 fou nomenat bisbe de Csanád, on treballà per organitzar i consolidar la jove Església hongaresa.
Morí màrtir durant una revolta pagana el 24 de setembre de l’any 1046. Segons la tradició, fou capturat, lapidat i finalment llançat al Danubi. Fou canonitzat l’any 1083, juntament amb sant Esteve i sant Emeric.
Array
(
[ID] => 1420
[actiu] => 1
[fecha] => 1790200800
[cicle] => -
[titol] => Mare de Déu de la Mercè i sant Gerard
[entradeta] =>
[cos] => Avui, 24 de setembre, celebrem la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè i de sant Gerard, bisbe i màrtir.
La Mare de Déu de la Mercè
La Mare de Déu de la Mercè és una advocació mariana originària de Barcelona i estretament vinculada a la fundació de l’Orde de la Mercè. Segons la tradició mercedària, la nit del 2 d’agost de 1218 la Mare de Déu s’aparegué simultàniament a sant Pere Nolasc, a sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume I, i els encomanà la fundació d’un orde dedicat a la redempció dels cristians captius. L’orde es fundà aquell mateix any a la catedral de Barcelona, amb el suport del rei i del bisbe Berenguer de Palou, i fou confirmat l’any 1235. Reberen com a escut la creu blanca sobre camp vermell, titular de la catedral de Barcelona, i les quatre barres de la Corona Catalanoaragonesa.
La seva advocació està documentada ja cap al 1230 i aviat se li dedicà un temple. La imatge que avui es venera és una talla gòtica de fusta del segle XIV, atribuïda probablement a Pere Moragues. Fou proclamada patrona de Barcelona després de diversos episodis en què la ciutat invocà la seva protecció, i el seu culte es va estendre a tota l’Església l’any 1696. Fou coronada canònicament l’any 1888, durant l’Exposició Universal de Barcelona.
Sant Gerard, bisbe i màrtir
Nasqué cap a l’any 977 a la Llombardia i ingressà de jove al monestir benedictí de Sant Jordi Major de Venècia, d’on arribà a ser abat. Després d’un viatge a Terra Santa, es dirigí a Hongria i es posà al servei del rei sant Esteve, que li confià la formació del seu fill, el príncep Emeric. L’any 1030 fou nomenat bisbe de Csanád, on treballà per organitzar i consolidar la jove Església hongaresa.
Morí màrtir durant una revolta pagana el 24 de setembre de l’any 1046. Segons la tradició, fou capturat, lapidat i finalment llançat al Danubi. Fou canonitzat l’any 1083, juntament amb sant Esteve i sant Emeric.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1420.jpg
)