9 de setembre de 2026
Sant Pere Claver, Mare de Déu del Claustre, Mare de Déu d’Arantzazu i Frédéric A. Ozanam
Avui, dia 9 de setembre, celebrem la festivitat de Sant Pere Claver, prevere; de la Mare de Déu del Claustre; de la Mare de Déu d’Arantzazu, i del beat Frédéric A. Ozanam, laic.
Sant Pere Claver, prevere
Nasqué l’any 1580 a Verdú, Urgell. Als vint-i-dos anys ingressà a la Companyia de Jesús a Tarragona i, destinat a les missions, arribà a Cartagena d’Índies, on fou ordenat sacerdot l’any 1616. Davant les pèssimes condicions en què arribaven els africans deportats i sotmesos a esclavitud, feu vot de ser «sempre esclau dels etíops», nom amb què aleshores es designaven els africans. Durant més de quaranta anys es dedicà a servir-los, atenent els malalts i els ferits, instruint-los en la fe i administrant-los els sagraments. La seva manera d’evangelitzar la resumí dient que calia parlar «no pas amb la llengua, sinó amb les mans i les obres». Es calcula que arribà a batejar prop de tres-cents mil africans.
La seva dedicació als esclaus provocà també incomprensions i acusacions de «zel incaut» i de profanar els sagraments, però perseverà en el seu apostolat fins al final. Morí a Cartagena d’Índies l’any 1654 i fou canonitzat l’any 1888. Posteriorment fou proclamat patró de les missions catòliques entre els pobles negres.
La Mare de Déu del Claustre
Solsona venera des de fa segles una bella imatge de pedra romànica de la segona meitat del segle XII, de Maria amb l’Infant, que porta el nom de la Mare de Déu del Claustre. Aquesta advocació mariana, tan popular a Solsona, prové de la llegenda segons la qual la imatge hauria estat descoberta per un nen al segle XIII al pou del claustre de la catedral, on havia estat amagada davant del perill iconoclasta dels albigesos.
La Mare de Déu d’Arantzazu
Segons la tradició, la Mare de Déu s’aparegué sobre un arç, vora la vila d’Oñati, al pastor Rodrigo de Balzategi l’any 1468, i aquest, sorprès, li preguntà: «Arantzan zu?» («Tu, en un arç?»). En aquell paratge agrest, de gran bellesa, es venera la seva imatge, una talla medieval que sobrevisqué a l’incendi del santuari l’any 1834. El santuari actual, imponent i singular, és un lloc d’aplecs i manté un fort vincle amb la llengua i la cultura basques, i és un dels grans centres de referència religiosa del País Basc. És patrona de Guipúscoa.
Beat Frédéric A. Ozanam, laic
Fill d’un metge, nasqué a Milà l’any 1813, en el si d’una família catòlica profundament compromesa amb els pobres. Estudià a París i esdevingué professor a la Sorbona, escriptor i defensor de la fe cristiana. Als vint anys, amb un grup d’amics, fundà les «Conferències de Sant Vicenç de Paül», convençut que no n'hi havia prou amb defensar la fe amb paraules, sinó que calia posar-la en pràctica mitjançant el servei als pobres. La seva concepció de la caritat anava unida a la recerca de la justícia i a la necessitat d’actuar també sobre les causes de la pobresa. Morí a Marsella l’any 1853 i fou beatificat l’any 1997.
Sant Pere Claver, prevere
Nasqué l’any 1580 a Verdú, Urgell. Als vint-i-dos anys ingressà a la Companyia de Jesús a Tarragona i, destinat a les missions, arribà a Cartagena d’Índies, on fou ordenat sacerdot l’any 1616. Davant les pèssimes condicions en què arribaven els africans deportats i sotmesos a esclavitud, feu vot de ser «sempre esclau dels etíops», nom amb què aleshores es designaven els africans. Durant més de quaranta anys es dedicà a servir-los, atenent els malalts i els ferits, instruint-los en la fe i administrant-los els sagraments. La seva manera d’evangelitzar la resumí dient que calia parlar «no pas amb la llengua, sinó amb les mans i les obres». Es calcula que arribà a batejar prop de tres-cents mil africans.
La seva dedicació als esclaus provocà també incomprensions i acusacions de «zel incaut» i de profanar els sagraments, però perseverà en el seu apostolat fins al final. Morí a Cartagena d’Índies l’any 1654 i fou canonitzat l’any 1888. Posteriorment fou proclamat patró de les missions catòliques entre els pobles negres.
La Mare de Déu del Claustre
Solsona venera des de fa segles una bella imatge de pedra romànica de la segona meitat del segle XII, de Maria amb l’Infant, que porta el nom de la Mare de Déu del Claustre. Aquesta advocació mariana, tan popular a Solsona, prové de la llegenda segons la qual la imatge hauria estat descoberta per un nen al segle XIII al pou del claustre de la catedral, on havia estat amagada davant del perill iconoclasta dels albigesos.
La Mare de Déu d’Arantzazu
Segons la tradició, la Mare de Déu s’aparegué sobre un arç, vora la vila d’Oñati, al pastor Rodrigo de Balzategi l’any 1468, i aquest, sorprès, li preguntà: «Arantzan zu?» («Tu, en un arç?»). En aquell paratge agrest, de gran bellesa, es venera la seva imatge, una talla medieval que sobrevisqué a l’incendi del santuari l’any 1834. El santuari actual, imponent i singular, és un lloc d’aplecs i manté un fort vincle amb la llengua i la cultura basques, i és un dels grans centres de referència religiosa del País Basc. És patrona de Guipúscoa.
Beat Frédéric A. Ozanam, laic
Fill d’un metge, nasqué a Milà l’any 1813, en el si d’una família catòlica profundament compromesa amb els pobres. Estudià a París i esdevingué professor a la Sorbona, escriptor i defensor de la fe cristiana. Als vint anys, amb un grup d’amics, fundà les «Conferències de Sant Vicenç de Paül», convençut que no n'hi havia prou amb defensar la fe amb paraules, sinó que calia posar-la en pràctica mitjançant el servei als pobres. La seva concepció de la caritat anava unida a la recerca de la justícia i a la necessitat d’actuar també sobre les causes de la pobresa. Morí a Marsella l’any 1853 i fou beatificat l’any 1997.
Array
(
[ID] => 1405
[actiu] => 1
[fecha] => 1788904800
[cicle] => -
[titol] => Sant Pere Claver, Mare de Déu del Claustre, Mare de Déu d’Arantzazu i Frédéric A. Ozanam
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 9 de setembre, celebrem la festivitat de Sant Pere Claver, prevere; de la Mare de Déu del Claustre; de la Mare de Déu d’Arantzazu, i del beat Frédéric A. Ozanam, laic.
Sant Pere Claver, prevere
Nasqué l’any 1580 a Verdú, Urgell. Als vint-i-dos anys ingressà a la Companyia de Jesús a Tarragona i, destinat a les missions, arribà a Cartagena d’Índies, on fou ordenat sacerdot l’any 1616. Davant les pèssimes condicions en què arribaven els africans deportats i sotmesos a esclavitud, feu vot de ser «sempre esclau dels etíops», nom amb què aleshores es designaven els africans. Durant més de quaranta anys es dedicà a servir-los, atenent els malalts i els ferits, instruint-los en la fe i administrant-los els sagraments. La seva manera d’evangelitzar la resumí dient que calia parlar «no pas amb la llengua, sinó amb les mans i les obres». Es calcula que arribà a batejar prop de tres-cents mil africans.
La seva dedicació als esclaus provocà també incomprensions i acusacions de «zel incaut» i de profanar els sagraments, però perseverà en el seu apostolat fins al final. Morí a Cartagena d’Índies l’any 1654 i fou canonitzat l’any 1888. Posteriorment fou proclamat patró de les missions catòliques entre els pobles negres.
La Mare de Déu del Claustre
Solsona venera des de fa segles una bella imatge de pedra romànica de la segona meitat del segle XII, de Maria amb l’Infant, que porta el nom de la Mare de Déu del Claustre. Aquesta advocació mariana, tan popular a Solsona, prové de la llegenda segons la qual la imatge hauria estat descoberta per un nen al segle XIII al pou del claustre de la catedral, on havia estat amagada davant del perill iconoclasta dels albigesos.
La Mare de Déu d’Arantzazu
Segons la tradició, la Mare de Déu s’aparegué sobre un arç, vora la vila d’Oñati, al pastor Rodrigo de Balzategi l’any 1468, i aquest, sorprès, li preguntà: «Arantzan zu?» («Tu, en un arç?»). En aquell paratge agrest, de gran bellesa, es venera la seva imatge, una talla medieval que sobrevisqué a l’incendi del santuari l’any 1834. El santuari actual, imponent i singular, és un lloc d’aplecs i manté un fort vincle amb la llengua i la cultura basques, i és un dels grans centres de referència religiosa del País Basc. És patrona de Guipúscoa.
Beat Frédéric A. Ozanam, laic
Fill d’un metge, nasqué a Milà l’any 1813, en el si d’una família catòlica profundament compromesa amb els pobres. Estudià a París i esdevingué professor a la Sorbona, escriptor i defensor de la fe cristiana. Als vint anys, amb un grup d’amics, fundà les «Conferències de Sant Vicenç de Paül», convençut que no n'hi havia prou amb defensar la fe amb paraules, sinó que calia posar-la en pràctica mitjançant el servei als pobres. La seva concepció de la caritat anava unida a la recerca de la justícia i a la necessitat d’actuar també sobre les causes de la pobresa. Morí a Marsella l’any 1853 i fou beatificat l’any 1997.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1405.jpg
)