9 d'agost de 2026
Santa Teresa Benedeta de la Creu, sant Maurili i sant Romà
Avui, dia 9 d’agost, celebrem la festivitat de santa Teresa Benedeta de la Creu, verge i màrtir; la de sant Maurili, bisbe; i la de sant Romà, màrtir.
Santa Teresa Benedeta de la Creu (Edith Stein), verge i màrtir
Edith Stein nasqué el 1891 a Breslau (llavors ciutat alemanya i actual Wrocław, a Polònia), en el si d’una família jueva. Visqué durant l’adolescència en l'ateisme. Es doctorà en filosofia i col·laborà amb Edmund Husserl i Max Scheler. Fou professora a la Universitat de Friburg. Cercadora infatigable de la veritat, caigué a les seves mans el Llibre de la vida de santa Teresa de Jesús, i en acabar-lo de llegir exclamà: «Aquí hi ha la veritat».
Convertida al catolicisme, anys després ingressava a les carmelites descalces de Colònia prenent el nom de Teresa Benedeta de la Creu. Com a jueva corre perill i el 1938 es traslladà al Carmel d’Echt, a Holanda, amb la seva germana Rosa. El 1939 escrivia: «Des d’ara accepto la mort que Déu m’ha escollit amb alegria i en total submissió a la seva santa voluntat. Demano al Senyor que m’accepti a mi, la meva vida i la meva mort per a major glòria i honor seus (...) per a la salvació d’Alemanya i la pau al món».
Durant l’ocupació d’Holanda per les tropes alemanyes fou detinguda i deportada al camp de trànsit de Westerbork, i morí el 9 d’agost del 1942 a les cambres de gas d'Auschwitz: «Existeix una vocació a la passió de Crist. Participar en aquesta passió és la meva aspiració». Fou canonitzada el 1998 i el 1999 declarada copatrona d’Europa.
Sant Maurili, bisbe
Nascut a Reims als voltants de l’any 1000, es feu monjo al monestir de Fécamp, a Normandia. Després marxà a Itàlia per viure eremíticament, dedicant-se a la pregària i al treball manual. Elegit abat de Santa Maria de Florència, deixà aviat aquesta comunitat poc dòcil que volgué enverinar-lo per retornar al seu primer monestir, però poc després fou elegit arquebisbe de Rouen el 1055. Convocà dos concilis provincials. Treballà per la reforma del clergat, l’edificació de la catedral i d'altres edificis eclesiàstics, així com per imposar la Treva de Déu en les lluites dels senyors feudals i per organitzar la lluita contra els bandolers.
Sant Romà, màrtir
Morí màrtir a Roma cap a l’any 258, en la mateixa persecució que els sants Sixt i Llorenç. La seva festa se celebra un dia abans que la de sant Llorenç.
Segons certa tradició, basada en les actes llegendàries de sant Llorenç, era un dels soldats porters que vigilaven la presó; assistint al suplici de sant Llorenç i mogut per la compassió, s’aproximà a ell amb una gerra d’aigua demanant el baptisme. En ser assotat, cridà: «Soc cristià!», i aleshores fou executat immediatament.
Una altra tradició diu que era soldat i que, un cop convertit, esdevingué porter en una església de Roma fins que fou detingut i martiritzat.
Santa Teresa Benedeta de la Creu (Edith Stein), verge i màrtir
Edith Stein nasqué el 1891 a Breslau (llavors ciutat alemanya i actual Wrocław, a Polònia), en el si d’una família jueva. Visqué durant l’adolescència en l'ateisme. Es doctorà en filosofia i col·laborà amb Edmund Husserl i Max Scheler. Fou professora a la Universitat de Friburg. Cercadora infatigable de la veritat, caigué a les seves mans el Llibre de la vida de santa Teresa de Jesús, i en acabar-lo de llegir exclamà: «Aquí hi ha la veritat».
Convertida al catolicisme, anys després ingressava a les carmelites descalces de Colònia prenent el nom de Teresa Benedeta de la Creu. Com a jueva corre perill i el 1938 es traslladà al Carmel d’Echt, a Holanda, amb la seva germana Rosa. El 1939 escrivia: «Des d’ara accepto la mort que Déu m’ha escollit amb alegria i en total submissió a la seva santa voluntat. Demano al Senyor que m’accepti a mi, la meva vida i la meva mort per a major glòria i honor seus (...) per a la salvació d’Alemanya i la pau al món».
Durant l’ocupació d’Holanda per les tropes alemanyes fou detinguda i deportada al camp de trànsit de Westerbork, i morí el 9 d’agost del 1942 a les cambres de gas d'Auschwitz: «Existeix una vocació a la passió de Crist. Participar en aquesta passió és la meva aspiració». Fou canonitzada el 1998 i el 1999 declarada copatrona d’Europa.
Sant Maurili, bisbe
Nascut a Reims als voltants de l’any 1000, es feu monjo al monestir de Fécamp, a Normandia. Després marxà a Itàlia per viure eremíticament, dedicant-se a la pregària i al treball manual. Elegit abat de Santa Maria de Florència, deixà aviat aquesta comunitat poc dòcil que volgué enverinar-lo per retornar al seu primer monestir, però poc després fou elegit arquebisbe de Rouen el 1055. Convocà dos concilis provincials. Treballà per la reforma del clergat, l’edificació de la catedral i d'altres edificis eclesiàstics, així com per imposar la Treva de Déu en les lluites dels senyors feudals i per organitzar la lluita contra els bandolers.
Sant Romà, màrtir
Morí màrtir a Roma cap a l’any 258, en la mateixa persecució que els sants Sixt i Llorenç. La seva festa se celebra un dia abans que la de sant Llorenç.
Segons certa tradició, basada en les actes llegendàries de sant Llorenç, era un dels soldats porters que vigilaven la presó; assistint al suplici de sant Llorenç i mogut per la compassió, s’aproximà a ell amb una gerra d’aigua demanant el baptisme. En ser assotat, cridà: «Soc cristià!», i aleshores fou executat immediatament.
Una altra tradició diu que era soldat i que, un cop convertit, esdevingué porter en una església de Roma fins que fou detingut i martiritzat.
Array
(
[ID] => 1374
[actiu] => 1
[fecha] => 1786226400
[cicle] => -
[titol] => Santa Teresa Benedeta de la Creu, sant Maurili i sant Romà
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 9 d’agost, celebrem la festivitat de santa Teresa Benedeta de la Creu, verge i màrtir; la de sant Maurili, bisbe; i la de sant Romà, màrtir.
Santa Teresa Benedeta de la Creu (Edith Stein), verge i màrtir
Edith Stein nasqué el 1891 a Breslau (llavors ciutat alemanya i actual Wrocław, a Polònia), en el si d’una família jueva. Visqué durant l’adolescència en l'ateisme. Es doctorà en filosofia i col·laborà amb Edmund Husserl i Max Scheler. Fou professora a la Universitat de Friburg. Cercadora infatigable de la veritat, caigué a les seves mans el Llibre de la vida de santa Teresa de Jesús, i en acabar-lo de llegir exclamà: «Aquí hi ha la veritat».
Convertida al catolicisme, anys després ingressava a les carmelites descalces de Colònia prenent el nom de Teresa Benedeta de la Creu. Com a jueva corre perill i el 1938 es traslladà al Carmel d’Echt, a Holanda, amb la seva germana Rosa. El 1939 escrivia: «Des d’ara accepto la mort que Déu m’ha escollit amb alegria i en total submissió a la seva santa voluntat. Demano al Senyor que m’accepti a mi, la meva vida i la meva mort per a major glòria i honor seus (...) per a la salvació d’Alemanya i la pau al món».
Durant l’ocupació d’Holanda per les tropes alemanyes fou detinguda i deportada al camp de trànsit de Westerbork, i morí el 9 d’agost del 1942 a les cambres de gas d'Auschwitz: «Existeix una vocació a la passió de Crist. Participar en aquesta passió és la meva aspiració». Fou canonitzada el 1998 i el 1999 declarada copatrona d’Europa.
Sant Maurili, bisbe
Nascut a Reims als voltants de l’any 1000, es feu monjo al monestir de Fécamp, a Normandia. Després marxà a Itàlia per viure eremíticament, dedicant-se a la pregària i al treball manual. Elegit abat de Santa Maria de Florència, deixà aviat aquesta comunitat poc dòcil que volgué enverinar-lo per retornar al seu primer monestir, però poc després fou elegit arquebisbe de Rouen el 1055. Convocà dos concilis provincials. Treballà per la reforma del clergat, l’edificació de la catedral i d'altres edificis eclesiàstics, així com per imposar la Treva de Déu en les lluites dels senyors feudals i per organitzar la lluita contra els bandolers.
Sant Romà, màrtir
Morí màrtir a Roma cap a l’any 258, en la mateixa persecució que els sants Sixt i Llorenç. La seva festa se celebra un dia abans que la de sant Llorenç.
Segons certa tradició, basada en les actes llegendàries de sant Llorenç, era un dels soldats porters que vigilaven la presó; assistint al suplici de sant Llorenç i mogut per la compassió, s’aproximà a ell amb una gerra d’aigua demanant el baptisme. En ser assotat, cridà: «Soc cristià!», i aleshores fou executat immediatament.
Una altra tradició diu que era soldat i que, un cop convertit, esdevingué porter en una església de Roma fins que fou detingut i martiritzat.
[imatge] =>
)