Dijous 17 de setembre de 2026
17 de setembre de 2026
Sant Robert Bellarmino, santa Hildegarda i dedicació de la catedral de Vic
Avui, dia 17 de setembre, celebrem la festivitat de: sant Robert Bellarmino, cardenal, bisbe i doctor de l’Església; santa Hildegarda, verge i doctora de l’Església; i la dedicació de la catedral de Vic.
Sant Robert Bellarmino, cardenal, bisbe i doctor de l’Església
Nasqué a Montepulciano, a la Toscana, l’any 1542, en el si d’una família noble. Malgrat que el seu pare volia que es dediqués a la política, ingressà a la Companyia de Jesús i esdevingué un destacat teòleg. Ensenyà a Lovaina i a Roma i, més endavant, ocupà diverses responsabilitats a la Cúria romana, on destacà pels seus coneixements teològics i les seves aptituds diplomàtiques. Fou creat cardenal l’any 1599 i arquebisbe de Càpua l’any 1602. Malgrat les altes responsabilitats que exercí, es distingí per la senzillesa de vida i la dedicació a la pregària i al ministeri pastoral. Morí a Roma l’any 1621. Fou canonitzat el 1930 i proclamat doctor de l’Església l’any 1931.
Santa Hildegarda von Bingen, verge i doctora de l’Església
Nascuda a Bermersheim, al Palatinat, cap a l’any 1098, fou la desena filla d’una família noble. Als vuit anys fou confiada a la comunitat benedictina de Disibodenberg, i l’any 1136 en fou elegida abadessa. Mística i visionària, destacà també per la seva capacitat d’organització i pel seu compromís amb la renovació de la vida de l’Església. Fundà els monestirs de Rupertsberg i Eibingen i mantingué una intensa activitat epistolar i de predicació. Les seves experiències místiques donaren lloc a diversos escrits teològics, entre els quals destaca Scivias, on descriu i interpreta vint-i-sis visions. També s’interessà per la medicina i les ciències naturals i compongué nombroses peces musicals, convençuda que la música, feta amb instruments terrenals, pot evocar l’harmonia celestial que regnava al Paradís abans del pecat original. Morí a Rupertsberg el 17 de setembre de 1179. Venerada des d’antic com a santa, fou proclamada doctora de l’Església l’any 2012.
Dedicació de la catedral de Vic
Les primeres notícies de la comunitat cristiana d’Ausa, l’antiga Vic, es remunten al segle VI. La seu episcopal fou restaurada durant els segles IX i X, i al segle XI el bisbe i abat Oliba reconstruí completament la catedral de Sant Pere, consagrada l’any 1038. D’aquell temple romànic en resten encara el campanar i la cripta. La catedral actual, d’estil neoclàssic, substituí l’edifici medieval i fou consagrada el 15 de setembre de 1803; l’aniversari de la seva dedicació se celebra litúrgicament el 17 de setembre.
Sant Robert Bellarmino, cardenal, bisbe i doctor de l’Església
Nasqué a Montepulciano, a la Toscana, l’any 1542, en el si d’una família noble. Malgrat que el seu pare volia que es dediqués a la política, ingressà a la Companyia de Jesús i esdevingué un destacat teòleg. Ensenyà a Lovaina i a Roma i, més endavant, ocupà diverses responsabilitats a la Cúria romana, on destacà pels seus coneixements teològics i les seves aptituds diplomàtiques. Fou creat cardenal l’any 1599 i arquebisbe de Càpua l’any 1602. Malgrat les altes responsabilitats que exercí, es distingí per la senzillesa de vida i la dedicació a la pregària i al ministeri pastoral. Morí a Roma l’any 1621. Fou canonitzat el 1930 i proclamat doctor de l’Església l’any 1931.
Santa Hildegarda von Bingen, verge i doctora de l’Església
Nascuda a Bermersheim, al Palatinat, cap a l’any 1098, fou la desena filla d’una família noble. Als vuit anys fou confiada a la comunitat benedictina de Disibodenberg, i l’any 1136 en fou elegida abadessa. Mística i visionària, destacà també per la seva capacitat d’organització i pel seu compromís amb la renovació de la vida de l’Església. Fundà els monestirs de Rupertsberg i Eibingen i mantingué una intensa activitat epistolar i de predicació. Les seves experiències místiques donaren lloc a diversos escrits teològics, entre els quals destaca Scivias, on descriu i interpreta vint-i-sis visions. També s’interessà per la medicina i les ciències naturals i compongué nombroses peces musicals, convençuda que la música, feta amb instruments terrenals, pot evocar l’harmonia celestial que regnava al Paradís abans del pecat original. Morí a Rupertsberg el 17 de setembre de 1179. Venerada des d’antic com a santa, fou proclamada doctora de l’Església l’any 2012.
Dedicació de la catedral de Vic
Les primeres notícies de la comunitat cristiana d’Ausa, l’antiga Vic, es remunten al segle VI. La seu episcopal fou restaurada durant els segles IX i X, i al segle XI el bisbe i abat Oliba reconstruí completament la catedral de Sant Pere, consagrada l’any 1038. D’aquell temple romànic en resten encara el campanar i la cripta. La catedral actual, d’estil neoclàssic, substituí l’edifici medieval i fou consagrada el 15 de setembre de 1803; l’aniversari de la seva dedicació se celebra litúrgicament el 17 de setembre.
Array
(
[ID] => 1413
[actiu] => 1
[fecha] => 1789596000
[cicle] => -
[titol] => Sant Robert Bellarmino, santa Hildegarda i dedicació de la catedral de Vic
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 17 de setembre, celebrem la festivitat de: sant Robert Bellarmino, cardenal, bisbe i doctor de l’Església; santa Hildegarda, verge i doctora de l’Església; i la dedicació de la catedral de Vic.
Sant Robert Bellarmino, cardenal, bisbe i doctor de l’Església
Nasqué a Montepulciano, a la Toscana, l’any 1542, en el si d’una família noble. Malgrat que el seu pare volia que es dediqués a la política, ingressà a la Companyia de Jesús i esdevingué un destacat teòleg. Ensenyà a Lovaina i a Roma i, més endavant, ocupà diverses responsabilitats a la Cúria romana, on destacà pels seus coneixements teològics i les seves aptituds diplomàtiques. Fou creat cardenal l’any 1599 i arquebisbe de Càpua l’any 1602. Malgrat les altes responsabilitats que exercí, es distingí per la senzillesa de vida i la dedicació a la pregària i al ministeri pastoral. Morí a Roma l’any 1621. Fou canonitzat el 1930 i proclamat doctor de l’Església l’any 1931.
Santa Hildegarda von Bingen, verge i doctora de l’Església
Nascuda a Bermersheim, al Palatinat, cap a l’any 1098, fou la desena filla d’una família noble. Als vuit anys fou confiada a la comunitat benedictina de Disibodenberg, i l’any 1136 en fou elegida abadessa. Mística i visionària, destacà també per la seva capacitat d’organització i pel seu compromís amb la renovació de la vida de l’Església. Fundà els monestirs de Rupertsberg i Eibingen i mantingué una intensa activitat epistolar i de predicació. Les seves experiències místiques donaren lloc a diversos escrits teològics, entre els quals destaca Scivias, on descriu i interpreta vint-i-sis visions. També s’interessà per la medicina i les ciències naturals i compongué nombroses peces musicals, convençuda que la música, feta amb instruments terrenals, pot evocar l’harmonia celestial que regnava al Paradís abans del pecat original. Morí a Rupertsberg el 17 de setembre de 1179. Venerada des d’antic com a santa, fou proclamada doctora de l’Església l’any 2012.
Dedicació de la catedral de Vic
Les primeres notícies de la comunitat cristiana d’Ausa, l’antiga Vic, es remunten al segle VI. La seu episcopal fou restaurada durant els segles IX i X, i al segle XI el bisbe i abat Oliba reconstruí completament la catedral de Sant Pere, consagrada l’any 1038. D’aquell temple romànic en resten encara el campanar i la cripta. La catedral actual, d’estil neoclàssic, substituí l’edifici medieval i fou consagrada el 15 de setembre de 1803; l’aniversari de la seva dedicació se celebra litúrgicament el 17 de setembre.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1413.jpg
)