11 de setembre de 2026
Bonaventura Gran, sants Eugènia, Protus i Jacin
Avui, dia 11 de setembre, celebrem la festivitat del beat Bonaventura Gran, religiós, i dels sants Eugènia, Protus i Jacint, màrtirs.
Beat Bonaventura Gran, religiós
Miquel Baptista Gran Peris nasqué a Riudoms l’any 1620, en el si d’una família humil. Als divuit anys es casà, però quedà vidu al cap de setze mesos. Quan va intentar ingressar a l’orde franciscà i fou rebutjat, no es descoratjà: «Vostra reverència fa bé de negar-me el sant hàbit, perquè reconec que soc indigne d’ell, com també inútil pels oficis de germà llec, però al capdavall s’ha de fer el que Déu vol i té disposat». Finalment, fou admès al convent de Sant Miquel d’Escornalbou i professà com a frare llec l’any 1641, prenent el nom de Bonaventura.
Visqué en diversos convents de Catalunya fins que, l’any 1658, fou enviat a Roma, on treballà per recuperar l’austeritat i l'esperit franciscans dels orígens. Amb el suport del papa Alexandre VII i d’altres cardenals, impulsà una reforma dels Frares Menors Reformats, coneguda com el Sant Retir (Riformella), que es concretà en la fundació de quatre convents de vida més austera i contemplativa.
Morí a Roma l’any 1684 i fou beatificat el 1906. Les seves restes foren traslladades a Riudoms l’any 1972, on avui són venerades.
Santa Eugènia, màrtir
És una màrtir de mitjans del segle III. Segons la tradició, Eugènia era filla de Felip, prefecte d’Alexandria, i fou educada en filosofia i literatura. Després de conèixer la fe cristiana a través dels escrits de sant Pau, decidí consagrar la seva vida a Crist i, per evitar un matrimoni no desitjat, fugí de casa disfressada d’home amb els seus servents Protus i Jacint. Batejada i ingressada en una comunitat monàstica masculina, hi visqué amb gran virtut i arribà a ser elegida abat.
Acusada falsament per una dona a qui havia rebutjat, durant el judici presidit pel seu propi pare revelà la seva identitat. En reconèixer la innocència de la seva filla, Felip es convertí al cristianisme. Segons la tradició, la família es traslladà posteriorment a Roma, on Eugènia continuà la seva tasca evangelitzadora fins que fou martiritzada. El seu culte fou molt estès a l’edat antiga.
Sants Protus i Jacint, màrtirs
Foren dos màrtirs cristians de Roma, morts durant la persecució de l’emperador Valerià, probablement l’any 258. El seu sepulcre, al cementiri de Basilla, a la Via Salària, ja era venerat a mitjan segle IV. Segons una tradició recollida en una Passio del segle V, eren germans i havien estat servents eunucs de santa Eugènia, amb qui es convertiren al cristianisme i anaren a Roma. Detinguts per la seva fe, refusaren oferir sacrificis als déus i foren executats.
Beat Bonaventura Gran, religiós
Miquel Baptista Gran Peris nasqué a Riudoms l’any 1620, en el si d’una família humil. Als divuit anys es casà, però quedà vidu al cap de setze mesos. Quan va intentar ingressar a l’orde franciscà i fou rebutjat, no es descoratjà: «Vostra reverència fa bé de negar-me el sant hàbit, perquè reconec que soc indigne d’ell, com també inútil pels oficis de germà llec, però al capdavall s’ha de fer el que Déu vol i té disposat». Finalment, fou admès al convent de Sant Miquel d’Escornalbou i professà com a frare llec l’any 1641, prenent el nom de Bonaventura.
Visqué en diversos convents de Catalunya fins que, l’any 1658, fou enviat a Roma, on treballà per recuperar l’austeritat i l'esperit franciscans dels orígens. Amb el suport del papa Alexandre VII i d’altres cardenals, impulsà una reforma dels Frares Menors Reformats, coneguda com el Sant Retir (Riformella), que es concretà en la fundació de quatre convents de vida més austera i contemplativa.
Morí a Roma l’any 1684 i fou beatificat el 1906. Les seves restes foren traslladades a Riudoms l’any 1972, on avui són venerades.
Santa Eugènia, màrtir
És una màrtir de mitjans del segle III. Segons la tradició, Eugènia era filla de Felip, prefecte d’Alexandria, i fou educada en filosofia i literatura. Després de conèixer la fe cristiana a través dels escrits de sant Pau, decidí consagrar la seva vida a Crist i, per evitar un matrimoni no desitjat, fugí de casa disfressada d’home amb els seus servents Protus i Jacint. Batejada i ingressada en una comunitat monàstica masculina, hi visqué amb gran virtut i arribà a ser elegida abat.
Acusada falsament per una dona a qui havia rebutjat, durant el judici presidit pel seu propi pare revelà la seva identitat. En reconèixer la innocència de la seva filla, Felip es convertí al cristianisme. Segons la tradició, la família es traslladà posteriorment a Roma, on Eugènia continuà la seva tasca evangelitzadora fins que fou martiritzada. El seu culte fou molt estès a l’edat antiga.
Sants Protus i Jacint, màrtirs
Foren dos màrtirs cristians de Roma, morts durant la persecució de l’emperador Valerià, probablement l’any 258. El seu sepulcre, al cementiri de Basilla, a la Via Salària, ja era venerat a mitjan segle IV. Segons una tradició recollida en una Passio del segle V, eren germans i havien estat servents eunucs de santa Eugènia, amb qui es convertiren al cristianisme i anaren a Roma. Detinguts per la seva fe, refusaren oferir sacrificis als déus i foren executats.
Array
(
[ID] => 1407
[actiu] => 1
[fecha] => 1789077600
[cicle] => -
[titol] => Bonaventura Gran, sants Eugènia, Protus i Jacin
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 11 de setembre, celebrem la festivitat del beat Bonaventura Gran, religiós, i dels sants Eugènia, Protus i Jacint, màrtirs.
Beat Bonaventura Gran, religiós
Miquel Baptista Gran Peris nasqué a Riudoms l’any 1620, en el si d’una família humil. Als divuit anys es casà, però quedà vidu al cap de setze mesos. Quan va intentar ingressar a l’orde franciscà i fou rebutjat, no es descoratjà: «Vostra reverència fa bé de negar-me el sant hàbit, perquè reconec que soc indigne d’ell, com també inútil pels oficis de germà llec, però al capdavall s’ha de fer el que Déu vol i té disposat». Finalment, fou admès al convent de Sant Miquel d’Escornalbou i professà com a frare llec l’any 1641, prenent el nom de Bonaventura.
Visqué en diversos convents de Catalunya fins que, l’any 1658, fou enviat a Roma, on treballà per recuperar l’austeritat i l'esperit franciscans dels orígens. Amb el suport del papa Alexandre VII i d’altres cardenals, impulsà una reforma dels Frares Menors Reformats, coneguda com el Sant Retir (Riformella), que es concretà en la fundació de quatre convents de vida més austera i contemplativa.
Morí a Roma l’any 1684 i fou beatificat el 1906. Les seves restes foren traslladades a Riudoms l’any 1972, on avui són venerades.
Santa Eugènia, màrtir
És una màrtir de mitjans del segle III. Segons la tradició, Eugènia era filla de Felip, prefecte d’Alexandria, i fou educada en filosofia i literatura. Després de conèixer la fe cristiana a través dels escrits de sant Pau, decidí consagrar la seva vida a Crist i, per evitar un matrimoni no desitjat, fugí de casa disfressada d’home amb els seus servents Protus i Jacint. Batejada i ingressada en una comunitat monàstica masculina, hi visqué amb gran virtut i arribà a ser elegida abat.
Acusada falsament per una dona a qui havia rebutjat, durant el judici presidit pel seu propi pare revelà la seva identitat. En reconèixer la innocència de la seva filla, Felip es convertí al cristianisme. Segons la tradició, la família es traslladà posteriorment a Roma, on Eugènia continuà la seva tasca evangelitzadora fins que fou martiritzada. El seu culte fou molt estès a l’edat antiga.
Sants Protus i Jacint, màrtirs
Foren dos màrtirs cristians de Roma, morts durant la persecució de l’emperador Valerià, probablement l’any 258. El seu sepulcre, al cementiri de Basilla, a la Via Salària, ja era venerat a mitjan segle IV. Segons una tradició recollida en una Passio del segle V, eren germans i havien estat servents eunucs de santa Eugènia, amb qui es convertiren al cristianisme i anaren a Roma. Detinguts per la seva fe, refusaren oferir sacrificis als déus i foren executats.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1407.jpg
)