30 d'agost de 2026
Sant Fèlix i sant Adaucte, Beat Alfred Ildefons Schuster i Beata Maria dels Àngels Ginard Martí
Avui, dia 30 d’agost, celebrem la festivitat de: sant Fèlix i sant Adaucte, màrtirs; el beat Ildefons Schuster, bisbe; i la beata Maria dels Àngels Ginard Martí, religiosa i màrtir.
Sant Fèlix i sant Adaucte, màrtirs
Fèlix i Adaucte són dos màrtirs romans de la persecució de Dioclecià, morts vers l’any 304. Segons la tradició, Fèlix, prevere de l’Església de Roma, es negà a oferir encens als ídols i fou empresonat. Durant el seu judici, un home que presenciava la seva fermesa en la fe es declarà públicament cristià i s’uní a ell en el testimoniatge de la fe. Com que no se’n coneixia el nom, fou anomenat Adaucte, del llatí adauctus, "afegit". Tots dos foren condemnats a mort i decapitats.
Reberen sepultura al cementiri de Domitil·la, a Roma, on encara són venerats. El papa sant Damàs els dedicà un poema, que contribuí a perpetuar-ne la memòria en la tradició de l’Església romana.
Beat Alfred Ildefons Schuster, bisbe
Nasqué a Roma l’any 1880, fill de pare bavarès i de mare tirolesa. Ingressà de jove al monestir benedictí de Sant Pau Extramurs, on prengué el nom d’Ildefons. Fou ordenat prevere l’any 1904 i exercí diversos càrrecs dins de la congregació benedictina, fins a esdevenir abat de Sant Pau Extramurs. Fou també un gran estudiós de la litúrgia, la història monàstica, l’arqueologia i l’art sacre.
L’any 1929 fou nomenat arquebisbe de Milà i creat cardenal. Durant vint-i-cinc anys exercí un intens ministeri pastoral, especialment en els anys difícils del feixisme i de la Segona Guerra Mundial. En aquells temps afirmà: "Un bisbe no ha de tenir por d’aixecar la veu quan el poble de Déu està en perill". Fou també un gran promotor de la litúrgia i de la vida espiritual. Deia: "Els sants no són aquells que han fet grans coses, sinó aquells que han fet la voluntat de Déu amb tot el cor". Morí el 30 d’agost de 1954 i fou beatificat l’any 1996.
Beata Maria dels Àngels Ginard Martí, religiosa i màrtir
Nasqué a Llucmajor (Mallorca) l’any 1894. L’any 1921 ingressà a les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic, a Palma, congregació dedicada especialment a l’adoració del Santíssim Sagrament, que esdevingué el centre de la seva vida religiosa. Es distingí per la seva vida de pregària, el seu amor a l’Eucaristia i la seva preocupació pels pobres, als quals procurava ajudar amb generositat.
En esclatar la Guerra Civil, es trobava a Madrid i hagué d’abandonar el convent i refugiar-se en una casa particular. Davant el perill, procurà tranquil·litzar les seves companyes dient: "Tot el que ens poden fer a nosaltres és matar-nos...". Denunciada, fou detinguda i portada a la txeca de Belles Arts. Quan també detingueren la dona que l’havia acollida, Maria dels Àngels es declarà l’única religiosa present i aconseguí que la deixessin anar: "Aquesta senyora no és monja, deixeu-la; l’única monja soc jo". La matinada del 26 d’agost de 1936 fou assassinada d’un tret al cap a la Dehesa de la Villa. Ferma en la fe, havia manifestat la seva disposició a acceptar el martiri si aquesta era la voluntat de Déu. Fou beatificada l’any 2005.
Sant Fèlix i sant Adaucte, màrtirs
Fèlix i Adaucte són dos màrtirs romans de la persecució de Dioclecià, morts vers l’any 304. Segons la tradició, Fèlix, prevere de l’Església de Roma, es negà a oferir encens als ídols i fou empresonat. Durant el seu judici, un home que presenciava la seva fermesa en la fe es declarà públicament cristià i s’uní a ell en el testimoniatge de la fe. Com que no se’n coneixia el nom, fou anomenat Adaucte, del llatí adauctus, "afegit". Tots dos foren condemnats a mort i decapitats.
Reberen sepultura al cementiri de Domitil·la, a Roma, on encara són venerats. El papa sant Damàs els dedicà un poema, que contribuí a perpetuar-ne la memòria en la tradició de l’Església romana.
Beat Alfred Ildefons Schuster, bisbe
Nasqué a Roma l’any 1880, fill de pare bavarès i de mare tirolesa. Ingressà de jove al monestir benedictí de Sant Pau Extramurs, on prengué el nom d’Ildefons. Fou ordenat prevere l’any 1904 i exercí diversos càrrecs dins de la congregació benedictina, fins a esdevenir abat de Sant Pau Extramurs. Fou també un gran estudiós de la litúrgia, la història monàstica, l’arqueologia i l’art sacre.
L’any 1929 fou nomenat arquebisbe de Milà i creat cardenal. Durant vint-i-cinc anys exercí un intens ministeri pastoral, especialment en els anys difícils del feixisme i de la Segona Guerra Mundial. En aquells temps afirmà: "Un bisbe no ha de tenir por d’aixecar la veu quan el poble de Déu està en perill". Fou també un gran promotor de la litúrgia i de la vida espiritual. Deia: "Els sants no són aquells que han fet grans coses, sinó aquells que han fet la voluntat de Déu amb tot el cor". Morí el 30 d’agost de 1954 i fou beatificat l’any 1996.
Beata Maria dels Àngels Ginard Martí, religiosa i màrtir
Nasqué a Llucmajor (Mallorca) l’any 1894. L’any 1921 ingressà a les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic, a Palma, congregació dedicada especialment a l’adoració del Santíssim Sagrament, que esdevingué el centre de la seva vida religiosa. Es distingí per la seva vida de pregària, el seu amor a l’Eucaristia i la seva preocupació pels pobres, als quals procurava ajudar amb generositat.
En esclatar la Guerra Civil, es trobava a Madrid i hagué d’abandonar el convent i refugiar-se en una casa particular. Davant el perill, procurà tranquil·litzar les seves companyes dient: "Tot el que ens poden fer a nosaltres és matar-nos...". Denunciada, fou detinguda i portada a la txeca de Belles Arts. Quan també detingueren la dona que l’havia acollida, Maria dels Àngels es declarà l’única religiosa present i aconseguí que la deixessin anar: "Aquesta senyora no és monja, deixeu-la; l’única monja soc jo". La matinada del 26 d’agost de 1936 fou assassinada d’un tret al cap a la Dehesa de la Villa. Ferma en la fe, havia manifestat la seva disposició a acceptar el martiri si aquesta era la voluntat de Déu. Fou beatificada l’any 2005.
Array
(
[ID] => 1395
[actiu] => 1
[fecha] => 1788040800
[cicle] => -
[titol] => Sant Fèlix i sant Adaucte, Beat Alfred Ildefons Schuster i Beata Maria dels Àngels Ginard Martí
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 30 d’agost, celebrem la festivitat de: sant Fèlix i sant Adaucte, màrtirs; el beat Ildefons Schuster, bisbe; i la beata Maria dels Àngels Ginard Martí, religiosa i màrtir.
Sant Fèlix i sant Adaucte, màrtirs
Fèlix i Adaucte són dos màrtirs romans de la persecució de Dioclecià, morts vers l’any 304. Segons la tradició, Fèlix, prevere de l’Església de Roma, es negà a oferir encens als ídols i fou empresonat. Durant el seu judici, un home que presenciava la seva fermesa en la fe es declarà públicament cristià i s’uní a ell en el testimoniatge de la fe. Com que no se’n coneixia el nom, fou anomenat Adaucte, del llatí adauctus, "afegit". Tots dos foren condemnats a mort i decapitats.
Reberen sepultura al cementiri de Domitil·la, a Roma, on encara són venerats. El papa sant Damàs els dedicà un poema, que contribuí a perpetuar-ne la memòria en la tradició de l’Església romana.
Beat Alfred Ildefons Schuster, bisbe
Nasqué a Roma l’any 1880, fill de pare bavarès i de mare tirolesa. Ingressà de jove al monestir benedictí de Sant Pau Extramurs, on prengué el nom d’Ildefons. Fou ordenat prevere l’any 1904 i exercí diversos càrrecs dins de la congregació benedictina, fins a esdevenir abat de Sant Pau Extramurs. Fou també un gran estudiós de la litúrgia, la història monàstica, l’arqueologia i l’art sacre.
L’any 1929 fou nomenat arquebisbe de Milà i creat cardenal. Durant vint-i-cinc anys exercí un intens ministeri pastoral, especialment en els anys difícils del feixisme i de la Segona Guerra Mundial. En aquells temps afirmà: "Un bisbe no ha de tenir por d’aixecar la veu quan el poble de Déu està en perill". Fou també un gran promotor de la litúrgia i de la vida espiritual. Deia: "Els sants no són aquells que han fet grans coses, sinó aquells que han fet la voluntat de Déu amb tot el cor". Morí el 30 d’agost de 1954 i fou beatificat l’any 1996.
Beata Maria dels Àngels Ginard Martí, religiosa i màrtir
Nasqué a Llucmajor (Mallorca) l’any 1894. L’any 1921 ingressà a les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic, a Palma, congregació dedicada especialment a l’adoració del Santíssim Sagrament, que esdevingué el centre de la seva vida religiosa. Es distingí per la seva vida de pregària, el seu amor a l’Eucaristia i la seva preocupació pels pobres, als quals procurava ajudar amb generositat.
En esclatar la Guerra Civil, es trobava a Madrid i hagué d’abandonar el convent i refugiar-se en una casa particular. Davant el perill, procurà tranquil·litzar les seves companyes dient: "Tot el que ens poden fer a nosaltres és matar-nos...". Denunciada, fou detinguda i portada a la txeca de Belles Arts. Quan també detingueren la dona que l’havia acollida, Maria dels Àngels es declarà l’única religiosa present i aconseguí que la deixessin anar: "Aquesta senyora no és monja, deixeu-la; l’única monja soc jo". La matinada del 26 d’agost de 1936 fou assassinada d’un tret al cap a la Dehesa de la Villa. Ferma en la fe, havia manifestat la seva disposició a acceptar el martiri si aquesta era la voluntat de Déu. Fou beatificada l’any 2005.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1395.jpg
)