16 de setembre de 2026
Sant Corneli i sant Cebrià
Avui, dia 16 de setembre, celebrem la festivitat dels màrtirs: sant Corneli, papa, i sant Cebrià, bisbe. Celebrem junts la seva memòria perquè tots dos mantingueren en vida una sòlida amistat, basada en la mateixa fe i en el mateix combat. Tots dos foren testimonis de la fe en temps de persecució i lluitaren per la unitat i la fe de l’Església.
Sant Corneli, papa i màrtir
Nascut a finals del segle II, era prevere a Roma quan fou elegit papa l’any 251, després de la persecució de l’emperador Deci. Durant el seu breu pontificat hagué d’afrontar el cisma promogut per Novacià, que l’acusava de ser massa indulgent amb els lapsi, els cristians que havien apostatat durant la persecució i volien retornar a l’Església. Segons Novacià, com l’Església és una Església de sants, no pot tolerar la presència de pecadors en el seu si. Corneli, amb el suport de sant Cebrià i d’altres bisbes, defensà que els qui havien caigut podien ser reconciliats després d’una adequada penitència. Amb aquesta actitud contribuí a preservar la unitat de l’Església. Durant la persecució de l’emperador Gal·lus, fou exiliat a Centumcelles, l’actual Civitavecchia, on morí l’any 253. Sant Cebrià l’anomenà màrtir per la fermesa amb què havia defensat la fe i l’Església.
Sant Cebrià, bisbe i màrtir
Nascut a Cartago cap a l’any 210, fou un prestigiós retòric fins que, ja adult, es convertí al cristianisme l’any 246. Poc després fou ordenat prevere i, l’any 249, elegit bisbe de Cartago. Durant les persecucions hagué de viure amagat durant un temps, però mantingué una intensa correspondència amb les comunitats cristianes i defensà amb fermesa la unitat de l’Església. Estretament vinculat al papa Corneli, s’oposà al rigorisme dels novacians i defensà que els cristians que havien apostatat poguessin tornar a la comunió després d’una llarga penitència. També deixà nombrosos escrits sobre la fe, la vida cristiana i la unitat de l’Església, entre els quals destaca la coneguda afirmació: «No pot tenir Déu per Pare qui no té l’Església per Mare». Durant la persecució de Valerià retornà a Cartago per donar testimoni de la seva fe i fou decapitat l’any 258.
Sant Corneli, papa i màrtir
Nascut a finals del segle II, era prevere a Roma quan fou elegit papa l’any 251, després de la persecució de l’emperador Deci. Durant el seu breu pontificat hagué d’afrontar el cisma promogut per Novacià, que l’acusava de ser massa indulgent amb els lapsi, els cristians que havien apostatat durant la persecució i volien retornar a l’Església. Segons Novacià, com l’Església és una Església de sants, no pot tolerar la presència de pecadors en el seu si. Corneli, amb el suport de sant Cebrià i d’altres bisbes, defensà que els qui havien caigut podien ser reconciliats després d’una adequada penitència. Amb aquesta actitud contribuí a preservar la unitat de l’Església. Durant la persecució de l’emperador Gal·lus, fou exiliat a Centumcelles, l’actual Civitavecchia, on morí l’any 253. Sant Cebrià l’anomenà màrtir per la fermesa amb què havia defensat la fe i l’Església.
Sant Cebrià, bisbe i màrtir
Nascut a Cartago cap a l’any 210, fou un prestigiós retòric fins que, ja adult, es convertí al cristianisme l’any 246. Poc després fou ordenat prevere i, l’any 249, elegit bisbe de Cartago. Durant les persecucions hagué de viure amagat durant un temps, però mantingué una intensa correspondència amb les comunitats cristianes i defensà amb fermesa la unitat de l’Església. Estretament vinculat al papa Corneli, s’oposà al rigorisme dels novacians i defensà que els cristians que havien apostatat poguessin tornar a la comunió després d’una llarga penitència. També deixà nombrosos escrits sobre la fe, la vida cristiana i la unitat de l’Església, entre els quals destaca la coneguda afirmació: «No pot tenir Déu per Pare qui no té l’Església per Mare». Durant la persecució de Valerià retornà a Cartago per donar testimoni de la seva fe i fou decapitat l’any 258.
Array
(
[ID] => 1412
[actiu] => 1
[fecha] => 1789509600
[cicle] => -
[titol] => Sant Corneli i sant Cebrià
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 16 de setembre, celebrem la festivitat dels màrtirs: sant Corneli, papa, i sant Cebrià, bisbe. Celebrem junts la seva memòria perquè tots dos mantingueren en vida una sòlida amistat, basada en la mateixa fe i en el mateix combat. Tots dos foren testimonis de la fe en temps de persecució i lluitaren per la unitat i la fe de l’Església.
Sant Corneli, papa i màrtir
Nascut a finals del segle II, era prevere a Roma quan fou elegit papa l’any 251, després de la persecució de l’emperador Deci. Durant el seu breu pontificat hagué d’afrontar el cisma promogut per Novacià, que l’acusava de ser massa indulgent amb els lapsi, els cristians que havien apostatat durant la persecució i volien retornar a l’Església. Segons Novacià, com l’Església és una Església de sants, no pot tolerar la presència de pecadors en el seu si. Corneli, amb el suport de sant Cebrià i d’altres bisbes, defensà que els qui havien caigut podien ser reconciliats després d’una adequada penitència. Amb aquesta actitud contribuí a preservar la unitat de l’Església. Durant la persecució de l’emperador Gal·lus, fou exiliat a Centumcelles, l’actual Civitavecchia, on morí l’any 253. Sant Cebrià l’anomenà màrtir per la fermesa amb què havia defensat la fe i l’Església.
Sant Cebrià, bisbe i màrtir
Nascut a Cartago cap a l’any 210, fou un prestigiós retòric fins que, ja adult, es convertí al cristianisme l’any 246. Poc després fou ordenat prevere i, l’any 249, elegit bisbe de Cartago. Durant les persecucions hagué de viure amagat durant un temps, però mantingué una intensa correspondència amb les comunitats cristianes i defensà amb fermesa la unitat de l’Església. Estretament vinculat al papa Corneli, s’oposà al rigorisme dels novacians i defensà que els cristians que havien apostatat poguessin tornar a la comunió després d’una llarga penitència. També deixà nombrosos escrits sobre la fe, la vida cristiana i la unitat de l’Església, entre els quals destaca la coneguda afirmació: «No pot tenir Déu per Pare qui no té l’Església per Mare». Durant la persecució de Valerià retornà a Cartago per donar testimoni de la seva fe i fou decapitat l’any 258.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1412.jpg
)