4 de setembre de 2026
Sant Moisès, santa Rosa de Viterbo i santa Rosalia de Palerm
Avui, dia 4 de setembre, celebrem la festivitat del profeta Moisès i de les verges santa Rosa de Viterbo i santa Rosalia de Palerm.
Sant Moisès, legislador i profeta
Segons la cronologia tradicional, Moisès hauria viscut cap al segle XIII aC. Hebreu salvat de la repressió del faraó gràcies a l’enginy de la seva mare, fou educat a la cort egípcia fins que prengué consciència de l’opressió que patia el seu poble. Fugí al desert del Sinaí, on conegué una vida molt diferent de la de la cort. Allí, segons el relat bíblic, aprengué a trobar-se amb Déu d’una manera especial. Davant l’esbarzer que no es consumeix, rebé la revelació del nom diví i la missió d’alliberar els israelites: “He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo (...) Ara, doncs, jo t’envio al faraó; ves-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble” (Èxode 3, 7-10). De tornada a Egipte, es trobà amb el seu germà Aaron i tots dos es presentaren davant del faraó, però l’alliberament no arribà immediatament i la situació dels israelites esdevingué encara més insuportable. Seguiren aleshores els prodigis coneguts com les plagues d’Egipte, que castigaren el faraó i els egipcis, fins que finalment el poble pogué abandonar el país i, segons el relat de l’Èxode, travessar miraculosament el mar mentre els egipcis que els perseguien eren anihilats. Començà aleshores la llarga travessa del desert durant quaranta anys vers la terra promesa. Al Sinaí, en una manifestació solemne i espectacular, Déu donà a Moisès la Llei, els Deu Manaments, i ell esdevingué el gran legislador i guia del poble d’Israel. No arribà, però, a entrar a la terra promesa i morí abans de culminar el camí. Segons la tradició bíblica, Josuè assumí després el lideratge del poble. Moisès és una de les grans figures de l’Antic Testament, profeta, legislador i mediador de l’aliança entre Déu i Israel.
Santa Rosa de Viterbo, verge
Nasqué a Viterbo l’any 1233, en el si d’una família humil, en una època marcada per les lluites entre güelfs i gibel·lins. Als setze anys, després d’una greu malaltia, començà a predicar pels carrers de la ciutat, portant una creu i exhortant a la conversió, a l’amor a Jesús i a la fidelitat a l’Església. Vinculada a la Tercera Orde de Sant Francesc, la seva predicació li comportà l’oposició dels seus adversaris polítics i religiosos, fins al punt que hagué d’abandonar temporalment Viterbo amb la seva família. Morí molt jove, probablement l’any 1251, quan encara no havia complert els vint anys. La seva fama de santedat s’estengué ràpidament i el seu cos fou traslladat l’any 1258, fet que encara avui es commemora a Viterbo el 4 de setembre.
Santa Rosalia de Palerm, verge
Segons la tradició, hauria nascut a Palerm cap al 1130, en el si d’una família noble. Encara molt jove es retirà per fer vida eremítica, primer a la serra de Quisquina i després en una cova del Monte Pellegrino, prop de Palerm, on hauria viscut en pregària, pobresa i penitència fins a la seva mort, tradicionalment situada el 4 de setembre de 1160. La seva popularitat cresqué extraordinàriament durant la pesta de Palerm de 1624-1625, quan foren descobertes unes restes que foren identificades amb les seves. Portades en processó, segons la tradició contribuïren a posar fi a l’epidèmia. El seu nom fou incorporat al Martirologi Romà l’any 1630.
Sant Moisès, legislador i profeta
Segons la cronologia tradicional, Moisès hauria viscut cap al segle XIII aC. Hebreu salvat de la repressió del faraó gràcies a l’enginy de la seva mare, fou educat a la cort egípcia fins que prengué consciència de l’opressió que patia el seu poble. Fugí al desert del Sinaí, on conegué una vida molt diferent de la de la cort. Allí, segons el relat bíblic, aprengué a trobar-se amb Déu d’una manera especial. Davant l’esbarzer que no es consumeix, rebé la revelació del nom diví i la missió d’alliberar els israelites: “He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo (...) Ara, doncs, jo t’envio al faraó; ves-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble” (Èxode 3, 7-10). De tornada a Egipte, es trobà amb el seu germà Aaron i tots dos es presentaren davant del faraó, però l’alliberament no arribà immediatament i la situació dels israelites esdevingué encara més insuportable. Seguiren aleshores els prodigis coneguts com les plagues d’Egipte, que castigaren el faraó i els egipcis, fins que finalment el poble pogué abandonar el país i, segons el relat de l’Èxode, travessar miraculosament el mar mentre els egipcis que els perseguien eren anihilats. Començà aleshores la llarga travessa del desert durant quaranta anys vers la terra promesa. Al Sinaí, en una manifestació solemne i espectacular, Déu donà a Moisès la Llei, els Deu Manaments, i ell esdevingué el gran legislador i guia del poble d’Israel. No arribà, però, a entrar a la terra promesa i morí abans de culminar el camí. Segons la tradició bíblica, Josuè assumí després el lideratge del poble. Moisès és una de les grans figures de l’Antic Testament, profeta, legislador i mediador de l’aliança entre Déu i Israel.
Santa Rosa de Viterbo, verge
Nasqué a Viterbo l’any 1233, en el si d’una família humil, en una època marcada per les lluites entre güelfs i gibel·lins. Als setze anys, després d’una greu malaltia, començà a predicar pels carrers de la ciutat, portant una creu i exhortant a la conversió, a l’amor a Jesús i a la fidelitat a l’Església. Vinculada a la Tercera Orde de Sant Francesc, la seva predicació li comportà l’oposició dels seus adversaris polítics i religiosos, fins al punt que hagué d’abandonar temporalment Viterbo amb la seva família. Morí molt jove, probablement l’any 1251, quan encara no havia complert els vint anys. La seva fama de santedat s’estengué ràpidament i el seu cos fou traslladat l’any 1258, fet que encara avui es commemora a Viterbo el 4 de setembre.
Santa Rosalia de Palerm, verge
Segons la tradició, hauria nascut a Palerm cap al 1130, en el si d’una família noble. Encara molt jove es retirà per fer vida eremítica, primer a la serra de Quisquina i després en una cova del Monte Pellegrino, prop de Palerm, on hauria viscut en pregària, pobresa i penitència fins a la seva mort, tradicionalment situada el 4 de setembre de 1160. La seva popularitat cresqué extraordinàriament durant la pesta de Palerm de 1624-1625, quan foren descobertes unes restes que foren identificades amb les seves. Portades en processó, segons la tradició contribuïren a posar fi a l’epidèmia. El seu nom fou incorporat al Martirologi Romà l’any 1630.
Array
(
[ID] => 1400
[actiu] => 1
[fecha] => 1788472800
[cicle] => -
[titol] => Sant Moisès, santa Rosa de Viterbo i santa Rosalia de Palerm
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 4 de setembre, celebrem la festivitat del profeta Moisès i de les verges santa Rosa de Viterbo i santa Rosalia de Palerm.
Sant Moisès, legislador i profeta
Segons la cronologia tradicional, Moisès hauria viscut cap al segle XIII aC. Hebreu salvat de la repressió del faraó gràcies a l’enginy de la seva mare, fou educat a la cort egípcia fins que prengué consciència de l’opressió que patia el seu poble. Fugí al desert del Sinaí, on conegué una vida molt diferent de la de la cort. Allí, segons el relat bíblic, aprengué a trobar-se amb Déu d’una manera especial. Davant l’esbarzer que no es consumeix, rebé la revelació del nom diví i la missió d’alliberar els israelites: “He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo (...) Ara, doncs, jo t’envio al faraó; ves-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble” (Èxode 3, 7-10). De tornada a Egipte, es trobà amb el seu germà Aaron i tots dos es presentaren davant del faraó, però l’alliberament no arribà immediatament i la situació dels israelites esdevingué encara més insuportable. Seguiren aleshores els prodigis coneguts com les plagues d’Egipte, que castigaren el faraó i els egipcis, fins que finalment el poble pogué abandonar el país i, segons el relat de l’Èxode, travessar miraculosament el mar mentre els egipcis que els perseguien eren anihilats. Començà aleshores la llarga travessa del desert durant quaranta anys vers la terra promesa. Al Sinaí, en una manifestació solemne i espectacular, Déu donà a Moisès la Llei, els Deu Manaments, i ell esdevingué el gran legislador i guia del poble d’Israel. No arribà, però, a entrar a la terra promesa i morí abans de culminar el camí. Segons la tradició bíblica, Josuè assumí després el lideratge del poble. Moisès és una de les grans figures de l’Antic Testament, profeta, legislador i mediador de l’aliança entre Déu i Israel.
Santa Rosa de Viterbo, verge
Nasqué a Viterbo l’any 1233, en el si d’una família humil, en una època marcada per les lluites entre güelfs i gibel·lins. Als setze anys, després d’una greu malaltia, començà a predicar pels carrers de la ciutat, portant una creu i exhortant a la conversió, a l’amor a Jesús i a la fidelitat a l’Església. Vinculada a la Tercera Orde de Sant Francesc, la seva predicació li comportà l’oposició dels seus adversaris polítics i religiosos, fins al punt que hagué d’abandonar temporalment Viterbo amb la seva família. Morí molt jove, probablement l’any 1251, quan encara no havia complert els vint anys. La seva fama de santedat s’estengué ràpidament i el seu cos fou traslladat l’any 1258, fet que encara avui es commemora a Viterbo el 4 de setembre.
Santa Rosalia de Palerm, verge
Segons la tradició, hauria nascut a Palerm cap al 1130, en el si d’una família noble. Encara molt jove es retirà per fer vida eremítica, primer a la serra de Quisquina i després en una cova del Monte Pellegrino, prop de Palerm, on hauria viscut en pregària, pobresa i penitència fins a la seva mort, tradicionalment situada el 4 de setembre de 1160. La seva popularitat cresqué extraordinàriament durant la pesta de Palerm de 1624-1625, quan foren descobertes unes restes que foren identificades amb les seves. Portades en processó, segons la tradició contribuïren a posar fi a l’epidèmia. El seu nom fou incorporat al Martirologi Romà l’any 1630.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1400.jpg
)