3 de setembre de 2026
Sant Gregori I, el Gran
Avui, dia 3 de setembre, celebrem la festivitat de sant Gregori el Gran, papa i doctor de l’Església.
Sant Gregori I, el Gran, papa i doctor de l’Església
Nasqué a Roma cap a l’any 540, fill d’un senador romà i de santa Sílvia. Estudià dret i emprengué una carrera com a funcionari imperial que el portà, encara molt jove, a exercir el càrrec de prefecte de l’urbs, el més alt de l’administració civil de Roma. Però la vocació monàstica anava madurant en el seu interior i, l’any 574, abandonà la vida pública, donà els seus béns als pobres i convertí la casa familiar en un monestir dedicat a sant Andreu.
El papa Pelagi II el va ordenar diaca i l’envià com a representant a Constantinoble. En tornar a Roma continuà vivint com a monjo i esdevingué un dels principals col·laboradors del papa. Elegit papa l’any 590, hagué d’afrontar la invasió longobarda, la pesta, la fam i altres calamitats que afectaven Roma i Itàlia. Alhora, impulsà l’evangelització d’Anglaterra enviant-hi un grup de monjos, i desenvolupà una intensa tasca pastoral i assistencial envers els pobres i els necessitats.
La tradició explica que, durant una processó per demanar la fi de la pesta, Gregori va veure l’arcàngel sant Miquel damunt del mausoleu d’Adrià, fiant l’espasa en senyal que l’epidèmia arribava al capdavall. D’aquest episodi prové, segons la tradició, el nom de Castel Sant’Angelo. La seva obra escrita fou molt extensa: deixà un gran epistolari, homilies, els Diàlegs (per demostrar que la santedat sempre és possible, amb una hagiografia que narra l’exemple de diversos homes i dones, entre els quals sant Benet, una obra especialment estimada pels monjos benedictins), el comentari al llibre de Job i, sobretot, la Regla pastoral, una de les obres més influents de la literatura pastoral medieval. També contribuí a la reforma de la litúrgia i del cant romà, una tradició musical que acabaria portant el nom de cant gregorià.
Morí l'any 604 i aviat fou venerat com a sant. És considerat un dels quatre grans Pares i doctors de l’Església llatina, juntament amb sant Ambròs, sant Jeroni i sant Agustí, i la seva grandesa li valgué l’apel·latiu de «el Gran».
Sant Gregori I, el Gran, papa i doctor de l’Església
Nasqué a Roma cap a l’any 540, fill d’un senador romà i de santa Sílvia. Estudià dret i emprengué una carrera com a funcionari imperial que el portà, encara molt jove, a exercir el càrrec de prefecte de l’urbs, el més alt de l’administració civil de Roma. Però la vocació monàstica anava madurant en el seu interior i, l’any 574, abandonà la vida pública, donà els seus béns als pobres i convertí la casa familiar en un monestir dedicat a sant Andreu.
El papa Pelagi II el va ordenar diaca i l’envià com a representant a Constantinoble. En tornar a Roma continuà vivint com a monjo i esdevingué un dels principals col·laboradors del papa. Elegit papa l’any 590, hagué d’afrontar la invasió longobarda, la pesta, la fam i altres calamitats que afectaven Roma i Itàlia. Alhora, impulsà l’evangelització d’Anglaterra enviant-hi un grup de monjos, i desenvolupà una intensa tasca pastoral i assistencial envers els pobres i els necessitats.
La tradició explica que, durant una processó per demanar la fi de la pesta, Gregori va veure l’arcàngel sant Miquel damunt del mausoleu d’Adrià, fiant l’espasa en senyal que l’epidèmia arribava al capdavall. D’aquest episodi prové, segons la tradició, el nom de Castel Sant’Angelo. La seva obra escrita fou molt extensa: deixà un gran epistolari, homilies, els Diàlegs (per demostrar que la santedat sempre és possible, amb una hagiografia que narra l’exemple de diversos homes i dones, entre els quals sant Benet, una obra especialment estimada pels monjos benedictins), el comentari al llibre de Job i, sobretot, la Regla pastoral, una de les obres més influents de la literatura pastoral medieval. També contribuí a la reforma de la litúrgia i del cant romà, una tradició musical que acabaria portant el nom de cant gregorià.
Morí l'any 604 i aviat fou venerat com a sant. És considerat un dels quatre grans Pares i doctors de l’Església llatina, juntament amb sant Ambròs, sant Jeroni i sant Agustí, i la seva grandesa li valgué l’apel·latiu de «el Gran».
Array
(
[ID] => 1399
[actiu] => 1
[fecha] => 1788386400
[cicle] => -
[titol] => Sant Gregori I, el Gran
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 3 de setembre, celebrem la festivitat de sant Gregori el Gran, papa i doctor de l’Església.
Sant Gregori I, el Gran, papa i doctor de l’Església
Nasqué a Roma cap a l’any 540, fill d’un senador romà i de santa Sílvia. Estudià dret i emprengué una carrera com a funcionari imperial que el portà, encara molt jove, a exercir el càrrec de prefecte de l’urbs, el més alt de l’administració civil de Roma. Però la vocació monàstica anava madurant en el seu interior i, l’any 574, abandonà la vida pública, donà els seus béns als pobres i convertí la casa familiar en un monestir dedicat a sant Andreu.
El papa Pelagi II el va ordenar diaca i l’envià com a representant a Constantinoble. En tornar a Roma continuà vivint com a monjo i esdevingué un dels principals col·laboradors del papa. Elegit papa l’any 590, hagué d’afrontar la invasió longobarda, la pesta, la fam i altres calamitats que afectaven Roma i Itàlia. Alhora, impulsà l’evangelització d’Anglaterra enviant-hi un grup de monjos, i desenvolupà una intensa tasca pastoral i assistencial envers els pobres i els necessitats.
La tradició explica que, durant una processó per demanar la fi de la pesta, Gregori va veure l’arcàngel sant Miquel damunt del mausoleu d’Adrià, fiant l’espasa en senyal que l’epidèmia arribava al capdavall. D’aquest episodi prové, segons la tradició, el nom de Castel Sant’Angelo. La seva obra escrita fou molt extensa: deixà un gran epistolari, homilies, els Diàlegs (per demostrar que la santedat sempre és possible, amb una hagiografia que narra l’exemple de diversos homes i dones, entre els quals sant Benet, una obra especialment estimada pels monjos benedictins), el comentari al llibre de Job i, sobretot, la Regla pastoral, una de les obres més influents de la literatura pastoral medieval. També contribuí a la reforma de la litúrgia i del cant romà, una tradició musical que acabaria portant el nom de cant gregorià.
Morí l'any 604 i aviat fou venerat com a sant. És considerat un dels quatre grans Pares i doctors de l’Església llatina, juntament amb sant Ambròs, sant Jeroni i sant Agustí, i la seva grandesa li valgué l’apel·latiu de «el Gran».
[imatge] =>
)