5 de setembre de 2026
Sant Bertí, santa Teresa de Calcuta i santa Obdúlia
Avui, dia 5 de setembre, celebrem la festivitat de sant Bertí, abat; de santa Teresa de Calcuta, verge, i de santa Obdúlia, verge i màrtir.
Sant Bertí, abat
Monjo de Luxeuil al segle VII, fou abat del monestir de Sithiu, al nord de França. La comunitat monàstica acabaria prenent el nom de Saint-Bertin, i al seu voltant es formaria la ciutat de Saint-Omer. Bertí hi fou el segon abat, succeint a Mommolí. Incansable evangelitzador, treballà amb sant Omer en la conversió de les poblacions de la regió i impulsà la fundació de nous monestirs, que contribuïren a l’expansió del cristianisme.
Santa Teresa de Calcuta, verge
Gonxha Agnes Bojaxhiu, de família albanesa catòlica, nasqué a Skopje l’any 1910. Als divuit anys ingressà a les Germanes de Loreto a Irlanda i l’any següent arribà a l’Índia, on començà el seu noviciat i prengué el nom de Teresa, per devoció a la santa de Lisieux. Durant vint anys es dedicà a l’ensenyament a la capital de Bengala i arribà a ser directora de l’escola on treballava.
El 1946, durant un viatge en tren, va experimentar allò que ella anomenà una “crida dins de la crida”: la convicció que havia de dedicar-se als més pobres. Després de gairebé dos anys de discerniment i amb el permís de l’Església, l’any 1948 abandonà el convent i començà a treballar als suburbis de Calcuta obrint hospicis i escoles. El 1950 fou erigida la Congregació de les Missioneres de la Caritat, dedicada al servei dels més pobres entre els pobres.
A partir d’aleshores, la seva obra s’estengué per l’Índia i posteriorment per tot el món, amb cases per acollir malalts, moribunds i persones abandonades. Quan rebé el premi Nobel de la Pau l’any 1979, defensà amb contundència la vida humana des de la concepció fins al final i afirmà que “el més gran destructor de la pau és l’avortament”. Aquesta defensa de la vida no es limitava a la que encara havia de néixer, sinó que abraçava també els infants, els adults, els malalts i els moribunds, perquè, com deia, “la vida dels nens i dels adults és sempre la mateixa vida. Cada existència és la vida de Déu en nosaltres”.
Morí a Calcuta el 5 de setembre de 1997. La seva obra comptava aleshores amb una extensa xarxa de centenars de cases arreu del món. Preguntada pel secret de la seva tasca, responia amb senzillesa: “Prego”. Com a signe que la misericòrdia no té fronteres, li agradava dir: “Tal vegada no parlo la seva llengua, però puc somriure”. Fou canonitzada l’any 2016.
Santa Obdúlia, verge i màrtir
Obdúlia és la forma llatinitzada de l’àrab Abdullah, que significa «serventa de Déu». La tradició la considera una verge i màrtir toledana, i situa la data de la seva mort l’any 361. Toledo la considera filla seva i li professa una especial veneració; el seu nom figura en antics llibres litúrgics.
Sant Bertí, abat
Monjo de Luxeuil al segle VII, fou abat del monestir de Sithiu, al nord de França. La comunitat monàstica acabaria prenent el nom de Saint-Bertin, i al seu voltant es formaria la ciutat de Saint-Omer. Bertí hi fou el segon abat, succeint a Mommolí. Incansable evangelitzador, treballà amb sant Omer en la conversió de les poblacions de la regió i impulsà la fundació de nous monestirs, que contribuïren a l’expansió del cristianisme.
Santa Teresa de Calcuta, verge
Gonxha Agnes Bojaxhiu, de família albanesa catòlica, nasqué a Skopje l’any 1910. Als divuit anys ingressà a les Germanes de Loreto a Irlanda i l’any següent arribà a l’Índia, on començà el seu noviciat i prengué el nom de Teresa, per devoció a la santa de Lisieux. Durant vint anys es dedicà a l’ensenyament a la capital de Bengala i arribà a ser directora de l’escola on treballava.
El 1946, durant un viatge en tren, va experimentar allò que ella anomenà una “crida dins de la crida”: la convicció que havia de dedicar-se als més pobres. Després de gairebé dos anys de discerniment i amb el permís de l’Església, l’any 1948 abandonà el convent i començà a treballar als suburbis de Calcuta obrint hospicis i escoles. El 1950 fou erigida la Congregació de les Missioneres de la Caritat, dedicada al servei dels més pobres entre els pobres.
A partir d’aleshores, la seva obra s’estengué per l’Índia i posteriorment per tot el món, amb cases per acollir malalts, moribunds i persones abandonades. Quan rebé el premi Nobel de la Pau l’any 1979, defensà amb contundència la vida humana des de la concepció fins al final i afirmà que “el més gran destructor de la pau és l’avortament”. Aquesta defensa de la vida no es limitava a la que encara havia de néixer, sinó que abraçava també els infants, els adults, els malalts i els moribunds, perquè, com deia, “la vida dels nens i dels adults és sempre la mateixa vida. Cada existència és la vida de Déu en nosaltres”.
Morí a Calcuta el 5 de setembre de 1997. La seva obra comptava aleshores amb una extensa xarxa de centenars de cases arreu del món. Preguntada pel secret de la seva tasca, responia amb senzillesa: “Prego”. Com a signe que la misericòrdia no té fronteres, li agradava dir: “Tal vegada no parlo la seva llengua, però puc somriure”. Fou canonitzada l’any 2016.
Santa Obdúlia, verge i màrtir
Obdúlia és la forma llatinitzada de l’àrab Abdullah, que significa «serventa de Déu». La tradició la considera una verge i màrtir toledana, i situa la data de la seva mort l’any 361. Toledo la considera filla seva i li professa una especial veneració; el seu nom figura en antics llibres litúrgics.
Array
(
[ID] => 1401
[actiu] => 1
[fecha] => 1788559200
[cicle] => -
[titol] => Sant Bertí, santa Teresa de Calcuta i santa Obdúlia
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 5 de setembre, celebrem la festivitat de sant Bertí, abat; de santa Teresa de Calcuta, verge, i de santa Obdúlia, verge i màrtir.
Sant Bertí, abat
Monjo de Luxeuil al segle VII, fou abat del monestir de Sithiu, al nord de França. La comunitat monàstica acabaria prenent el nom de Saint-Bertin, i al seu voltant es formaria la ciutat de Saint-Omer. Bertí hi fou el segon abat, succeint a Mommolí. Incansable evangelitzador, treballà amb sant Omer en la conversió de les poblacions de la regió i impulsà la fundació de nous monestirs, que contribuïren a l’expansió del cristianisme.
Santa Teresa de Calcuta, verge
Gonxha Agnes Bojaxhiu, de família albanesa catòlica, nasqué a Skopje l’any 1910. Als divuit anys ingressà a les Germanes de Loreto a Irlanda i l’any següent arribà a l’Índia, on començà el seu noviciat i prengué el nom de Teresa, per devoció a la santa de Lisieux. Durant vint anys es dedicà a l’ensenyament a la capital de Bengala i arribà a ser directora de l’escola on treballava.
El 1946, durant un viatge en tren, va experimentar allò que ella anomenà una “crida dins de la crida”: la convicció que havia de dedicar-se als més pobres. Després de gairebé dos anys de discerniment i amb el permís de l’Església, l’any 1948 abandonà el convent i començà a treballar als suburbis de Calcuta obrint hospicis i escoles. El 1950 fou erigida la Congregació de les Missioneres de la Caritat, dedicada al servei dels més pobres entre els pobres.
A partir d’aleshores, la seva obra s’estengué per l’Índia i posteriorment per tot el món, amb cases per acollir malalts, moribunds i persones abandonades. Quan rebé el premi Nobel de la Pau l’any 1979, defensà amb contundència la vida humana des de la concepció fins al final i afirmà que “el més gran destructor de la pau és l’avortament”. Aquesta defensa de la vida no es limitava a la que encara havia de néixer, sinó que abraçava també els infants, els adults, els malalts i els moribunds, perquè, com deia, “la vida dels nens i dels adults és sempre la mateixa vida. Cada existència és la vida de Déu en nosaltres”.
Morí a Calcuta el 5 de setembre de 1997. La seva obra comptava aleshores amb una extensa xarxa de centenars de cases arreu del món. Preguntada pel secret de la seva tasca, responia amb senzillesa: “Prego”. Com a signe que la misericòrdia no té fronteres, li agradava dir: “Tal vegada no parlo la seva llengua, però puc somriure”. Fou canonitzada l’any 2016.
Santa Obdúlia, verge i màrtir
Obdúlia és la forma llatinitzada de l’àrab Abdullah, que significa «serventa de Déu». La tradició la considera una verge i màrtir toledana, i situa la data de la seva mort l’any 361. Toledo la considera filla seva i li professa una especial veneració; el seu nom figura en antics llibres litúrgics.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1401.jpg
)