12 de setembre de 2026
Nom de Maria amb l’advocació de Dolça, Mares de Déu de Lluc i d’Estíbaliz, sant Guiu d’Anderlecht i sant Autònom
Avui, dia 12 de setembre, celebrem la festivitat del Nom de Maria amb l’advocació de Dolça, les Mares de Déu de Lluc i d’Estíbaliz, sant Guiu d’Anderlecht, laic, i sant Autònom, bisbe i màrtir.
El Nom de Maria
La festa del Nom de Maria, també coneguda com el Dolç Nom de Maria, té els seus orígens a la península Ibèrica i fou aprovada per la Santa Seu el 1513. El papa Innocenci XI l’estengué a tota l’Església l’any 1683, en acció de gràcies per la victòria sobre els turcs que assetjaven Viena. D’aquest Dolç Nom de Maria prové també l’advocació i l’onomàstica de Dolça. Més enllà d’aquest origen històric, avui recordem el nom de Maria, aquell que el poble cristià ha invocat sempre amb fe i devoció, perquè és el nom de la Mare de Jesús i de la dona que va donar el Salvador al món.
Mare de Déu de Lluc
Al cor de la serra de Tramuntana, que protegeix Mallorca dels vents del nord, s’aixeca el santuari de Lluc, patrona de l’illa. Segons la tradició, la imatge de la Mare de Déu fou trobada poc després de la conquesta de Mallorca pel rei Jaume I i donà origen al santuari que es convertiria en el gran centre marià de l’illa. La imatge que avui es venera és una talla de pedra policromada dels segles XIII-XIV. El 10 d’agost de 1884 fou coronada en nom del papa Lleó XIII i proclamada reina i patrona de Mallorca. La coronació es produí tres anys després de la de la Mare de Déu de Montserrat, la primera imatge mariana coronada canònicament a l’Estat.
Mare de Déu d’Estíbaliz
Al cim d’un turó prop de Vitòria s’aixeca el santuari de Santa Maria d’Estíbaliz, patrona d’Àlaba. El lloc està documentat des del segle X i conserva una església romànica del segle XII, amb la destacada portada Speciosa. La imatge de la Mare de Déu és una talla romànica de fusta policromada del segle XII, representada com a Seu de la Saviesa. Fou coronada canònicament l’any 1923 i proclamada patrona d’Àlaba l’any 1941.
Sant Guiu d’Anderlecht, laic
Nasqué cap a l’any 950 a Anderlecht, a l’actual Bèlgica, en el si d’una família humil de pagesos. La tradició explica que, mentre treballava al camp, el seu amo sospità que descuidava la feina per dedicar-se a la pregària i el vigilà d’amagat. Un dia el veié abandonar l’arada per anar a pregar i, en acostar-se al camp, descobrí meravellat que un àngel havia pres el seu lloc i continuava llaurant amb els bous. Després d’una experiència desafortunada en els negocis, decidí emprendre com a penitència un llarg pelegrinatge a Roma i Jerusalem. Durant set anys recorregué els camins, sempre amb una especial atenció pels pobres. En tornar a la seva terra, morí cap a l’any 1012, esgotat pel viatge. La seva tomba es convertí aviat en un lloc de pelegrinatge i, segons la tradició, s’hi produïren diversos miracles.
Sant Autònom, bisbe i màrtir
Visqué al segle IV i, durant la persecució de Dioclecià, abandonà Itàlia i es traslladà a Bitínia, a l’Àsia Menor, on es dedicà a l'evangelització i obrà nombroses conversions. Els pagans, irritats pel creixement de la comunitat cristiana, irromperen un dia a l’església mentre celebrava la litúrgia i el mataren a l’altar.
El Nom de Maria
La festa del Nom de Maria, també coneguda com el Dolç Nom de Maria, té els seus orígens a la península Ibèrica i fou aprovada per la Santa Seu el 1513. El papa Innocenci XI l’estengué a tota l’Església l’any 1683, en acció de gràcies per la victòria sobre els turcs que assetjaven Viena. D’aquest Dolç Nom de Maria prové també l’advocació i l’onomàstica de Dolça. Més enllà d’aquest origen històric, avui recordem el nom de Maria, aquell que el poble cristià ha invocat sempre amb fe i devoció, perquè és el nom de la Mare de Jesús i de la dona que va donar el Salvador al món.
Mare de Déu de Lluc
Al cor de la serra de Tramuntana, que protegeix Mallorca dels vents del nord, s’aixeca el santuari de Lluc, patrona de l’illa. Segons la tradició, la imatge de la Mare de Déu fou trobada poc després de la conquesta de Mallorca pel rei Jaume I i donà origen al santuari que es convertiria en el gran centre marià de l’illa. La imatge que avui es venera és una talla de pedra policromada dels segles XIII-XIV. El 10 d’agost de 1884 fou coronada en nom del papa Lleó XIII i proclamada reina i patrona de Mallorca. La coronació es produí tres anys després de la de la Mare de Déu de Montserrat, la primera imatge mariana coronada canònicament a l’Estat.
Mare de Déu d’Estíbaliz
Al cim d’un turó prop de Vitòria s’aixeca el santuari de Santa Maria d’Estíbaliz, patrona d’Àlaba. El lloc està documentat des del segle X i conserva una església romànica del segle XII, amb la destacada portada Speciosa. La imatge de la Mare de Déu és una talla romànica de fusta policromada del segle XII, representada com a Seu de la Saviesa. Fou coronada canònicament l’any 1923 i proclamada patrona d’Àlaba l’any 1941.
Sant Guiu d’Anderlecht, laic
Nasqué cap a l’any 950 a Anderlecht, a l’actual Bèlgica, en el si d’una família humil de pagesos. La tradició explica que, mentre treballava al camp, el seu amo sospità que descuidava la feina per dedicar-se a la pregària i el vigilà d’amagat. Un dia el veié abandonar l’arada per anar a pregar i, en acostar-se al camp, descobrí meravellat que un àngel havia pres el seu lloc i continuava llaurant amb els bous. Després d’una experiència desafortunada en els negocis, decidí emprendre com a penitència un llarg pelegrinatge a Roma i Jerusalem. Durant set anys recorregué els camins, sempre amb una especial atenció pels pobres. En tornar a la seva terra, morí cap a l’any 1012, esgotat pel viatge. La seva tomba es convertí aviat en un lloc de pelegrinatge i, segons la tradició, s’hi produïren diversos miracles.
Sant Autònom, bisbe i màrtir
Visqué al segle IV i, durant la persecució de Dioclecià, abandonà Itàlia i es traslladà a Bitínia, a l’Àsia Menor, on es dedicà a l'evangelització i obrà nombroses conversions. Els pagans, irritats pel creixement de la comunitat cristiana, irromperen un dia a l’església mentre celebrava la litúrgia i el mataren a l’altar.
Array
(
[ID] => 1408
[actiu] => 1
[fecha] => 1789164000
[cicle] => -
[titol] => Nom de Maria amb l’advocació de Dolça, Mares de Déu de Lluc i d’Estíbaliz, sant Guiu d’Anderlecht i sant Autònom
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 12 de setembre, celebrem la festivitat del Nom de Maria amb l’advocació de Dolça, les Mares de Déu de Lluc i d’Estíbaliz, sant Guiu d’Anderlecht, laic, i sant Autònom, bisbe i màrtir.
El Nom de Maria
La festa del Nom de Maria, també coneguda com el Dolç Nom de Maria, té els seus orígens a la península Ibèrica i fou aprovada per la Santa Seu el 1513. El papa Innocenci XI l’estengué a tota l’Església l’any 1683, en acció de gràcies per la victòria sobre els turcs que assetjaven Viena. D’aquest Dolç Nom de Maria prové també l’advocació i l’onomàstica de Dolça. Més enllà d’aquest origen històric, avui recordem el nom de Maria, aquell que el poble cristià ha invocat sempre amb fe i devoció, perquè és el nom de la Mare de Jesús i de la dona que va donar el Salvador al món.
Mare de Déu de Lluc
Al cor de la serra de Tramuntana, que protegeix Mallorca dels vents del nord, s’aixeca el santuari de Lluc, patrona de l’illa. Segons la tradició, la imatge de la Mare de Déu fou trobada poc després de la conquesta de Mallorca pel rei Jaume I i donà origen al santuari que es convertiria en el gran centre marià de l’illa. La imatge que avui es venera és una talla de pedra policromada dels segles XIII-XIV. El 10 d’agost de 1884 fou coronada en nom del papa Lleó XIII i proclamada reina i patrona de Mallorca. La coronació es produí tres anys després de la de la Mare de Déu de Montserrat, la primera imatge mariana coronada canònicament a l’Estat.
Mare de Déu d’Estíbaliz
Al cim d’un turó prop de Vitòria s’aixeca el santuari de Santa Maria d’Estíbaliz, patrona d’Àlaba. El lloc està documentat des del segle X i conserva una església romànica del segle XII, amb la destacada portada Speciosa. La imatge de la Mare de Déu és una talla romànica de fusta policromada del segle XII, representada com a Seu de la Saviesa. Fou coronada canònicament l’any 1923 i proclamada patrona d’Àlaba l’any 1941.
Sant Guiu d’Anderlecht, laic
Nasqué cap a l’any 950 a Anderlecht, a l’actual Bèlgica, en el si d’una família humil de pagesos. La tradició explica que, mentre treballava al camp, el seu amo sospità que descuidava la feina per dedicar-se a la pregària i el vigilà d’amagat. Un dia el veié abandonar l’arada per anar a pregar i, en acostar-se al camp, descobrí meravellat que un àngel havia pres el seu lloc i continuava llaurant amb els bous. Després d’una experiència desafortunada en els negocis, decidí emprendre com a penitència un llarg pelegrinatge a Roma i Jerusalem. Durant set anys recorregué els camins, sempre amb una especial atenció pels pobres. En tornar a la seva terra, morí cap a l’any 1012, esgotat pel viatge. La seva tomba es convertí aviat en un lloc de pelegrinatge i, segons la tradició, s’hi produïren diversos miracles.
Sant Autònom, bisbe i màrtir
Visqué al segle IV i, durant la persecució de Dioclecià, abandonà Itàlia i es traslladà a Bitínia, a l’Àsia Menor, on es dedicà a l'evangelització i obrà nombroses conversions. Els pagans, irritats pel creixement de la comunitat cristiana, irromperen un dia a l’església mentre celebrava la litúrgia i el mataren a l’altar.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1408.jpg
)