7 d'agost de 2026
Sant Albert de Sicília, sant Sixt II i sant Gaietà
Avui, dia 7 d’agost, celebrem la festivitat de sant Albert de Sicília, religiós; de sant Sixt II, papa, i els seus companys màrtirs; i la de sant Gaietà, prevere.
Sant Albert de Sicília, religiós
També anomenat Albert de Trapani, va néixer a Trapani (Sicília) al segle XIII. Va ingressar de jove al convent del Carme que hi havia a prop, i més tard va arribar a ser provincial de Sicília de l’Orde Carmelità. Al llarg de la seva vida va convertir a la religió catòlica un gran nombre de jueus i se li van atribuir nombroses guaricions miraculoses. Fou cèlebre pel seu amor apassionat a la puresa i a la pregària. Va descansar en el Senyor segurament el 7 d’agost de 1307 i va ser canonitzat el 1476. Va ser el primer sant canonitzat de la seva orde i és considerat el seu protector. El seu cos reposa a l’església de Santa Maria de Messina, ciutat de la qual és patró.
Sant Sixt II, papa, i companys màrtirs
Va ser elegit bisbe de Roma l’any 257. Va ser un gran constructor de pau que acollí els heretges penedits sense tornar-los a batejar. També revocà l’excomunió als qui els rebatejaven. Durant la segona persecució de Valerià i amb només onze mesos de pontificat, fou detingut i executat amb quatre dels seus diaques (Gener, Vicenç, Magne i Esteve) mentre celebrava l’Eucaristia i ensenyava als fidels els mandats del Senyor.
Sant Gaietà de Thiene, prevere
Va néixer el 1480 a Vicenza (Itàlia) en el si d’una família noble. Va estudiar dret civil i canònic a Pàdua i va treballar a la cúria romana ocupant diversos càrrecs administratius i jurídics, sense descuidar l’atenció als pobres i malalts. Cap al 1516 va ser ordenat sacerdot i va orientar la seva vida al servei pastoral. L’any 1524, juntament amb Joan Pere Carafa (qui més tard seria el papa Pau IV), va fundar un nou estil de vida sacerdotal (els teatins) centrat en la santedat del clergat, la confiança en la providència i el servei als pobres. Després de patir persecucions i empresonaments se se'n va retirar a Nàpols, on morí el 7 d’agost de 1547. Fou canonitzat el 1671.
Sant Albert de Sicília, religiós
També anomenat Albert de Trapani, va néixer a Trapani (Sicília) al segle XIII. Va ingressar de jove al convent del Carme que hi havia a prop, i més tard va arribar a ser provincial de Sicília de l’Orde Carmelità. Al llarg de la seva vida va convertir a la religió catòlica un gran nombre de jueus i se li van atribuir nombroses guaricions miraculoses. Fou cèlebre pel seu amor apassionat a la puresa i a la pregària. Va descansar en el Senyor segurament el 7 d’agost de 1307 i va ser canonitzat el 1476. Va ser el primer sant canonitzat de la seva orde i és considerat el seu protector. El seu cos reposa a l’església de Santa Maria de Messina, ciutat de la qual és patró.
Sant Sixt II, papa, i companys màrtirs
Va ser elegit bisbe de Roma l’any 257. Va ser un gran constructor de pau que acollí els heretges penedits sense tornar-los a batejar. També revocà l’excomunió als qui els rebatejaven. Durant la segona persecució de Valerià i amb només onze mesos de pontificat, fou detingut i executat amb quatre dels seus diaques (Gener, Vicenç, Magne i Esteve) mentre celebrava l’Eucaristia i ensenyava als fidels els mandats del Senyor.
Sant Gaietà de Thiene, prevere
Va néixer el 1480 a Vicenza (Itàlia) en el si d’una família noble. Va estudiar dret civil i canònic a Pàdua i va treballar a la cúria romana ocupant diversos càrrecs administratius i jurídics, sense descuidar l’atenció als pobres i malalts. Cap al 1516 va ser ordenat sacerdot i va orientar la seva vida al servei pastoral. L’any 1524, juntament amb Joan Pere Carafa (qui més tard seria el papa Pau IV), va fundar un nou estil de vida sacerdotal (els teatins) centrat en la santedat del clergat, la confiança en la providència i el servei als pobres. Després de patir persecucions i empresonaments se se'n va retirar a Nàpols, on morí el 7 d’agost de 1547. Fou canonitzat el 1671.
Array
(
[ID] => 1372
[actiu] => 1
[fecha] => 1786053600
[cicle] => -
[titol] => Sant Albert de Sicília, sant Sixt II i sant Gaietà
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 7 d’agost, celebrem la festivitat de sant Albert de Sicília, religiós; de sant Sixt II, papa, i els seus companys màrtirs; i la de sant Gaietà, prevere.
Sant Albert de Sicília, religiós
També anomenat Albert de Trapani, va néixer a Trapani (Sicília) al segle XIII. Va ingressar de jove al convent del Carme que hi havia a prop, i més tard va arribar a ser provincial de Sicília de l’Orde Carmelità. Al llarg de la seva vida va convertir a la religió catòlica un gran nombre de jueus i se li van atribuir nombroses guaricions miraculoses. Fou cèlebre pel seu amor apassionat a la puresa i a la pregària. Va descansar en el Senyor segurament el 7 d’agost de 1307 i va ser canonitzat el 1476. Va ser el primer sant canonitzat de la seva orde i és considerat el seu protector. El seu cos reposa a l’església de Santa Maria de Messina, ciutat de la qual és patró.
Sant Sixt II, papa, i companys màrtirs
Va ser elegit bisbe de Roma l’any 257. Va ser un gran constructor de pau que acollí els heretges penedits sense tornar-los a batejar. També revocà l’excomunió als qui els rebatejaven. Durant la segona persecució de Valerià i amb només onze mesos de pontificat, fou detingut i executat amb quatre dels seus diaques (Gener, Vicenç, Magne i Esteve) mentre celebrava l’Eucaristia i ensenyava als fidels els mandats del Senyor.
Sant Gaietà de Thiene, prevere
Va néixer el 1480 a Vicenza (Itàlia) en el si d’una família noble. Va estudiar dret civil i canònic a Pàdua i va treballar a la cúria romana ocupant diversos càrrecs administratius i jurídics, sense descuidar l’atenció als pobres i malalts. Cap al 1516 va ser ordenat sacerdot i va orientar la seva vida al servei pastoral. L’any 1524, juntament amb Joan Pere Carafa (qui més tard seria el papa Pau IV), va fundar un nou estil de vida sacerdotal (els teatins) centrat en la santedat del clergat, la confiança en la providència i el servei als pobres. Després de patir persecucions i empresonaments se se'n va retirar a Nàpols, on morí el 7 d’agost de 1547. Fou canonitzat el 1671.
[imatge] =>
)