8 d'agost de 2026
Sant Domènec de Guzmán, sant Ciríac i santa Bonifàcia Rodríguez
Avui, dia 8 d’agost, celebrem la festivitat de sant Domènec de Guzmán, prevere; la de sant Ciríac, màrtir; i la de la santa Bonifàcia Rodríguez, religiosa.
Sant Domènec de Guzmán, prevere
Va néixer cap al 1170 a Caleruega, un poblet de la província de Burgos, prop de Silos. Va estudiar teologia a Palència i,desitjós de vida cristiana, va entrar a la comunitat de canonges regulars de la catedral d’Osma. Acompanyant el seu bisbe en una missió a Dinamarca i Roma, va descobrir l’abast de l’heretgia albigesa. Aquests pregonaven el menyspreu del cos i no acceptaven determinats dogmes catòlics ni alguns sagraments; tenien una visió pessimista de la vida de la qual s'havien d’alliberar per mitjà d’una extrema austeritat. Així, tot rebutjant la violència indiscriminada dels creuats tant sobre els albigesos com sobre els catòlics (“mateu-los a tots, Déu reconeixerà els seus”), Domènec va resoldre dedicar-se a la predicació per aconseguir la conversió dels càtars.
Cap a l’any 1206 va fundar un monestir de monges contemplatives per a dones joves que ell havia convertit i rescatat dels càtars, el qual va servir, a més, de nucli del primer grup de predicadors. Desitjós d’una nova forma de propagar la fe per tal d’omplir el buit apostòlic que no satisfeien ni el clergat diocesà ni els monjos, va fundar l'any 1216 a Tolosa de Llenguadoc un nou orde religiós: l’Orde de Predicadors o dominics. Aquest tenia com a objectiu principal la predicació itinerant, unida al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària (orde mendicant). Una de les seves màximes preferides era que els frares havien de parlar sempre “amb Déu o de Déu”. Va morir l’agost del 1221 i va ser canonitzat el 1234.
Sant Ciríac de Roma, diaca i màrtir
A principis del segle IV, el diaca Ciríac, juntament amb els seus companys Llarg, Crescencià, Mèmmia, Juliana i Esmaragde, mentre confortaven els presoners cristians obligats a treballs forçats a les Termes de Dioclecià, van ser descoberts i empresonats. Després de diversos exorcismes i conversions, finalment van patir el martiri a Roma cap als anys 304 o 306 i van ser enterrats a la Via Ostiense. És el patró d’Eivissa.
Santa Bonifàcia Rodríguez de Castro, religiosa
Va néixer a Salamanca el 1839. Amb l’ajut de la direcció espiritual del jesuïta P. Francesc Xavier Butinyà, va iniciar la vida comunitària al seu taller de cordoneria i passamaneria de Salamanca amb un grup de dones que buscaven agradar a Déu en la feina i la pregària. Aquesta va ser l’avantsala de la fundació de les Serventes de Sant Josep, congregació nascuda per promoure la dona de manera cristiana i social mitjançant la pregària i el treball, segons l’exemple de la Sagrada Família. Va ser una dona d’una vida interior intensa i va superar grans adversitats per complir la seva missió apostòlica. Va morir el 8 d’agost de 1905 i va ser canonitzada el 2011.
Sant Domènec de Guzmán, prevere
Va néixer cap al 1170 a Caleruega, un poblet de la província de Burgos, prop de Silos. Va estudiar teologia a Palència i,desitjós de vida cristiana, va entrar a la comunitat de canonges regulars de la catedral d’Osma. Acompanyant el seu bisbe en una missió a Dinamarca i Roma, va descobrir l’abast de l’heretgia albigesa. Aquests pregonaven el menyspreu del cos i no acceptaven determinats dogmes catòlics ni alguns sagraments; tenien una visió pessimista de la vida de la qual s'havien d’alliberar per mitjà d’una extrema austeritat. Així, tot rebutjant la violència indiscriminada dels creuats tant sobre els albigesos com sobre els catòlics (“mateu-los a tots, Déu reconeixerà els seus”), Domènec va resoldre dedicar-se a la predicació per aconseguir la conversió dels càtars.
Cap a l’any 1206 va fundar un monestir de monges contemplatives per a dones joves que ell havia convertit i rescatat dels càtars, el qual va servir, a més, de nucli del primer grup de predicadors. Desitjós d’una nova forma de propagar la fe per tal d’omplir el buit apostòlic que no satisfeien ni el clergat diocesà ni els monjos, va fundar l'any 1216 a Tolosa de Llenguadoc un nou orde religiós: l’Orde de Predicadors o dominics. Aquest tenia com a objectiu principal la predicació itinerant, unida al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària (orde mendicant). Una de les seves màximes preferides era que els frares havien de parlar sempre “amb Déu o de Déu”. Va morir l’agost del 1221 i va ser canonitzat el 1234.
Sant Ciríac de Roma, diaca i màrtir
A principis del segle IV, el diaca Ciríac, juntament amb els seus companys Llarg, Crescencià, Mèmmia, Juliana i Esmaragde, mentre confortaven els presoners cristians obligats a treballs forçats a les Termes de Dioclecià, van ser descoberts i empresonats. Després de diversos exorcismes i conversions, finalment van patir el martiri a Roma cap als anys 304 o 306 i van ser enterrats a la Via Ostiense. És el patró d’Eivissa.
Santa Bonifàcia Rodríguez de Castro, religiosa
Va néixer a Salamanca el 1839. Amb l’ajut de la direcció espiritual del jesuïta P. Francesc Xavier Butinyà, va iniciar la vida comunitària al seu taller de cordoneria i passamaneria de Salamanca amb un grup de dones que buscaven agradar a Déu en la feina i la pregària. Aquesta va ser l’avantsala de la fundació de les Serventes de Sant Josep, congregació nascuda per promoure la dona de manera cristiana i social mitjançant la pregària i el treball, segons l’exemple de la Sagrada Família. Va ser una dona d’una vida interior intensa i va superar grans adversitats per complir la seva missió apostòlica. Va morir el 8 d’agost de 1905 i va ser canonitzada el 2011.
Array
(
[ID] => 1373
[actiu] => 1
[fecha] => 1786140000
[cicle] => -
[titol] => Sant Domènec de Guzmán, sant Ciríac i santa Bonifàcia Rodríguez
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 8 d’agost, celebrem la festivitat de sant Domènec de Guzmán, prevere; la de sant Ciríac, màrtir; i la de la santa Bonifàcia Rodríguez, religiosa.
Sant Domènec de Guzmán, prevere
Va néixer cap al 1170 a Caleruega, un poblet de la província de Burgos, prop de Silos. Va estudiar teologia a Palència i,desitjós de vida cristiana, va entrar a la comunitat de canonges regulars de la catedral d’Osma. Acompanyant el seu bisbe en una missió a Dinamarca i Roma, va descobrir l’abast de l’heretgia albigesa. Aquests pregonaven el menyspreu del cos i no acceptaven determinats dogmes catòlics ni alguns sagraments; tenien una visió pessimista de la vida de la qual s'havien d’alliberar per mitjà d’una extrema austeritat. Així, tot rebutjant la violència indiscriminada dels creuats tant sobre els albigesos com sobre els catòlics (“mateu-los a tots, Déu reconeixerà els seus”), Domènec va resoldre dedicar-se a la predicació per aconseguir la conversió dels càtars.
Cap a l’any 1206 va fundar un monestir de monges contemplatives per a dones joves que ell havia convertit i rescatat dels càtars, el qual va servir, a més, de nucli del primer grup de predicadors. Desitjós d’una nova forma de propagar la fe per tal d’omplir el buit apostòlic que no satisfeien ni el clergat diocesà ni els monjos, va fundar l'any 1216 a Tolosa de Llenguadoc un nou orde religiós: l’Orde de Predicadors o dominics. Aquest tenia com a objectiu principal la predicació itinerant, unida al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària (orde mendicant). Una de les seves màximes preferides era que els frares havien de parlar sempre “amb Déu o de Déu”. Va morir l’agost del 1221 i va ser canonitzat el 1234.
Sant Ciríac de Roma, diaca i màrtir
A principis del segle IV, el diaca Ciríac, juntament amb els seus companys Llarg, Crescencià, Mèmmia, Juliana i Esmaragde, mentre confortaven els presoners cristians obligats a treballs forçats a les Termes de Dioclecià, van ser descoberts i empresonats. Després de diversos exorcismes i conversions, finalment van patir el martiri a Roma cap als anys 304 o 306 i van ser enterrats a la Via Ostiense. És el patró d’Eivissa.
Santa Bonifàcia Rodríguez de Castro, religiosa
Va néixer a Salamanca el 1839. Amb l’ajut de la direcció espiritual del jesuïta P. Francesc Xavier Butinyà, va iniciar la vida comunitària al seu taller de cordoneria i passamaneria de Salamanca amb un grup de dones que buscaven agradar a Déu en la feina i la pregària. Aquesta va ser l’avantsala de la fundació de les Serventes de Sant Josep, congregació nascuda per promoure la dona de manera cristiana i social mitjançant la pregària i el treball, segons l’exemple de la Sagrada Família. Va ser una dona d’una vida interior intensa i va superar grans adversitats per complir la seva missió apostòlica. Va morir el 8 d’agost de 1905 i va ser canonitzada el 2011.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1373.jpg
)